Convertir el que és extraordinari en quotidià

Els de Luis César van tocar fons, però dues victòries consecutives han revifat un equip que torna a ser competitiu

Imatge de l’empat sense gols entre Alcorcón i Atlético Sanluqueño de la darrera jornada. FOTO: Atlético Sanluqueño.

Després de vuit mesos i tres dies, el Nàstic va tornar a guanyar lluny de casa. Des de la vint-i-dosena jornada de la passada temporada els granes no sabien el que era sumar tres punts a domicili. Però precisament quan l'equip més ho necessitava va arribar la tan anhelada victòria, i l’equip va posar fi a la crisi amb dues victòries consecutives que el catapultaven a només un punt del lideratge. El pròxim repte és rebre l’Alcorcón a casa en la setena jornada de lliga.

Els de Luís César han millorat —i de quina manera!— en dos partits que han de servir com a punt d’inflexió per a la temporada grana. La millora en tots els aspectes del joc ha retornat la il·lusió i les expectatives respecte a un equip clarament a l’alça. Eldenc i Eivissa són dos exemples del que els tarragonins són capaços de fer, tant en atac com en defensa.

Ambdós partits són el reflex de la importància de ser efectiu en les àrees. Els granes ja havien demostrat aquesta temporada el potencial ofensiu d’un equip plagat de talent i de verticalitat. És una versió millorada, la de les dues darreres jornades, en les quals ha estat capaç d’explotar les debilitats rivals, sobretot a través d’un enorme Jaume Jardí. Però el gran deure de la temporada era el rendiment defensiu, que estava generant molts i molts dubtes. 

Els de Luís César van encaixar vuit gols en les primeres quatre jornades. Una mitjana de dos gols encaixats per partit totalment inassumible per un equip que pretenia lluitar per l’ascens. La parella Alba-Morgado comença a consagrar-se com a duet de centrals, sumat a un Álvaro García que ha entrat amb molt bon peu. Tanmateix, la gran figura ha estat sens dubte Rebollo, que sumat a la millora col·lectiva, capaç de firmar les dues primeres porteries a zero de la temporada.

Aquesta solidesa defensiva caracteritza precisament el pròxim rival dels granes. L’Alcorcón és l’equip més sòlid de la categoria, amb només quatre gols encaixats en els sis partits que ha disputat. De la mateixa manera que els granes, els madrilenys acumulen dues porteries a zero consecutives en les darreres dues jornades, unes dades que només s’expliquen gràcies al gran entramat defensiu de l’equip, que és el tercer que menys gols esperats en contra ha concedit —0.98 xGA per partit.

Tal virtut defensiva dificulta, en part, el gran deure dels madrilenys: el gol. L’enfocament defensiu de l’equip, sumat a la mancança de qualitat diferencial en els metres finals, provoquen que l’equip pateixi molt a l’hora de veure porteria. Són cinc gols en sis partits —només cinc equips n’han marcat menys aquesta temporada. És un problema d’efectivitat, que no de generació, ja que han generat més gols esperats que els granes, que han marcat el doble de gols.

Per tant, demà conflueixen al Nou Estadi dos equips amb plantejaments semblants però efectivitats diferents. Tots dos són conscients de la importància de construir des de darrere cap a endavant, perquè sense solidesa defensiva és summament difícil sostenir partits. Els granes, però, a més d’una seguretat a la qual encara són en vies de donar continuïtat, compten amb una efectivitat ofensiva aclaparadora. Ara, a casa, contra un Alcorcón que fa cinc jornades que roman invicte, ha de convertir el que és extraordinari en quotidià.