Cop baix del Sanse al Gimnàstic (1-3)

Els errors individuals de la defensa han condemnat els granes davant un tros de Reial Societat “B”

El mosaïc que ha ofert gol muntanya pel partit. FOTO: Víctor Mallafré.

Donosti espera un miracle dels grossos: tres gols pel retorn a Segona Divisió. Impossible? Evidentment no; ara bé, és una gesta complicadíssima. El plantejament del tècnic gallec i les grans llacunes defensives han fet encara més gran el que ja és un tros d’equip, el Sanse. Dufur en pròpia porteria i Mikel Rodríguez han avançat el filial blanc-i-blau. Pablo Fernández ha retallat distàncies amb un molt bon cop de cap, però Gorka Carrera ho ha sentenciat amb el 1-3 en els darrers instants del partit.

Luis César ha repetit l’onze que va triomfar a Múrcia. Amb Rebollo a la porteria, la defensa de quatre ha estat composta per Migue i Joan Oriol als carrils i Enric Pujol i Dufur a l’eix. Gorostidi i Montalvo han compartit mig del camp amb Roberto Torres un pèl més avançat, fent de mitjapunta. Antoñín ha caigut a banda esquerra i Narro a la dreta, ambdós a cama canviada. I com a davanter centre referència, el de sempre: Pablo Fernández.

En els primers cinc minuts de partit, l’adrenalina i el furor de l’estadi s’ha plasmat al verd. Antoñín i Narro han penjat a l’àrea un parell de centrades perilloses que han acabat en res. Després dels primers cinc minuts d’eufòria, el Sanse ha començat a jugar i a mostrar perquè és a la final del play-off. Amb molt poc ha estat capaç d’obrir la llauna. Una passada a l’espai magnífica d’Eder García des de l’extrem se l’ha menjada Dufur, i Gorka Gorosabel ha colpejat suaument amb el cap per canviar de direcció la pilota. Rebollo ha fet l’estàtua i l’esfèric ha avançat lentament fins a topar-se amb el pal i, del refús, Dufur se l’ha introduït en pròpia porteria. El mal podria haver estat pitjor, ja que pocs minuts després els donostiarres han perdonat el segon. Una altra passada a l’espai buscant l’esquena de Dufur i Astiazarán ha encarat Rebollo, que semblava que li havia de caure el travesser a sobre, però el seu xut ha marxat massa creuat. Els nastiquers han començat a patir de valent.

Fins a la pausa d’hidratació, cap al minut trenta-cinc, les ocasions s’han anat intercanviant. Antoñín i Pablo han disposat de dos xuts refusats per defensa i porter, mentre que la Reial ha aprofitat una greu pèrdua de Pujol per rematar a la porteria de Rebollo, que ha respost amb solvència. L’ocasió clara grana ha arribat des del córner, des del guant que té Roberto Torres a la cama dreta. Una centrada llarga al segon pal, on Antoñín, sol de marca, ha rematat mossegat, i Arana ha desviat l’ocasió. El Nàstic, a nivell de joc, ha desesperat l’afició per la seva passivitat ofensiva, similar a la que va mostrar davant el Múrcia a Tarragona. Massa passades horitzontals i sense profunditat. Víctor Narro i Antoñín han estat els únics que, a través de l’un contra un, han desbordat. A més, les accions dividides eren totes favorables al visitant, i reflectien la falta d’intensitat dels granes.

Després de la pausa d’hidratació, el partit s’ha anat espessant fins a arribar al final de la primera meitat.

Antoñín en una acció durant la primera meitat. FOTO: Víctor Mallafré.

La segona meitat exigia un canvi al Gimnàstic i no ha tardat a arribar, ja que Luis César ha mogut la banqueta al cap de deu minuts de l’inici. Ha donat entrada a Jaume Jardí i Òscar Sanz, que han substituït els regulars Montalvo i Roberto Torres. Abans dels canvis, un seguit de corners favorables als tarragonins han donat fruit a una rematada molt potent amb el cap de Pablo, però era molt centrada i Arana l’ha atrapat fàcilment.

Al minut seixanta ha arribat la segona campanada. Una defensa molt passiva dels tarragonins, que han vist com Jon Balda ha retallat i ha xutat a porteria. El meta grana l’ha refusat, i Mikel Rodríguez, sol com un mussol a la frontal de l’àrea petita, ha empès la pilota al fons de la xarxa de gol muntanya. 0-2 i cares llargues al Nou Estadi. El partit ha començat a fer moltíssim pendent. Els bascos han estat a tot arreu i amb un grau d’intensitat sempre superior als jugadors del Nàstic.

David Concha per Víctor Narro en un primer moment, i Álex Jiménez per Antoñín vuit minuts després, ha estat la resposta a la situació per part del míster gallec. Des de llavors, el Sanse no ha creuat el mig del camp, però s’ha defensat amb urpes. Els tarragonins s’han anat apropant tímidament a la porteria de gol mar, primer amb un xut de Concha i després amb el gol. Dufur s’ha llençat a l’aventura i ha picat una pilota perquè la corregués Migue Leal. El lateral ha centrat al primer toc, i Pablo, en mode caçador, ha materialitzat l’ocasió en gol. Un remat de cap, un altre més, per fer creure Tarragona que el partit no estava mort. Gol del de sempre i de la mateixa manera de sempre, marca de la casa de l’asturià al temple. En quedaven vuit més el descompte pel final de l’enfrontament.

Els set minuts d’afegit han estat esbojarrats. Concha els ha encetat amb un míssil a la sortida d’un servei de cantonada que ha fet botar Arana com un gat per evitar l’empat. A la jugada següent, Dufur ha rematat a boca de canó, però el canceller txuri-urdin avui ha estat de dolç, i l’ha salvada per segon cop consecutiu. En el contraatac d’aquesta mateixa ocasió, Gorka Carrera s’ha desfet d’un indefens Dufur, molt assenyalat, i ha deixat per terra Rebollo, que tampoc ha tingut el millor dia. Amb ensopecs, Carrera ha passat la pilota a una porteria solament coberta per Pujol, que poc ha pogut fer per evitar la desfeta.

Córner a favor del Nàstic a les acaballes del matx. FOTO: Víctor Mallafré.

Dues defenses contundents més del conjunt basc han matat el matx, que amb el tercer gol ha vist com els aficionats locals han anat abandonant la seva localitat de l’estadi. El partit s’ha decidit pel mal plantejament del Gimnàstic, que ha volgut jugar de tu a tu a un rival que, tècnicament, és millor, i que a sobre s’ha mostrat més intens en diversos moments del partit. Iosu Rivas, tècnic del Sanse, ha comentat sobre el nou model de joc de Luis César que «ara li donen més valor a la pilota» i que «volen crear perill a través de la possessió». A més, les actuacions individuals, sobretot de Rebollo i Dufur, han acabat decidint el duel. “Els seus gols no han estat encerts plens”, ha repassat Luis César durant la roda de premsa, afegint que “no era partit per perdre 1-3”.

El Gimnàstic ha de guanyar de dos gols de diferència abans dels primers noranta minuts, però n’ha de fer tres per classificar-se. Una fita realment complicada, que fa olor de Primera Federació un any més. El míster gallec no dona l’eliminatòria per perduda i confia que els seus jugadors “no es rendiran” i que “anirem a buscar el primer gol tan aviat com puguem”. Pel que fa a les crítiques pel sistema de joc i els resultats obtinguts, Luis César ha admès: “Després de les derrotes, és difícil convèncer, però demà m’aixecaré amb més ganes”.