De l'estat d’alarma a la preocupació

Quan semblava remuntar el vol, una nova derrota va donar un cop de realitat a un Nàstic amb registres inquietants

Imatges de la victòria per la mínima dels aragonesos enfront del Reial Múrcia de la darrera jornada. FOTO: SD Tarazona.

Aquesta curs, en només set jornades els granes ja sumen tres derrotes. El pitjor registre pel que fa a desfetes en aquests moments de temporada des que l’equip competeix a Primera Federació. Tot i la millora individual dels granes les darreres dues jornades, així com el breu progrés defensiu, és evident que el conjunt no acaba de trobar-se a si mateix. El passat diumenge, tot i que de forma desafortunada en un final per a l’oblit, els de Luis César van tornar a caure per tercer cop en les darreres cinc jornades.

Aquesta derrota va deixar entreveure les carències que l’equip ha arrossegat durant tota la temporada, en la qual només s’ha vist el millor Nàstic en partits on ha pogut adoptar un rol totalment reactiu, davant equips que volen la pilota. És un plantejament radicalment diferent del de l’Alcorcón, que té un plantejament molt clar: cedir la pilota i aprofitar les errades defensives dels granes. Dit i fet, els de Luis César van ser incapaços de convertir el domini en perill, i dues noves errades incomprensibles en defensa van acabar de condemnar els tarragonins.

La simptomatologia és més que preocupant, sobretot tenint en compte que molt pocs equips tractaran de treure la pilota als granes. Precisament aquest cap de setmana, el guió de partit promet ser molt semblant al que es va viure contra l’Alcorcón. El Tarassona és un equip eminentment defensiu, un enfocament que s’ha accentuat encara més aquesta temporada a causa dels grans problemes ofensius dels aragonesos. Són només quatre gols en set partits, i és l’equip menys golejador, tot un problema d’efectivitat i de creació, ja que també és el que menys gols esperats ha generat —0,95 Gx per partit.

El dèficit defensiu de moment està pal·liant una defensa que, tot i no ser de les millors, està resistint per sobre de les seves possibilitats. Segons l’estadística avançada, els aragonesos haurien d’haver encaixat gairebé 11 gols —amb 1,54 gols esperats en contra pp—, dels quals ha encaixat gairebé la meitat: sis gols en set jornades, amb quatre porteries a zero. Aquest registre és possible en part a causa del desencert rival, però sobretot pel gran moment dels dos porters aragonesos a nivell de forma. Tots dos han alternat la porteria durant aquestes set jornades, tot mantenint un nivell molt alt i parell, en sumar dues porteries a zero per cap.

Aquestes dades permeten explicar la curiosa estadística que contraposa abdós equips. Els partits dels granes són d’aquells en què més gols es marquen —amb una mitjana de 3,25 gols pp entre tots dos equips. En canvi, els del Tarassona són tot el contrari —amb només 1,43 gols pp. Les xifres reflecteixen les virtuts i els defectes de dos equips que de moment, tot i tenir propostes clares, no han estat capaços de portar-les a terme amb l’èxit esperat.

En definitiva, catalans i aragonesos no només arriben al partit de demà amb la necessitat de guanyar. També necessiten demostrar-se a si mateixos que són capaços de plasmar sobre el camp les seves respectives propostes amb èxit. Els de Luís César estan travessant un inici de temporada molt complicat, tant pel que fa a sensacions com a resultats. Tres derrotes en set partits és el pitjor registre des que els tarragonins militen a la Primera Federació, i la dinàmica comença a derivar d’un lleuger estat d’alarma a una eminent preocupació.