Dues temporades paral·leles conflueixen a Irun

Real Unión i Gimnàstic de Tarragona s'enfronten aquest dissabte a l'Stadium Gal en un duel directe per les places de play-off

Guipuscoans i Tarragonins viuen situacions pràcticament idèntiques en la classificació, malgrat tindre propostes futbolístiques radicalment oposades. Els dos equips empaten a dinou punts i marquen les darreres places de play-off. Tanmateix, destaquen les diferències estadístiques, amb plantejaments totalment contraris en cada equip: els bascs, amb una gran efectivitat ofensiva, però amb molts problemes defensius; els catalans, amb molts problemes en la generació ofensiva, però molt segurs defensivament.

Dinàmiques

Malgrat aquestes diferències, les dinàmiques de tots dos equips són força homònimes. Tant el Real Unión com el Nàstic van començar la temporada de la millor manera possible, fins i tot arribant a ocupar les dues primeres places. Un inici molt esperançador per part de dos equips que es proposaven com grans candidats a fer-se amb les places d'ascens directe. Però això va canviar de forma radical a partir de la cinquena jornada, des de la qual tots dos equips arrosseguen una dinàmica molt negativa.

En el cas dels locals, només han pogut sumar set dels darrers divuit punts possibles, una xifra pràcticament idèntica a la dels visitants, que han sumat sis dels divuit. Per tant, en les darreres sis jornades han aconseguit només un terç dels punts possibles, mentre que les cinc primeres van sumar més de dos terços, D’aquí la necessitat de tots dos equips de tornar a sumar de tres en tres per poder consolidar-se en la zona noble de la taula i, fins i tot, tornar a aspirar a les posicions d’ascens directe.

El rival

Una de les maneres més efectives de conèixer i entendre la proposta futbolística del Real Unión són les dades. L’equip basc destaca de forma molt notable en dos aspectes claus respecte a la resta d’equips de la categoria, tot i que tant de forma positiva com negativa. Els gols a favor i en contra són dues estadístiques claus a partir de les quals analitzar el joc d’un equip, i el cas dels guipuscoans no n’és una excepció.

En l’aspecte ofensiu, després de dotze jornades continuen al capdavant dels millors equips en aquesta faceta del joc. Ja són dinou gols els que l’equip basc ha anotat aquesta temporada, situant-se com el segon equip amb el millor registre, només per darrere del Celta B i empatat amb el Barça B. Una xifra que reflecteix la proposta tan ofensiva que proposa, però també la gran efectivitat amb què fins ara l’estan executant.

Aquest bon funcionament s’ha traduït en una gran continuïtat en la configuració dels onzes. Alberto Solís (6), Antón Escobar (4) i Alain Oyarzun (2) són els tres màxims golejadors de l’equip i són inamovibles de les alineacions titulars. El primer d’ells, gràcies als sis gols anotats, ocupa la segona posició entre els màxims golejadors de la categoria. Tots tres, junt amb Alex Cerdá o Asier Córdoba, configuren un atac vertiginós i amb gran efectivitat.

Però tot el que funciona en atac no acaba de fer-ho en la faceta defensiva. L’equip és el segon amb més gols encaixats en contra, amb un total de disset, només superat pel Sabadell, el cuer, que n’ha encaixat vint-i-tres. Una dada que demostra la gran debilitat defensiva que l’equip basc té i la poca seguretat que està oferint en aquest inici de temporada.

Però, tot i la mala situació, igual que amb l’atac, l’onze ha estat molt estable en les posicions defensives. Antonio Montero i Imanol Baz, tots dos amb més de mil minuts a l'esquena aquesta temporada, configuren el centre de la defensa. Ambdós centrals han patit molt aquesta temporada fruit d’un sistema tan ofensiu que deixa molts espais al rival. Fixat a la porteria, Joan Izarusta els custodia, així com José Carlos, un fix al lateral esquerre, i Iván Pérez i Victor Emil, que comparteixen el lateral dret.

Pla de partit

Tal com mostren les dades, l’equip basc té uns registres completament contraris als de l’equip català. Les xifres, que situen els guipuscoans com els segons més golejadors i alhora els segons més golejats de la categoria, contrasten amb les dels tarragonins. El Nàstic és el segon equip menys golejat, però, en canvi, és el sisè menys golejador de la competició. En conjunt, les dades permeten entendre i contrastar totes dues propostes futbolístiques.

I és que, tot i la mala dinàmica dels dos equips, les estadístiques mostren certa continuïtat en relació amb el model que tant d’èxit els va donar a principi de temporada. Ambdós han conservat al màxim les facetes que els van fer sumar tants punts: l’efectivitat ofensiva en el cas dels guipuscoans i la defensiva en el cas dels tarragonins. Però, en canvi, han accentuat molt més les carències que van mostrar tot i els bons resultats: la poca contundència defensiva per part de l’equip local i la manca de generació ofensiva per part dels visitants.

En definitiva, aquest dissabte confluiran dos equips que tot i la paritat numèrica, plantegen dues maneres contràries a l’hora d’entendre el futbol. Per això serà molt important veure qui és capaç d’imposar el ritme i el pla de partit. També serà clau quin dels dos equips pot minimitzar de manera més efectiva la seva faceta més dèbil o, al contrari, potenciar amb major eficàcia la predominant. En tot cas, pel Nàstic, un partit més lent i amb el menor intercanvi de cops seria l’ideal, ja que podria fer-se fort enrere i aprofitar la flaquesa de l’equip basc en la defensa.