El Nou Estadi ha de tornar a marcar la diferència

El Nàstic va guanyar un partit fonamental contra un rival directe en l'última jornada; ara ha de continuar sumant per assegurar la seva presència als play-offs

Els tarragonins tornen a casa després de la derrota del darrer partit que van disputar com a locals amb la necessitat de fer-se forts a casa de nou. El Nou Estadi Costa Daurada ha estat clau en la temporada de l'equip, que només ha perdut dos partits a casa. Aquest diumenge, contra el Fuenlabrada, pot marcar un abans i un després en les aspiracions de l'equip, que podria pràcticament garantir la seva plaça al play-off d'ascens. I en el cas hipotètic en què Barça B o Deportivo es deixessin punts podria continuar somiant amb la possibilitat de l'ascens directe.

Dinàmiques

Encara ara és aviat com per determinar la importància que la victòria de la darrera jornada tindrà en l’esdevenir de la temporada del Nàstic. Però, a priori, pot significar un gran punt d’inflexió en la temporada dels tarragonins i en la forma en la qual afronten les últimes jornades. La victòria contra la Ponferradina implica retrobar-se amb la victòria tres jornades després, a més a més de fer-ho contra un rival directe que deixen a quatre punts. I, per si no fos suficient, el Nàstic va aprofitar la derrota del Celta B, un altre rival directe, del qual s’ha distanciat a tres punts.

Això pel que fa al merament estadístic, el que encara està per veure és com aquest partit pot ajudar anímicament a l’equip, que portava unes setmanes complicades. I és precisament aquí la importància de tornar a guanyar aquest cap de setmana i continuar confirmant les sensacions necessàries per arribar plens de confiança al tram final. Però aquest diumenge tornarà a ser molt complicat sumar tres punts contra un rival que ja sap què és guanyar al Nàstic aquesta temporada.

El Fuenlabrada ha estat un equip de petites ratxes, tant positives com negatives. Per aquest motiu, la major part de la temporada ha estat rondant la mitja taula, sense patir per baixar, però sense arribar a freqüentar gaire les posicions de play-off. En aquest sentit, l’equip no arriba en el seu millor moment, després de dues derrotes consecutives i de sumar un punt dels darrers nou possibles. També cal aclarir que els madrilenys ja s’han enfrontat —a excepció del Nàstic— a tot el top cinc de la categoria.

El rival

La situació a la classificació del Fuenlabrada parla molt bé del que ha estat l’equip durant tota la temporada. La poca regularitat que ha tingut al llarg dels mesos l’ha condemnat a ocupar una posició que, pel potencial de l’equip, segurament pot ser curta. El club madrileny ha estat capaç de guanyar grans rivals com ara el mateix Nàstic, el Deportivo o la Ponferradina, tres equips de la part noble. Però també s’ha deixat punts contra el Sabadell, el Rayo Majadahonda o el Teruel, que ocupen les darreres posicions de la classificació.

I, en gran manera, la irregularitat de l’equip ve provocada per la poca constància defensiva que ha mantingut al llarg dels mesos. Tot i que no té uns registres dramàtics, és el setè equip que més gols ha encaixat aquesta temporada, uns registres defensius que, sumats al fet que les xifres en atac no són tan bones com per compensar-los, no han permès que l’equip pogués sumar moltes victòries. De fet, només ha guanyat nou dels trenta partits que ha disputat.

En atac, les coses han anat lleugerament millor, i se situen com els desens amb més gols generats. Curiosament, entre el Nàstic, tercer a la classificació, i el Fuenlabrada, onzè, només hi ha quatre gols anotats de diferència. Tanmateix, com s’ha mencionat abans, el dèficit d’aquest equip se situa en una defensa que ha encaixat quinze gols més que la dels tarragonins. En definitiva, tot i tindre uns registres no gaire preocupants, no destaca massa en cap faceta per poder aspirar a ocupar una millor posició.

En favor de l’equip madrileny, però, cal destacar la gran competitivitat que ha demostrat durant tota la temporada. Dels trenta partits que ha disputat, només sis s’han decidit per un gol o més, dels quals només dos han acabat a favor del Fuenla. En canvi, en els altres vint-i-quatre hi ha hagut empats o diferències d’un gol, una dada que parla de la gran dificultat de la resta d’equips per fer-se amb els tres punts contra un equip molt imprevisible.

Fer Ruiz celebrant un dels gols que va anotar en la victòria contra el Nàstic a la vuitena jornada. Fotografia: Fuenlabrada

Pel que fa a les figures de l’equip, cal destacar que, a excepció de la defensa i la porteria, tant el rendiment irregular de l’equip com les lesions no han permès una gran continuïtat en els onzes. Javier Belman a la porteria, Manu Lama i David Alba a l’eix central de la defensa, i Alejandro Sotillos al lateral dret, són inamovibles. Igual que Alejandro Galindo al mig camp, encarregat de donar estabilitat i equilibri a l’equip.

En atac, els grans noms de l’equip són Sergio Benito en punta i Fer Ruiz des de la dreta, amb més de vuit participacions de gol per cap. A banda d’Ilies Faure, cap altre atacant ha trobat regularitat en els onzes junt amb la parella de golejadors. Tots configuren la columna vertebral de l’equip, al qual han anat entrant diversos jugadors, però cap d’ells amb prou regularitat per tindre un onze habitual amb excessiva regularitat.

Pla de partit

Tenint en compte el que va succeir a la primera volta i el funcionament de tots dos equips, cal esperar un partit molt tancat. Ambdós tracten de jugar partits minimitzant riscos, sobretot el Nàstic en defensa, ja que és l’equip que menys gols ha encaixat aquesta temporada: a casa només n’ha encaixat nou en quinze jornades, pels vint que ha aconseguit convertir. Són uns registres que han generat que només hagi perdut un dels quinze partits disputats al Nou Estadi.

En canvi, al Fuenlabrada li ha costat molt sumar fora de casa, on només ha guanyat tres dels quinze partits que ha disputat, uns registres molt baixos, i lleugerament enganyosos, ja que ha perdut la majoria dels partits per la mínima. Aquí hi resta la importància que els tarragonins minimitzin un cop més tot el perill que es pugui generar en àrea pròpia. I en atac, caldrà aprofitar qualsevol error d’un equip al qual li ha costat molt protegir la seva porteria enfront de les internades rivals.