El Nou Estadi, un fortí als play-offs del segle XXI

El conjunt tarragoní ha superat tres de les quatre promocions d’ascens que s’han decidit al temple grana

Marcos de la Espada durant l'ascens a Segona Divisió de la temporada 2014/15. FOTO: RCTgn

El Club Gimnàstic de Tarragona ja és un dels clubs que formen part amb freqüència de les fases de promoció d’ascens del futbol espanyol. I és que amb el del 2024, que es començarà a disputar el pròxim cap de setmana, el conjunt tarragoní ja acumula set play-offs en aquest segle XXI —sis dels quals cap a Segona Divisió i tan sols un, l’any 2016, cap a Primera Divisió. Però ja fa set anys que el Nou Estadi no viu un duel de play-off. En aquest segle, l’estadi de la Budallera ha estat un fortí per tot equip que venia a jugar. El balanç és esfereïdor. Dels dotze partits que s’han disputat des del 2001, nou han acabat en victòria, dos en empat i, tan sols un, en derrota. 

Per recuperar el primer play-off grana d’aquest segle, cal remuntar-se a l’any 2001. Aquell Nàstic de Josep Maria Nogués, amb la referència ofensiva de Santi Castillejo —que va acabar la temporada regular amb vint-i-una dianes—, va aconseguir ascendir a la categoria de plata, superant el Cádiz, l’Amurrio i el Zamora en el tradicional format de lligueta. L’ascens a Segona Divisió, culminat al Nou Estadi amb un empat a zero davant el Zamora, era més anhelat que mai. El club retornava al futbol professional vint-i-dos temporades després.

Tres anys després, i amb un Nàstic, de nou, a Segona Divisió B, va arribar un nou play-off. L’equip, amb figures com Manolo Martínez, Abel Buades, Diego Torres o Pinilla, va aconseguir tornar a Segona Divisió, després de superar una lligueta amb el Lanzarote, el Castilla i l’Ourense. Aquesta plantilla, al cap de dos cursos i ja sota les ordres de Luis César, és la que aconseguiria retornar Tarragona a la màxima categoria del futbol espanyol.

La tercera aparició es produeix la temporada 2013/14, després de quasi una dècada de consolidació grana al futbol professional. Aquest cop, però, no va acabar tan bé com els antecedents. La plantilla de Vicente Moreno —que va agafar l’equip a mitja temporada en onzena posició i el va deixar tercer— va arribar a la final davant el ja desaparegut Llagostera, després de superar el Racing Ferrol i el Sestao River. L’anada, al Nou Estadi, va acabar amb un bon resultat pels nastiquers, que, gràcies als gols de Lago Junior i Rocha, van sortir victoriosos (2-1). A la tornada, però, el club gironí va poder capgirar el resultat (3-1) i aconseguir l’ascens a Segona Divisió.

Els homes de Vicente Moreno van aprofitar l’ensopegada per fer-se més forts el següent curs. I és que, després d’arrasar a la lliga regular —quedant líder del seu grup amb 73 punts—, el Nàstic va assolir l’ascens a Segona Divisió vencent 3-1 el Huesca. L’entrenador de Massanassa estava començant una de les etapes més prolífiques de la història del club tarragoní. 

La tornada a la categoria de plata va ser més il·lusionant que mai. Els grana van acabar la temporada regular en tercera posició, amb opcions fins a l’última jornada d’assolir l’ascens directe a Primera Divisió. L’empat davant l’Alavés va fer, però, que el Nàstic s’hagués de conformar amb el play-off. L’aventura va acabar aviat. L’Osasuna —que va acabar assolint l’ascens— va superar els de Vicente Moreno per partida doble: 3-1 al Sadar i 2-3 al Nou Estadi.

El darrer play-off que va disputar el conjunt tarragoní és molt més recent per tot aficionat nastiquer. El 2021, coincidint amb l’estrena de la nova tercera categoria espanyola —la Primera Federació—, el Nàstic es va classificar per a la fase de promoció d’ascens en una última jornada a Alcoi, acompanyat d’una gran marea grana. El nou format, marcat per la pandèmia, consistia en eliminatòries a un únic partit i a seu neutral. Es va jugar a Galícia, a més de 900 quilòmetres de Tarragona. Un gol de Nil Jiménez els va fer passar d’eliminatòria, donant la victòria per la mínima al Nàstic davant el Racing de Ferrol. A la final, però, els homes de Raül Agné es van veure superats per un Villarreal B que, sota una gran actuació de Jackson i una enorme polèmica arbitral, va aconseguir l’ascens de categoria.

Així doncs, amb els resultats històrics a la mà, queda demostrada la importància de jugar les tornades a camp propi. I és que el Nàstic ha guanyat tres de les quatre promocions d’ascens que s’han decidit al Nou Estadi.