El Nàstic rep un Real Unión abonat a la irregularitat

Els tarragonins reben aquest dissabte l’equip basc, un rival del tot incert, ja que no acaben de sumar amb regularitat i són fixes a la meitat de la taula

La millor manera de descriure el Real Unión, el rival que s’enfrontarà al Nàstic aquest cap de setmana, és com un equip irregular i incert. Els bascos han ofert durant tota la temporada cares contraposades que fan qüestionar el seu rendiment i possibilitats. Són el segon equip amb major producció ofensiva de la categoria, però a la vegada el tercer pitjor en defensa, unes dades que demostren la seva capacitat de fer partits meravellosos en la demostració de potencial ofensiu, però també calamitosos en defensa.

Dinàmiques

Les situacions actuals de tots dos equips són força contraposades, tal com es reflecteix en la classificació. Tot i el difícil mes de novembre que va viure el club tarragoní, sembla que ja ha trobat la tecla per abonar-se al camí de la victòria. El Nàstic ha guanyat sis dels últims set partits, i encara és invicte a casa, fet que el converteix en el segon millor local de la categoria, només a un punt de la Cultural Leonesa. Això el situa com a segon classificat, a un sol punt del líder, la Ponferradina.

En canvi, el Real Unión, que com els tarragonins ha estat molt sòlid a casa, no acaba de trobar-se fora de casa. El d’Irun és el quart millor local de la categoria, uns registres a casa que contrasten amb una situació preocupant fora de l’Stadium Gal, on només ha aconseguit sumar vuit dels trenta punts possibles. Això ha provocat que no hagi estat capaç de sumar amb regularitat i ja sigui un fix a mitja taula, actualment ocupant l'onzena posició.

El rival

El Real Unión és un equip ja habitual i molt assentat en la categoria. Tot i tindre una època daurada durant els anys vint —en els quals van obtenir diversos títols de copa—, ha freqüentat les divisions no professionals del futbol espanyol. En aquest sentit, la temporada actual està sent molt continuista, i sembla igual d’improbable arribar a jugar play-off com perdre la categoria.

Pel que fa a la manera de jugar i a la concepció futbolística, l’equip basc té una imatge molt reconeixible que permet entendre la seva situació a la taula.  Els d’Irun han estat, des de principis de temporada, un dels equips més entretinguts de veure per la seva proposta ofensiva. A hores d’ara són el segon equip més golejador de la categoria, sobretot gràcies a les dues grans figures executores d’Antón Escobar i Alberto Solís.

D’una banda, Antón Escobar, el davanter centre, ja acumula set dianes aquesta temporada; i, de l’altra banda, Alberto Solís, mitjapunta, acumula nou dianes i una assistència. Entre tots dos han protagonitzat més de la meitat dels gols de l’equip, i són inamovibles en l’onze titular, donada la gran aportació en el bon funcionament ofensiu de l’equip.

Tanmateix, la situació tan positiva ofensivament i el joc tan propositiu amb la pilota han pesat molt en defensa. L’equip ha rebut els mateixos gols que ha marcat, una quantitat que, a hores d’ara, arriba als trenta gols anotats i encaixats. Dues situacions contraposades, en atac i en defensa, que no són excloents una de l’altra. Com passa a la majoria dels equips joves, l’ímpetu i les ganes d’oferir joc ofensiu acaben jugant males passades en defensa.

En aquest sentit, l’entrenador ha anat provant diversos sistemes, sobretot alternant la defensa de quatre amb defenses de cinc. Així i tot, ja fa algunes jornades que sembla que el model de quatre enrere —ja sigui en 4-4-2 o 4-4-1-1— s’ha consolidat i és el que millors sensacions ha donat. La línia de quatre ha estat configurada per Antonio Montoro i Iván Pérez al centre de la defensa i custodiats per José Carlos i Victor Eimil als laterals, tot i que Marcos Luna s’està fent un lloc al lateral dret.

Finalment, cal destacar l’arribada de dos jugadors procedents del sub-21 de l’Aston Villa, Josh Feeney i Tommi O’Reilly —central i mig centre ofensiu, respectivament—, dos fixatges clarament condicionats per la relació d’Unai Emery amb tots dos clubs. L’entrenador basc és el president del Real Unión, i a la vegada l’entrenador de l’equip anglès, que està tenint una molt bona temporada tant a la competició europea com a la Premier League. Els dos joves són dues incògnites que podrien disputar els seus primers minuts, en el cas de Feeney, o més minuts, en el cas d’O’Reilly.

Pla de partit

De la mateixa manera que en els darrers partits que del Nàstic al Nou Estadi Costa Daurada, els tarragonins reben un equip amb una proposta futbolística molt diferent. Els d’Irun destaquen per un joc ofensiu molt eficient que avantposen a una defensa que no acaba de trobar la tecla. L’equip grana s’ha sentit molt còmode en aquesta situació, sobretot a casa, on encara no ha perdut cap partit i on té els millors registres defensius de la categoria com a local.

Per això cal esperar un partit amb un guió que sembla força clar, en què els bascs intentaran acaparar la pilota i imposar el seu model de joc i, en canvi, els tarragonins donaran la iniciativa i intentaran aprofitar tant les contres com la pilota parada, on l’equip ha demostrat ser molt eficient. Així, el Nàstic, que sens dubte ha estat un dels millors gestors de totes dues àrees, s’enfronta a una de les millors ofensives, però a la vegada a una de les pitjors defensives.