El Nàstic visita una Reial Societat B molt tocada

L’equip tarragoní viatja a Sant Sebastià amb l’objectiu de tornar a sumar tres punts claus contra un rival que viu el seu pitjor moment

Els bascos fa dos mesos que no guanyen, una mala ratxa que els ha condemnat a caure de la primera a la setena posició. En canvi, els tarragonins, tot i l’empat contra l’Osasuna Promesas que va tallar el seguit de victòries que acumulava l’equip, encara es mantenen a un punt del líder, que tampoc va aconseguir guanyar. Tots dos equips tenen un objectiu comú: fer-se amb l’ascens, sigui de forma directa o a través de les places de play-off, i per això el partit promet ser d’alta tensió.

Dinàmiques

La situació que viuen actualment el Nàstic i la Reial Societat B no pot ser més dispar. Tots dos equips han estat al capdavant de la classificació en certs moments de la temporada, però han viscut camins molt diferents. Els tarragonins, tot i l’empat de la darrera jornada, portaven sis victòries en els darrers últims partits, les quals els havien catapultat fins a la segona posició, a un sol punt del líder. Donada l’ensopegada dels quatre primers classificats, la situació es manté igual d’ajustada, i per això a partir d’ara qualsevol partit serà clau.

En canvi, la Reial Societat B, que va arribar a ocupar la primera posició fa set jornades —amb vint-i-vuit punts—, viu una situació preocupant. Els bascos porten des de llavors sense conèixer la victòria, sumant només tres dels vint-i-un punts possibles, i gràcies a tres empats. Aquesta mala ratxa ha accentuat les carències d’un equip que ha perdut seguretat defensiva, encaixant dotze gols en set partits, amb cap porteria a zero.

El rival

Tot i la mala situació que viuen els bascos, no s’ha de menysprear un equip que ha barallat durant tota la temporada per fer-se amb les places d’ascens. A banda d’això, és innegable que la joventut dels filials també els causa més males ratxes i irregularitat que a equips molt més madurs i consolidats. Així i tot, la situació encara és més que reconduïble tenint en compte el moment de la temporada en què es troben: els txuri-urdins només són a quatre punts de les places de play-off.

La qüestió a analitzar són els motius que han provocat aquesta mala situació d’un equip que semblava que podia, fins i tot, optar a les places d’ascens directe. L’equip va completar unes catorze primeres jornades molt bones, en les quals no va conèixer la derrota. Tot això va ser gràcies a uns registres ofensius lleugerament per sobre de la mitja, amb poc més d’un gol anotat per partit. Però, sobretot, es va fonamentar en un dels millors rendiments defensius de la categoria, amb només vuit gols encaixats en les primeres catorze jornades.

Tanmateix, tot el que s’havia construït en aquest sentit va desaparèixer a finals del mes de novembre, ja que des de llavors l’equip no ha estat capaç de guanyar. Tres empats i quatre derrotes són els resultats que ha obtingut un equip que ha perdut allò que el feia tan i tan difícil de superar. En les darreres set jornades, l’equip ha mantingut més o menys la mateixa mitjana golejadora —vuit gols en set jornades—, però ha viscut una baixada en el rendiment defensiu molt gran. L’equip ha encaixat cinc gols més en les darreres set jornades que en les catorze primeres.

És, doncs, un canvi radical en el funcionament de l'equip difícil d’explicar. Segurament s’han ajuntat un rendiment excels —fins i tot superior al que es podia esperar en les primeres jornades— i un de molt per sota del que aquest equip és capaç de produir —el dels darrers set partits. En aquest sentit, Sergio Francisco, l’entrenador, ha intentat jugar tant amb les peces com amb el sistema per moure l’equip i trobar les solucions que semblen no arribar.

Això ha derivat en plantejaments en defensa de quatre combinats amb defenses de cinc, en jugar amb un 4-3-3 clàssic, però també intentar jugar amb rombes interiors, o en alternar jugar amb una o diverses puntes. Tot el que ha intentat l’entrenador, però, no sembla generar ni les sensacions ni els resultats que l’equip espera. El que sí que és evident, i va quedar demostrar en les primeres jornades, és que aquest equip té el potencial i les peces necessàries per rendir a un alt nivell.

En aquest sentit, cal destacar a una columna vertebral de jugadors summament joves que fan tindre una gran esperança a un club txuri-urdin que sempre ha cuidat molt bé el seu planter. Algunes d’aquestes figures són Yago Cantero i Jon Martín, inamovibles en la defensa, i Pablo Marín i Jon Gorrotxategi, que formen un dels millors dobles pivots de la categoria. I, en punta d’atac, Mikel Goti, Ekain Azkune i Bryan Fiabema configuren un onze capaç de moltes coses.

Finalment, cal destacar la poca regularitat que l’onze principal de l’equip ha pogut viure, ja que dels jugadors citats només Yago Cantero no s’ha perdut quatre o més partits. Petites lesions o convocatòries amb el primer equip han provocat que la resta s’hagi perdut entre quatre i sis partits, unes dades poc preocupants, però sí lleugerament significatives. De fet, l’equip basc recupera aquest cap de setmana Ekain Azkune, i té sis jugadors convocats amb el primer equip —motiu pel qual seran baixa—, entre els quals destaquen les peces claus de Jon Martin, Pablo Marín i el porter, Gaizka Ayesa.

Pla de partit

Les dinàmiques de tots dos equips, però, no han de desvirtuar un partit que serà molt més igualat del que la taula reflecteix en aquests moments. Tot i això, és important remarcar que l’equip basc no arriba en el seu millor moment i que està vivint, sobretot en defensa, una situació molt complicada. A tal situació se li sumen sis baixes de jugadors que han anat convocats amb el primer equip, dels quals tres són titulars indiscutibles.

El Nàstic, que, tot i el darrer empat, arriba en molt bona dinàmica, hauria d’aprofitar la situació de l’equip txuri-urdin per tornar a sumar tres punts clau. La Reial Societat B és i serà un dels rivals directes per la lluita per les places de play-off, i, en cas de guanyar, el Nàstic tindria la mitjana de gols guanyada. El que és evident és, a partir d’ara, que cada partit pot marcar el desenllaç d’una temporada en què els tarragonins somien en aconseguir el tan anhelat ascens.