El Reial Múrcia: un primer repte per Cristóbal Parralo

L'entrenador andalús ha estat l'escollit per reconduir la situació després de la destitució de Luis César

Imatge de la victòria per la mínima dels murcians davant el filial bètic de la darrera jornada. Reial Múrcia

Cristóbal Parralo es converteix en el tercer entrenador grana en poc més de mig any. La situació era límit, no pels resultats —que també és el cas—, sinó per les sensacions que transmet un equip molt lluny del seu màxim nivell. Luis César va arribar amb un únic objectiu: portar els tarragonins a la categoria de plata en un temps rècord. Només amb dues jornades pendents de disputar abans que comencessin els play-offs, el repte era majúscul, i segurament irreal. Tot i que va ser molt a prop d’aconseguir-ho, va caure de nou en una final d’ascens totalment traumàtica pels granes.

Aquesta situació semblava que significava la sortida del gallec del club, en la recerca d’un projecte més enfocat al mitjà-llarg termini. Res més lluny de la realitat, l'aposta continuista a la banqueta exemplificava una necessitat de resultats immediats. Però a diferència d’altres projectes construïts entorn de la figura espiritual o futbolística d’un entrenador, Luis César només comptava amb un aval: els resultats, els quals no han acabat d’arribar. Aquest fet, sumat a la pobra imatge futbolística d’un equip que hauria de ser punter a la categoria, li ha acabat costant el càrrec.

La decisió, tot i el seu sentit lògic, alimenta encara més la polèmica que va envoltar tant el nomenament com la continuïtat del gallec. Acabar amb el projecte de Dani Vidal va ser un xoc, no per la decisió, sinó pel moment —que era pocs dies abans de començar els play-offs. Ara, només cent setanta-set dies després, es corrobora que l’aposta per Luis César era una aposta abocada a l’ascens que, en cas de no consumar-se, acabaria condemnant els granes.

La primera prova pel nou tècnic grana serà el Reial Múrcia, equip que els granes coneixen bé. Els murcians van ser el primer rival dels tarragonins en els passats play-offs, als quals van derrotar per la mínima en una eliminatòria molt igualada. Aquesta jornada es disputarà sense la presència de l’entrenador cordovès a la banqueta visitant, encara pendent de complir el darrer de la sanció de cinc partits que va rebre en les files del Racing de Ferrol.

Els murcians, malgrat el que van viure la temporada passada, són bastant lluny del nivell que arrossegaven els darrers anys. L’equip és dinovè amb només deu punts en deu jornades. Fa tot just un any, amb els mateixos partits disputats, l’equip encapçalava la classificació amb dinou punts, gairebé el doble dels que han aconseguit l’actual temporada, una situació que és fruit de la davallada de nivell dels murcians en totes dues àrees.

L’equip ha passat de rebre tan sols sis gols en les primeres sis jornades —poc més de mig gol per partit— a encaixar-ne onze —poc menys d’un gol per partit—, que és gairebé el doble. Una pèrdua de fiabilitat defensiva sorprenent, ja que els vermellons venien de ser la millor defensa del grup. En atac, on l’equip no era punter però si més que correcte, també s’ha produït una davallada molt notòria. Amb només vuit gols anotats en deu jornades —quatre menys que en aquest punt de la temporada passada—, l’equip no és capaç de compensar el greu forat defensiu.

En definitiva, tots dos equips arriben en situacions summament complicades. Havien de ser dos aspirants a l’ascens, però ara pateixen per trobar una regularitat fins ara inexistent. Tot i estar separats per tretze posicions, la diferència és de només quatre punts, i en cas de guanyar tots dos, agafarien un aire més que necessari. Club, equip i afició demanden personalitat i resultats a dos projectes nous, als quals Adrián Colunga i Cristóbal Parralo hauran de donar sentit.