Gràcies, Santi

La jornada de dissabte va estar repleta d'homenatges a l'històric jugador grana

La pancarta de la grada d'animació durant el partit davant del Tarassona. FOTO: Víctor Mallafré

El passat dijous, tant el Nàstic com la ciutat de Tarragona van perdre una insígnia. Santi Coch Castillo: un dels millors jugadors de la història del club esportiu més antic de l'estat espanyol i el jugador amb més partits disputats amb la samarreta grana —528 matxos, que es diuen aviat. Tots els que conformem aquest projecte som joves i no hem pogut veure jugar en directe Santi Coch. Sens dubte, però, coneixem la força i el pes que té la seva figura dins l'entitat. Tot allò que mostrava sobre la gespa jugant des del lateral —la lluita incansable per l'escut— també ho va ensenyar des de la banqueta —sigui com a entrenador de la Pobla sigui com a membre de l'equip tècnic del primer equip— i des de fora del club, defensant tots els seus valors com un aficionat més. Perquè sí, si alguna cosa caracteritzava Coch era el seu gran i sentit nastiquerisme. «Valors Et3rns» va ser el lema escollit des de la grada d'animació per homenatjar l'històric dorsal 3. Els nastiquers van guarnir de flors la porta del Nou Estadi que duu el nom del jugador, i van fer un minut de silenci i una gran ovació al tercer minut de partit per recordar i agrair tot el que ha aportat al llarg de la seva trajectòria al club de la seva vida. I és que el Nàstic, amb la pèrdua de Santi Coch, serà una mica menys Nàstic. Però sempre hi formarà una part i una etapa fonamentals. La redacció, des de l'afectuós sentiment grana i des del més profund sentiment, fem arribar el nostre condol més sincer a totes aquelles persones que han compartit vida amb Coch. Gràcies per tot, Santi.