La defensa queda despullada

Sis de les deu baixes del mercat estival del Nàstic han estat membres de la línia defensiva

Josema durant un partit al Nou Estadi Costa Daurada. FOTO: @jcborrachero

Després de la decebedora temporada que ha viscut el Nàstic, en la qual han passat tres entrenadors diferents, la neteja de la plantilla era del tot necessària per tornar a lluitar pels objectius que pertoquen al club. Al llarg d’aquest estiu, el Gimnàstic ha anat oficialitzant les sortides de diversos jugadors, moltes d’aquestes ja conegudes abans de finalitzar la temporada.

Manu García: en decadència

El primer en anunciar la marxa del club va ser el porter Manu García. L’andalús de 32 anys acabava el contracte aquesta temporada i va decidir no renovar-lo.

Després de dues temporades, el seu rendiment ha anat decreixent. Tot i tenir un cert protagonisme en la seva primera campanya a Tarragona, en deixar molt bones xifres a la porteria —24 gols encaixats en 36 partits— i en ser un dels principals protagonistes en la fita del play-off, aquesta temporada la seva baixada de nivell ha estat evident. Ha comès errors absurds en certs partits, i les lesions patides no l’han acompanyat, fets que han anat deixant lloc a l’aparició del porter del filial Dani Parra. Malgrat això, el porter s’ha mostrat molt agraït amb el club i l’afició, que deixa després de 2 anys per fitxar pel Reial Múrcia.

Pedro del Campo: pèrdua de protagonisme

El següent jugador en dir adeu ha estat Pedro del Campo. El migcampista català torna a l’Olot després de dos anys d’experiència al Nou Estadi.

Pedro del Campo fou una peça clau la temporada passada en la medul·lar grana, sent un dels jugadors amb més partits jugats —35 en total, tot donant 1 gol i 2 assistències. Aquesta passada temporada, en canvi, ha perdut la regularitat deguda bàsicament a causa de les lesions i la mala forma física, baixant la seva xifra de partits jugats fins als 26. El català ha mostrat públicament mitjançant les xarxes socials un missatge d’agraïment al personal tècnic, a l’afició i sobretot a la ciutat, amb la qual havia connectat força bé.

Èric Montes: fins aviat, esperem!

Eric Montes Arce finalitza la seva cessió d’un any al club grana en què ha desplegat un joc esplèndid i imperial des del primer moment.

L’exjugador de l’Albacete i el Barça Atlètic, entre d’altres, ha mostrat disposar d’una qualitat excepcional en la categoria tot i tenir 25 anys. El noi de Manresa ha comptat amb la confiança dels entrenadors en tot moment i això s’ha traduït en els 34 partits que ha disputat aquesta temporada. Tant de central quan ha fet falta, com de pivot defensiu, ha mostrat una experiència inusual i un talent innat per defensar i donar el 100% en cada matx. El jugador ara fitxa per l’Algesires, després d’acabar el contracte amb l’Albacete i no renovar-lo.

Javi Bonilla: etern nastiquer

Javi Bonilla també ha estat anunciat com un dels 10 jugadors que abandona el club durant aquesta finestra de mercat d’estiu. El sorià de 32 anys diu adeu al Nàstic després de 4 temporades i més de 100 partits disputats amb la samarreta grana.

Aquesta darrera temporada ha mostrat un rendiment bo, majoritàriament en sortir de la banqueta durant les segones parts per a oxigenar el mig del camp i aportar perill de cara a la porteria gràcies a la seva bona tècnica de centrades. Es recordarà d’aquesta temporada el seu gol davant el Castelló: una falta lateral que ningú gosa rematar i la pilota s’acaba colant al pal llarg. Destaquen també les seves xifres de la temporada passada, on en 36 partits va marcar 7 gols i va donar 5 assistències. El migcampista finalitza la seva etapa grana sentint-se com un tarragoní més i retornant al club de la seva ciutat natal: el Numància de Sòria.

Bonilla durant un partit al Nou Estadi Costa Daurada. FOTO: @jcborrachero

Aarón Rey: pòlvora mullada

Provinent del Sabadell i després de deixar bones sensacions amb el club arlequinat, el gallec va arribar a Tarragona amb aspiracions de consolidar-se com a titular, i així ho ha fet.

El número 10 ha estat resolutiu en una quantitat de partits força reduïda, fet que ha fet enfadar l’afició fins al punt de tenir algun enfrontament verbal amb el jugador. Tot mostrant un gran talent en l’u contra u, ha estat irregular al llarg de la temporada. Tot i això, ha estat el màxim assistent de la plantilla amb 4 passades de gol, empatant-ho amb Andy Escudero. Així doncs, el pas de l’extrem gallec per Tarragona queda amb un mal gust de boca pel jugador que podria haver estat, i que firma ara per la Cultural Leonesa.

Marc Trilles: sacrifici i lleialtat

Va arribar la 2020/21 del Lleida Esportiu com un conegut de la categoria i marxa del club tres temporades després com un jugador molt estimat per l’afició. Al llarg d’aquests anys, s’ha deixat la pell per l’escut, lluitant cada pilota i, si calia, trencant alguna cama! Malauradament, les lesions no han permès que el veiem tot el que ens hagués agradat, amb aparicions irregulars durant la seva estada a Tarragona. Se’l recordarà especialment pel seu gran tram final de temporada 2021/22, que va impulsar l’equip a aconseguir l’objectiu d’entrar a play-offs, tot sent imprescindible, juntament amb Quintanilla, en l’eix de la defensa. Ara ha quedat lliure i el seu futur és incert, però en les darreres hores han sortit als mitjans rumors sobre una hipotètica arribada del central castellonenc al Recreativo de Huelva.

Alex Quintanilla: el vestidor surt perdent

Amb la marxa de Quintanilla, el vestuari grana perd una figura importantíssima, una referència que s’havia convertit en autoritat. Com Trilles, va arribar el curs 2020/21 per ser titular i s’ha mantingut en aquest rol fins al dia del seu adeu. Així ho mostren les dades: no ha iniciat cap dels 84 partits de lliga que ha disputat amb la samarreta del Nàstic des de la banqueta. Marxa un central fiable, que després de tres grans temporades (sobretot les dues primeres) serà difícilment substituïble, tant dins com fora del camp. El seu futur és una incògnita, cal recordar que l’any passat va estar a punt de posar punt final a la seva carrera futbolística per dedicar-se plenament al món empresarial. Finalment, va acabar renovant. Veurem ara quina decisió acaba prenent.

Josema: una temporada agre

El central madrileny va arribar procedent del Linares després d’unes temporades més que notables, en ser una figura imprescindible. El cert és que sembla que el canvi d’aires no li ha anat del tot bé; va començar la temporada amb un nivell molt baix, amb errades absurdes que a poc a poc va anar millorant i, per jornades, semblava que recuperava el nivell pel qual se’l va fitxar. A mitja temporada, però, va tornar a baixar el rendiment i des de l’ascens de Dani Vidal com a entrenador, pràcticament no se l’ha vist. Abandona el club després de 21 partits, 20 titularitats i 1 gol; ara, fa camí cap a Alacant per vestir la samarreta de l’Hèrcules.

Nil Jiménez: bon suplent

El lateral esquerre va arribar lliure la temporada passada, després d’una etapa al filial de l’Espanyol, per posar-se sota les ordres del llavors entrenador del Nàstic Raül Agné. Amb el pas de les jornades es va anar guanyant la confiança del míster, sent un habitual de les segones parts i fins i tot dels onzes del Nàstic. S’ha adaptat a la posició que li han anat donant els tres entrenadors que han passat durant la seva etapa com a grana, sigui de lateral o d’extrem. Les seves actuacions han estat irregulars, però ha complert el rol de suplent de Joan Oriol amb dignitat i ha aportat quan se l’ha demanat en altres demarcacions del camp. A banda dels aspectes esportius, ha demostrat amb creus que és un bon noi, proper a l’afició i els mitjans. Ara marxa lliure per anar a jugar amb la Ponferradina, també a Primera Federació.

Guillermo Fernández: golejador útil

El davanter bilbaí va arribar lliure l’estiu passat, després d’una carrera de renom amb partits vestint la samarreta de l’Athletic Club a Primera Divisió, arribant a debutar a l’Europa League, i amb tota una trajectòria a segona divisió. Les dues últimes temporades abans d’aterrar a Tarragona les va passar al Burgos, amb un ascens a 2a Divisió i 8 gols en 39 partits jugats a la categoria de plata. Va fer un bon inici de temporada amb la samarreta grana, tot marcant 4 gols en els seus primers 12 partits, però el seu joc poc vistós i la sequera golejadora van portar crítiques d’una part de l’afició. Malgrat això, els seus 9 gols han allunyat el Nàstic del descens i l’han convertit en el màxim golejador de l’equip. Ara, després de quedar lliure, ha signat amb la Cultural Leonesa.

Aquestes són les deu baixes que ha oficialitzat de moment el Nàstic de Tarragona, a l’espera que en pugui caure alguna més. Sis de les comentades afecten la defensa, malgrat que per ara han estat ben cobertes amb els fitxatges de Dufur i Trigueros i, amb les incorporacions des del filial de De la Peña i Boaz, sembla que encara faltaria alguna entrada més per enllestir aquesta línia.