La incògnita de la copa arriba en el pitjor moment grana

El Nàstic visita Orihuela amb motiu de la primera ronda de copa, per enfrontar-se al club homònim, actualment a Segona Federació

La coneguda com “la competició del KO” comença aquesta setmana amb la primera ronda amb presència d’equips de les màximes categories nacionals. El Nàstic, com a equip de Primera Federació, només podia enfrontar-se a un de Segona Federació. El rival serà l’Orihuela, l’equip alacantí, que és el quart classificat del grup quatre de la categoria. Un enfrontament que, pels de Dani Vidal, arriba en el pitjor moment de la temporada, després d’encadenar quatre jornades sense conèixer la victòria.

Dinàmica

Tot i viure situacions molt semblants numèricament —tant pel que fa als resultats aconseguits i com a la situació a les respectives classificacions—, tots dos equips arriben amb unes dinàmiques totalment contraposades. Els tarragonins van començar la lliga amb uns resultats que disparaven la il·lusió i les expectatives al voltant d'un equip que liderava la taula i que plantejava una candidatura molt ferma per fer-se amb les places d'ascens.

En canvi, els darrers resultats, tot i no ser definitius en cap cas donades les altures de la temporada, han desinflat el globus grana. Dues derrotes i dos empats en els darrers quatre partits han fet caure l'equip fins a la tercera plaça, empatat a punts amb el segon, el quart i el cinquè. Una situació a què l'equip s'ha de sobreposar per tal de poder continuar somiant amb el tan anhelat ascens. I, precisament, la copa pot ser l'oportunitat de tornar a guanyar i recuperar la confiança i les tan bones sensacions de principis de temporada.

A l'altre cantó, en canvi, es troba l'Orihuela, un equip recentment ascendit després de dos anys a Tercera Divisió. Els oriolans van començar la temporada amb moltes dificultats i van arribar a ser cuers després de les tres primeres jornades de lliga, en les quals només van aconseguir sumar un punt. Però, des de llavors, l'equip es va refer, i en les darreres sis jornades ha obtingut tretze dels divuit punts possibles, amb quatre victòries, un empat i una derrota.

El rival

Aquests resultats que es fonamenten en els canvis en el funcionament i en l'eficàcia de l'equip alacantí. En l'inici de temporada, l'Orihuela va pagar la innocentada i va pecar d'una valentia i una sobreexcitació pròpies d'un equip recentment ascendit. Això es va traduir en un cúmul d'errors defensius que van provocar que l'equip encaixés set gols en només tres jornades, unes dades insostenibles en una categoria on els resultats destaquen per tindre diferències mínimes.

Però l'equip va saber refer-se i, precisament a través de la minimització d'errors en defensa i d'una gran eficàcia en atac, ha aconseguit sumar molts bons resultats. Els alacantins han encaixat menys gols —6— en les últimes sis jornades que en les tres primeres. A això s'ha de sumar el fet que han vist porteria en tots els partits, una dada que fa palesa de la gran efectivitat que l'equip té en l’àrea rival. Aquesta millora és gràcies a l'adaptació lògica a una nova categoria i al gran pragmatisme pel qual han optat tant el club com l’entrenador.

Mentre que en les tres primeres jornades es va poder veure un equip amb massa ganes de tindre la pilota i voler fer moltes coses, en les darreres jornades l'equip s'ha adaptat molt millor als diferents contextos de partit. Si cal portar el ritme del partit i tindre la possessió, té jugadors per a fer-ho; però tampoc es troba incòmode defensant resultats donant la pilota al rival i tancant-se enrere. Compta, doncs, amb una adaptabilitat que li ha permès començar a puntuar en aquells partits en què a principi de temporada no va poder sumar.

En definitiva, Óscar Sánchez —l'entrenador dels oriolans— ha aconseguit trobar la tecla tàcticament i, de moment, l'efectivitat necessària a les àrees acompanya aquest bon funcionament. És també gràcies a l'estabilitat que ha assolit a través d'un onze de garanties que ha pogut agafar ritme i confiança. Més de set jugadors han disputat més de sis-cents minuts, una dada que parla molt bé de la regularitat en les alineacions.

Aitor Arias és un fix a la porteria, que tot i el mal inici ha pogut refer-se i donar la tranquil·litat necessària a l'equip. En defensa, Juanma García i Marc Sierra són els encarregats de cobrir les bandes i donar amplitud a l'equip, mentre que Fran Martínez custodia la defensa. A la medul·lar, Armando Ortiz és l'habitual, i segons el partit va acompanyat d'un perfil més defensiu com Brian Pallarés o d'un ofensiu com Héctor Ayodele "Ayo". Precisament aquest últim és l'encarregat de la generació ofensiva de l'equip, com a interior o com a mitja punta, acompanyat d'un nou i un extrem com Adrián Revilla i Juanmi Callejón, respectivament.

Pla de partit

Per tant, la lògica porta a pensar que podrem veure un pla de partit molt marcat en el qual el Nàstic, tant per proposta futbolística com per entitat, hauria de portar el ritme del partit. És una perspectiva que l'Orihuela segurament acceptarà, ja que és un equip acostumat a jugar tancat i a aprofitar les poques oportunitats que té. D'aquí prové la importància de no cometre cap error innecessari en la creació de joc o en la sortida de la pilota que pugui esdevenir en arribades fàcils pels oriolans.

Però, al marge del que és estrictament futbolístic, un factor clau seran les emocions que tots dos equips vagin vivint durant el partit. Primer de tot, la il·lusió amb la qual cada club enfoqui el partit, dintre de les prioritats de la temporada. En segon lloc, el factor ambiental, ja que per un equip com l'Orihuela, poder disputar un partit de copa a casa amb possibilitats de continuar passant rondes davant la seva afició segur que resulta un gran al·licient. I, en darrer lloc, la tensió i el poc marge d'error que imposa jugar a partit únic, fet que converteix la copa en una de les competicions més emocionants del panorama europeu.