La necessitat de construir guanyant

El Nàstic s’enfronta aquest divendres a l’Atlètico Sanluqueño encara en ple procés de construcció però sense perdre de vista l’objectiu de l’ascens directe

Imatges de l’empat a dos entre l'Atlético Sanluqueño i el Sabadell en la darrera jornada. FOTO: Atlético Sanluqueño

El Nàstic 2025/26 ha començat la temporada verd, encara dubtós i sense gaire ritme. Res impropi de les alçades de temporada en les quals es troba. Però també ho ha fet deixant clar quina és la seva proposta de cara a un curs de molts canvis, tant de peces com de plantejament. A més a més, està aconseguint compaginar aquest procés de construcció i aclimatació a la nova idea amb l'obtenció d’uns resultats que li permeten mantenir-se en la part més alta de la classificació.

Després de dues jornades els granes són segons, amb quatre punts de sis possibles, i es mantenen imbatuts en aquest inici de temporada. Encara és aviat per calibrar quin és el nivell real de cada equip, però cada punt pot ser transcendental. El conjunt grana vol fer un pas endavant a través d’una pressió que tot i que encara cal treballar, ja ha donat resultats, com en la darrera jornada. Ara està per veure de quina manera Luis César serà capaç d’encaixar-ho amb una seguretat defensiva fins ara insuficient.

És un procés semblant el que viu l’Atlético Sanluqueño, el pròxim rival grana. Igual que el Nàstic, els gaditans van apostar per un canvi a la banqueta quan faltaven poques jornades pel final. Concretament, tres eren les bales que tenien els andalusos per intentar salvar la categoria, que en aquell moment tenien a només un punt. De la mà de José Herrera van aconseguir sumar-ne set de nou en les darreres tres jornades, cosa que va certificar la salvació dels blancs-i-verds. D’aquesta manera, i a diferència dels granes, el canvi d’entrenador va permetre assolir l’objectiu. Aquesta permanència va valer la continuïtat de l’entrenador gadità de cara a una temporada on l’objectiu és clar: salvar-se, però aquest cop sense patir.

El club s’ha mogut molt aquest estiu per intentar fer un salt de qualitat respecte a una plantilla que tot i aconseguir l’objectiu es quedava curta. La premissa era clara, aprofitar la situació geogràfica del club per atraure talent a partir de dos fronts. El primer es basa en seduir els millors jugadors dels equips andalusos de Segona Federació, oferint-los un salt de nivell. I el segon consisteix a donar oportunitats a joves talents de diferents planters, sobretot el del Cadis, club amb el qual manté una estreta relació.

Els gaditans encara estan en procés d’encaixar totes les peces, però ja han donat una cara més que positiva sobretot en termes de competitivitat. Quan Herrera va arribar al càrrec, l’equip tenia un forat defensiu molt preocupant, amb encaixades de gairebé gol i mig per partit. El tècnic ha aconseguit reduir aquesta xifra per sota del gol per partit, i això ha permès a l’equip competir cada un dels partits que ha disputat des de llavors. De fet, el gadità encara no sap què és perdre amb els blancs-i-verds, ja que acumula un balanç de tres empats i dues victòries en els cinc partits que ha dirigit.

Per tant, demà s’enfronten dos equips en ple procés de construcció. Tant pel moment de la temporada en el qual es troben com per les circumstàncies particulars que tots dos han viscut a les banquetes. Tarragonins i gaditans tracten de canviar, un cap a endavant i un des de darrere. Això sí, sense perdre de vista els seus respectius objectius: l’ascens en el cas dels granes i la permanència en el cas blanc-i-verd. D’aquí la necessitat que tots dos tenen de construir guanyant.