Pamplonesos i tarragonins necessiten sumar amb urgència

El Nàstic visita Pamplona, després de l’eliminació de la Copa del Rei, amb la intenció de revertir la dinàmica negativa que viu l’equip

Torna la lliga després de la primera ronda de copa, en què l’equip tarragoní va ser eliminat per l’Orihuela, equip de Segona Federació. Els de Dani Vidal no han pogut revertir encara la situació tan negativa que viu, ja són cinc partits sense conèixer la victòria. Una dinàmica de la qual cal sortir amb urgència per continuar somiant amb el gran objectiu de l’ascens. Per aquesta raó, el partit contra els pamplonesos és essencial, no només numèricament sinó també quant a sensacions i dinàmica emocional.

Dinàmica

La situació de tots dos equips comença a ser preocupant, sobretot en comparació amb els bons inicis de temporada que tots dos havien signat. Tot i l’evident diferència a la classificació —els diferencien cinc punts i nou posicions—, les situacions de les dues plantilles és molt similar. Tarragonins i pamplonesos van encadenar molts bons resultats en les primeres cinc jornades —sumant tretze i deu punts respectivament— i van ocupar les primeres posicions de la taula.

La situació de tots dos equips, però, va canviar radicalment a partir de les següents jornades. Nàstic i Osasuna Promesas han aconseguit només cinc i tres punts respectivament en els darrers matxos. Un ritme de puntuació que explica la pèrdua del lideratge per part dels tarragonins i la caiguda radical dels pamplonesos en la classificació. Tot i això, cal mencionar que ambdós equips s’han enfrontat a molts rivals directes: els grana s’han vist les cares amb tres equips dels set primers de la classificació i els navarresos amb quatre.

El rival

Aquests resultats tan negatius no han de desvirtuar el nivell d’un equip que ha puntuat per sota de les seves possibilitats en les darreres jornades. A més, cal entendre la dinàmica del club del qual formen part i el paper de l’equip en l’organigrama de la institució. Precisament, el planter pamplonès viu una situació molt semblant a la de la Reial Societat B. Tots dos clubs tenen dues de les pedreres més productives d’Europa.

L'Osasuna, segons un estudi del CIES Football Observatory, és el sisè equipr amb un percentatge de minuts més alt dels jugadors del planter. L’estudi marca que, com a mínim, el jugador ha hagut d’estar tres temporades al club entre els 15 i els 21 anys, abans d’arribar al primer equip. Actualment, hi ha set jugadors a l’Osasuna que compleixen aquestes condicions, majoritàriament amb un gran pes a la plantilla: David García, Unai García, Moncayola, Aimar Oroz, Kike Barja i Diego Moreno.

Unes dades que la situen al pòdium del futbol espanyol, només per darrere de l’Athletic, a causa de les circumstàncies que la filosofia del grup comporten, i a la Reial Societat, una de les referents mundials pel que fa al planter. Una situació que, de la mateixa manera que la de l’equip donostiarra, es veu reflectida amb un alt nivell futbolístic. La importància que el filial té en l’organigrama del club, sumat a les grans oportunitats de formar part del primer equip, creen la motivació i la conservació del talent necessàries per fer equips summament competitius.

Precisament, és aquesta competitivitat el que més caracteritza a un equip pamplonès molt jove, però amb moltes ganes de fer-se un lloc al primer nivell. El filial ja porta unes quantes temporades assentat en la categoria, i després de l’un bon inici de temporada, fins i tot van començar a somiar amb poder aconseguir algun objectiu encara més gran. Els resultats aconseguits en les darreres jornades, però, han frenat en sec les aspiracions d’un equip que necessita tornar a sumar.

L’equip es fonamenta en un 4-2-3-1, amb un doble pivot i un migcampista que, segons el context del partit, és més semblant a un mitja punta o a un tercer mig centre. Un dibuix que dona marge a interpretació segons la intenció de l’equip, en aquest cas, com la majoria dels equips joves, ho fa d’una manera molt ofensiva. L’esquadra pamplonesa és la quarta amb més gols a favor —13 dianes—, cosa que parla de la gran efectivitat i el gran nivell de creació ofensiu que té l’equip.

Unes dades en gran part provocades per una davantera formada per Jorge Aguirre i Ander Yodli —amb quatre participacions de gol cadascun— i per Max Svensson i Unai Buján, també partícips de dos gols cadascun. Els quatre jugadors estan molt fiançats a l’onze i configuren la rotació ofensiva que tants bons resultats està donant a l’equip pamplonès. Els problemes de l’equip no són ofensius, sinó que són defensius.

La defensa la configuren Jorge Moreno i Nikolas Michaels ocupant les posicions centrals, i Guillem Molina i Adama Boiro a les bandes. Els dos laterals estan molt fiançats a l’onze, però en la zona central hi ha hagut un gran nombre de rotacions. Eneko Aguilar i Ibaider Garriz, dos defenses reconvertits en centrecampistes, han disputat tots els partits, tant en posicions defensives com a la medul·lar. En porteria, cap dels dos porters ha aconseguit fer-se amb la posició i donar les garanties necessàries com per transmetre seguretat a l’equip.

Pla de partit

En definitiva, l’equip pamplonès és un equip molt jove i amb una gran capacitat ofensiva, però que pateix molt en defensa i no acaba de trobar seguretat enrere. Una realitat molt diferent de la del Nàstic, que ha basat el seu èxit en aquest principi de temporada en una solidesa defensiva excepcional, que ajuda a cobrir les carències ofensives.

Per això el millor context de partit per l’equip grana és un ritme calmat i lent, que no deixi als pamplonesos córrer i generar tots els espais necessaris per crear perill. A partir d’aquí, si el Nàstic és capaç d’apoderar-se de la pilota i jugar a camp rival, podrà crear oportunitats amb certa facilitat. Caldrà, això sí, una gran efectivitat en fase ofensiva per tal de no acabar patint enrere, donada la facilitat dels navarresos per fer gols.