Punt d'inflexió o mera il·lusió?

Luis César va resoldre l’ultimàtum amb una golejada a casa: està per veure si va ser una anomalia o un abans i un després en la temporada grana

Imatge de la primera derrota dels eivissencs, que van perdre per 0-2 davant l’Atlético Madrileño. FOTO: Ibiza UD.

La situació era crítica, el Nàstic encadenava tres jornades seguides sense guanyar i semblava que tot estava a punt d’esclatar. La pressió era màxima, a Luis César només li valia guanyar i així ho va fer, i amb golejada. Amb un resultat lleugerament molsut, però prou contundent per a donar oxigen al gallec, que tot sembla indicar que continuarà a la banqueta grana. El dubte ara resulta evident: la victòria de dissabte passat serà un punt d’inflexió o una mera il·lusió?

Directiva i afició ja saben de què és capaç aquest equip, tal com van demostrar contra l’Eldenc. Ara està per veure si l’equip és capaç de trobar la continuïtat necessària per poder somiar amb l’ascens. Aquesta versió de moment només s’ha vist al Nou Estadi, on l’equip sempre ha estat un dels millors locals de la categoria, però fora de casa tot és molt més complicat. Els tarragonins continuen sense guanyar fora de casa en fase regular des del febrer. Són deu desplaçaments lluny de Tarragona sense conèixer la victòria, amb un balanç de cinc empats i cinc derrotes.

Per si això no fos suficient, els granes s’enfronten a un dels millors locals de la categoria. L’Eivissa és un dels grans projectes de la categoria i un dels candidats a l’ascens, com ha demostrat durant les darreres temporades. Com en el cas del Nàstic, els balears porten dues temporades consecutives caient en un play-off d’ascens que ha maltractat tarragonins i eivissencs, una candidatura a la promoció en gran part fonamentada gràcies al gran nivell que han demostrat a l’illa, on no perden des del març.

El projecte eivissenc manté el mateix objectiu: ascens o ascens. Com els granes, volen evitar les eliminatòries tant com sigui possible, i així ho estan demostrant. Sí que és cert que els balears venen d’encaixar la seva primera derrota de la temporada, a domicili contra l’Atlético Madrileño. Així i tot, l’inici de temporada havia estat molt bo, anaven líders amb vuit punts després de quatre jornades. La derrota els ha fet caure fins a la sisena plaça, tot i que només els separa un punt del lideratge.

La proposta dels blanc-i-blaus és molt clara, com la de tots els equips de Paco Jémez, entrenador carismàtic i polèmic a parts iguals, que destaca per plantejaments molt agressius, els quals per moments resulten fins i tot suïcides. Aquesta idea de joc, tot i que va costar adaptar-la, ja està totalment integrada amb un equip que gaudeix de ser protagonista. Un protagonisme que també genera certs riscos defensius que l’equip assumeix però que necessita compensar. De moment el balanç entre gols marcats i encaixats està a zero, una xifra que els eivissencs han de millorar si volen continuar en la pugna per l’ascens directe.

Els granes tenen exactament el mateix balanç, els quals després de la victòria del passat dissabte tornen a estar a només un punt dels balears i a dos del lideratge. L’equip va millorar, i va retrobar-se amb la victòria després de tres jornades consecutives perdent. La millora, més individual que col·lectiva, ara cal traslladar-la fora de casa, on l’equip fa més de sis mesos que no és capaç de guanyar. Luis César respira, però ara necessita demostrar que el que va succeir el passat dissabte va ser un punt d’inflexió en la temporada grana.