Una Reial Societat B imbatuda visita un Nàstic amb fam de victòria

Els grana rebran el filial txuri-urdin en un duel entre els dos equips menys golejats de la categoria

Tarragonins i donostiarres es veuran les cares al Nou Estadi Costa Daurada en la novena jornada de lliga. Els de Dani Vidal no arriben precisament en una bona dinàmica, després d'un empat contra la Ponfe (un rival directe) i una dura derrota contra el Fuenlabrada en la penúltima i l’última jornada, respectivament. Malgrat això, gràcies a l'empat de la Ponferradina i a la derrota del Real Unión, encara manté la primera posició. En canvi, la Reial Societat B, fins ara imbatuda i molt regular durant la temporada, va cinquena, però és a només tres punts del líder.

Dinàmica

Tot i la situació en la classificació —favorable als tarragonins—, les dinàmiques de tots dos equips són molt diferents. Els bascos, a pesar d’empatar en cinc partits, han puntuat en les vuit jornades fins ara disputades, tot mantenint una gran regularitat. En canvi, el Nàstic, que va aconseguir encadenar quatre victòries entre la tercera i la sisena jornada, prové d’empatar i de perdre en les darreres jugades.

Per tant, serà clau el paper de Dani Vidal a l'hora de recuperar l'equip d'aquesta situació complicada. Fins ara, el Nàstic no sabia què era perdre, cosa que pot passar factura en l'estat anímic de l'equip. En canvi, la Reial Societat, malgrat només guanyar tres partits, si guanya al Nou Estadi Costa Daurada, podrà fiançar-se en les primeres posicions de la taula, empatant a punts amb els tarragonins.

El rival

Per tal d'entendre la Reial Societat B com a equip, cal entendre abans la Reial Societat com a institució. Segons un estudi del CIES Football Observatory que analitza els planters més prolífics d'Europa, Zubieta és la que va tindre més presència en la primera categoria del futbol professional. Entre l’agost de 2022 i el gener de 2023, disset jugadors van tindre minuts al primer equip, liderant entre els més de 417 equips enquestats (a excepció del Krasnodar, per la situació excepcional que viuen Rússia i Ucraïna).

Per tant, es pot observar la gran importància que Zubieta i la Reial Societat B tenen dintre de l'organigrama del club, sobretot gràcies a Imanol Aguacil, l'entrenador del primer equip, que sempre ha apostat pels joves. Barrenetxea, Oyarzabal, Zubimendi, Odriozola, Turrientes, Elustondo, Zubeldia i Le Normand són alguns dels noms que en els darrers anys han passat pel filial basc. És, doncs, una forma de comprendre el planter, que fa d'aquest equip un rival tan competitiu. Els jugadors són conscients que no només juguen per pujar de categoria, sinó també per a poder arribar a primera divisió o fins i tot a competicions europees.

Per deixar de banda la part més estructural i tornar als aspectes més futbolístics, l'equip donostiarra destaca per la seva contundència defensiva, ja que només ha encaixat dos gols en vuit partits (la xifra més baixa de la categoria). En canvi, la poca capacitat golejadora de l'equip es fa palesa en els únics cinc gols a favor (la pitjor xifra entre els set primers classificats). Unes dades que contrasten amb la de la majoria dels equips joves, que acostumen a encaixar molt, fruit de la inexperiència. De fet, els altres filials de la categoria, tot i tindre diferències de gols semblants, han encaixat i materialitzat molts més gols. Tanmateix, cap equip ha estat capaç de fer més d'un gol en cap partit oficial de la Reial Societat B jugat aquesta temporada.

Però les dades, de vegades, si no són contextualitzades poden donar una imatge incorrecta de la realitat. El cas de la Reial Societat B és un gran exemple. Sembla que ens parlen d'un equip principalment defensiu, amb poca producció ofensiva. Res més lluny de la realitat, la seva proposta es basa en dos aspectes fonamentals: la pressió alta i la possessió. Configuren així un model de joc propositiu, que Imanol no només ha volgut implantar al primer equip, sinó també al futbol base, per crear una idea i un model de jugadors a la mida a les necessitats del club.

Una idea de joc que, tot i les variacions tàctiques de l'equip, sempre prima per sobre de l'esquema o els jugadors que l'executen. Però aquest sistema no seria sostenible sense la garantia ofensiva que el triangle configurat per Gaizka Ayesa (a la porteria) i Jon Martin i Yago Cantero (la parella de centrals) dona a l'equip. Jon Gorrotxategi és l'encarregat d'aportar seguretat a un centre del camp molt ofensiu, format per Pablo Marín i Jon Magunazelaia. En la zona d'atac, donada la falta d'efectivitat, les rotacions han estat molt freqüents, tot i que Bryan Fiabema i Mikel Goti, gràcies al bon rendiment en les darreres jornades, sembla que s'han fet amb un lloc fix.

Pla de partit

Per tant, el Nàstic haurà de fer front a un equip molt ofensiu que, tot i la poca efectivitat de cara a porteria, tracta de dominar els partits a través de la pilota. Un plantejament de partit que tampoc incomoda en excés un equip tarragoní capaç de tancar-se i concedir molt poc per a, posteriorment, aprofitar els contraatacs per fer mal al rival en l'espai. Tot i això, l'equip de Dani Vidal, que ve de dos resultats dolents i que pateix el seu primer moment complicat de la temporada, ha de mirar de guanyar sensacions i confiança amb la pilota, ja que tot un partit especulant pot fer-se molt llarg.

Els bascos, en canvi, han demostrat una intensitat i una solidaritat excepcional en tots els seus partits des del minut u, un fet que els ha permès avançar-se en el marcador en molts dels seus partits. Però aquest sobreesforç fet en la majoria de primeres parts els ha acabat pesant en diverses jornades, motiu pel qual han acabat patint més del compte a l'hora de tancar partits. Una manca de dosificació que, tant si és per sobreexcitació com per un simple tema de joventut i inexperiència, l'equip tarragoní ha d'aprofitar.