Una victòria amb forma de festa major

El Nàstic derrota el Sabadell (2-0) i manté el lideratge de la categoria en solitari

Imatge de la pancarta que va desplegar Orgull Grana durant el partit d'ahir.

La festa major tarragonina es va impregnar al Nou Estadi Costa Daurada amb una victòria per dos gols a zero davant el Sabadell. Les dianes de Jaume Jardí i d’Andy Escudero van fer marxar amb les mans buides a més de 300 aficionats arlequinats cap a la capital del Vallès Occidental. Amb aquests tres punts, el Nàstic en suma tretze dels quinze possibles i esdevé així líder en solitari del grup 1 de la Primera Federació.

L’ambient a Tarragona es respirava optimista: una tarda de clausura de Santa Tecla i d’ambició de cara a mantenir el lideratge de la categoria. El dia del tarragoní passava per tres fases: els pilars caminant, el Nàstic i el correfoc. El primer acte va acabar de manera exitosa per les quatre colles de la ciutat, i el segon també ho va fer pel club grana.

Dani Vidal no va arriscar amb l’onze titular. Varo mantenia titularitat; en defensa, cap canvi respecte al partit davant el Teruel; al mig del camp, Borja i Sanz encetaven el partit davant les molèsties de Montalvo; a la banda dreta, Andy Escudero recuperava la titularitat; i, en punta, Marc Fernández tornava a sortir d’inici. Des d’un principi, el Nou Estadi es va convertir en una caldera. Els 6.819 nastiquers van ser una de les claus per sumar els tres punts a casa. Orgull Grana va presentar una fantàstica pancarta protagonitzada pel lema «la Tecla de la Victòria». Es nota que la gent en té ganes i que cada cop creu més en els bons resultats. El matx va començar amb l’habitual domini del Nàstic i amb un bon ús de la pressió després de la pèrdua. Malgrat aquest control, el Sabadell incomodava els locals en tot moment i no permetia cap aproximació grana amb perill. Durant aquests minuts, el conjunt arlequinat també va generar alguna ocasió —fruit de contraatacs— que va posar a prova la seguretat d’Alberto Varo. Davant les intencions arlequinades de fer diana, el porter canongí va sortir-ne ben parat fent dues aturades de gran mèrit.

Als darrers minuts del primer temps, un conjunt d’accions van fer embogir el partit. A partir de la disputa d’un córner, un jugador del Sabadell va quedar estirat al fons de la xarxa de la porteria. En aquest moment, un aficionat de la grada d’animació local va saltar i va empènyer el jugador. Paral·lelament, el porter arlequinat, Ortolá, va empènyer un aplegapilotes del club, davant la lentitud d’aquest en passar la pilota. La grada va retreure al porter rival la seva mala actuació en forma de xiulets i crits. Finalment, els serveis mèdics del club es van endur l’aplegapilotes envoltats d’aplaudiments de la grada.

Després d’aquests moments caldejats, el partit es va reprendre amb certs canvis que van ajudar l’equip a afrontar els últims 45 minuts. Per una banda, Gorostidi va substituir Sanz i, per altra banda, Jaume Jardí va substituir Marc Fernández. Pocs minuts després va arribar el gol a peus del reusenc. La pressió exercida per Jardí va neguitejar Herrero i Ortolá, que no es van entendre i van permetre a l’extrem grana obrir la llauna sol davant la porteria. Al Nou Estadi Costa Daurada, l’alegria, per Santa Tecla, va acompanyada del so de l’Amparito Roca. A partir d’aquí el partit s’anava trencant i obrint cada cop més. Malgrat alguna ocasió arlequinada, el conjunt local no patia. D’aquesta manera es va arribar al minut 75, quan, a partir d’una jugada a pilota parada, Andy Escudero va marcar un gol ajustat al pal dret del porter, que va acabar al fons de la xarxa amb un toc de fortuna. Amb aquestes dues dianes, el Nàstic va aconseguir sumar uns tres punts vitals per mantenir el lideratge de la categoria en solitari. Dels quinze punts que s’han jugat, els grana n’han sumat tretze.

Posteriorment, en la roda de premsa, el tècnic grana va mostrar-se satisfet, deixant clar que «això tot just acaba de començar, encara queda marge de millora». Ara, el club tarragoní ha de preparar el partit que l’enfronta aquest dissabte davant el Lugo a Anxo Carro, sent aquest un dels desplaçaments més llunyans de la categoria, a 924 quilòmetres.