Desfeta a Tarragona (0-2)

Un Gimnàstic irreconeixible deixa escapar tres punts més al Nou Estadi

Antoñín disputant una acció davant la defensa rival. FOTO: Víctor Mallafré.

Un jove i superior Bilbao Athletic ha trastocat la ratxa dels tarragonins contra els filials. El Nou Estadi s’ha quedat amb una tarda de futbol igual de grisa que el mateix cel que coronava Tarragona. El planter del club, que s’ha presentat a l’afició durant la mitja part, ha pogut testificar com no s’ha de jugar un partit de futbol, perquè els noranta minuts davant el filial basc han estat molt mediocres.

L’onze titular ha tornat a variar respecte a la visita a Tajonar. Amb Alberto Varo a la porteria, Joan Oriol ha estat l’escollit per davant de David Juncà, mentre que Migue Leal encara es consolida com a primera opció en el carril dret. Dani Vidal ha continuat optant per la parella Gorka - Antonio Leal, que sembla que està donant fruits. Avui s’ha pogut veure una versió més ofensiva de Roberto Torres, que ha jugat un pèl més avançat que Marc Montalvo i Ander Gorostidi. Els dos esquerrans: Narro i Jardí han completat la davantera amb l’indiscutible Pablo Fernández.

El Nàstic encara estava fent la migdiada quan ha saltat a la gespa del Nou Estadi. Un jove filial de l’Athletic ha estat molt més intens i intel·ligent en el primer quart d’hora de partit i ha aprofitat les imprecisions granes. Després d’alguna aproximació basca, Ibai Sanz ha rematat al fons de la xarxa un córner ben executat pels bilbaïns. Una errada de marcatge greu per part de la defensa nastiquera. Pocs minuts més tard, Migue Leal ha evitat el segon gràcies a una acció heroïca en un contraatac rival. 

Les contínues pauses, les pèrdues de temps i les decisions compromeses per part de l’àrbitre del partit volien embrutar una bona tarda de futbol a Tarragona, i semblava que, per moments, ho estaven aconseguint. Mentre Pablo discutia cada acció amb el col·legiat, Roberto Torres anava mostrant detalls d’autèntic crac, sobretot amb les jugades a pilota aturada. Santos, el porter rival, ha hagut de lluir-se per evitar l’empat grana. Una fuetada de Víctor Narro amb la cama esquerra ha estat l’única acció destacable del conjunt grana en la primera meitat. Poques cartes ha mostrat el Nàstic en l’aspecte ofensiu. Amb el 0-1 en contra s’ha arribat a la mitja part, després d’uns dels primers quaranta-cinc minuts més fluixos dels homes de Dani Vidal al Nou Estadi. Un Gimnàstic incapaç d’encadenar tres passades seguides ha cremat l’afició tarragonina, que s’esperitava a mesura que avançava el matx.

El pas per vestuari no ha fet cap miracle, i el Gimnàstic ha continuat jugant com una gallina sense cap. Borja Granero ha substituït l’amonestat Gorka Pérez per evitar mals majors. Cap a l’hora de partit, Roberto Torres ha abandonat el verd en favor d’Antoñín. Amb seixanta minuts, Roberto Torres ha deixat entreveure que ha de ser un dels fixos per combatre la promoció d’ascens. Mentrestant, el joc dels homes de Dani Vidal empitjorava. Moltíssimes imprecisions i infinites precipitacions per part de tot l’equip, que ha fet pocs esforços per voler endur-se els punts. El partit era avorrit, però Antoñín ha engrescat els ànims locals amb una gran acció individual, en pivotar d'esquena a porteria i superar dos defensors abans de creuar un xut que ha aturat Santos. Cinc minuts més tard Pablo ha dit la seva última abans de ser substituït per Marc, una centrada-xut que s’ha estavellat al pal.

En el moment en què el Nou Estadi estava començant a fer-se valdre, el Bilbao Athletic ha fet el segon gol. Una bona gerra d’aigua congelada sobre els 7272 aficionats tarragonins al Nou Estadi. Amb deu minuts restants, la sort ja estava tirada, com aquell que diu. La situació era irreversible.

Cares llargues anaven abandonant el temple, amb l’esperança de retrobar-se amb la victòria a Tarragona d'aquí a dues setmanes, contra un altre filial: el del Barcelona. Abans del retorn de Godoy, els granes es veuran les cares amb l’Ourense a domicili, per intentar netejar la imatge d’aquesta jornada número vint-i-quatre.