Desplaçament a Sevilla en recerca de la sisena plaça

Tot i la millora futbolística de l’equip des de l’arribada de Parralo, la situació classificatòria exigeix resultats per tal de no despenjar-se d’un ascens ara llunyà

Imatge de la victòria per la mínima dels sevillans en el derbi andalús de la darrera jornada. Sevilla Cantera

El canvi a la banqueta ha estat sens dubte un punt d’inflexió en les sensacions i el joc que transmet l’equip. Els resultats, però, continuen sent insuficients de cara a lluitar per unes places de promoció cada cop més llunyanes. L’inici de temporada —després de catorze jornades— és el pitjor de les darreres cinc temporades. Només equiparable al del 2022, on tot i tenir el mateix balanç de victòries i derrotes, sumat a una millor diferència de gols, l’equip ocupava la tretzena posició. Són cinc les victòries aconseguides per un equip que és cada cop més lluny del somni de l’ascens directe.

Parralo encara es manté invicte com a entrenador grana, i ha tornat a oferir una imatge sòlida d’un equip que era incapaç de tancar la seva porta. Tot i això, dos nous errors individuals van tornar a impossibilitar que els granes sumessin els tres punts a la darrera jornada. D’aquesta manera l’equip ha sumat cinc de quinze amb l’andalús a la banqueta. Un ritme de puntuació que ha abocat als granes a una mitja taula de la qual els està costant escapar.

Precisament aquest és l’objectiu de cara aquest cap de setmana. El Nàstic visita un Sevilla Atlètico que després d’un desastrós inici comença a sortir de la part baixa de la taula. Els sevillans han sumat en quatre dels darrers cinc compromisos, i venen de guanyar la darrera jornada en un enfrontament directe contra el Marbella. D’aquesta manera es mantenen a la dissetena posició, i ja estan a només un partit de distància de sortir de la zona de descens.

Filial molt allunyat de l’estàndard habitual associat alo funcionament dels planters. Majoritàriament, acostumen a ser equips que destaquen molt en fase ofensiva, però que pateixen molt en defensa, fruit del talent i la joventut que els caracteritza. Tot el contrari al que li està succeint al filial sevillà. Els de Nerbion són la tercera millor del grup, tot i ocupar la dissetena plaça de la classificació, amb deu gols encaixats en quinze jornades. Per contra, són el tercer pitjor atac, amb només nou dianes en els mateixos partits.

Xifres que parlem a la perfecció d’un equip sòlid però sense pólvora. Només un dels quinze partits dels andalusos aquesta temporada s’ha decidit per més d’un gol —la victòria dels sevillans contra l’Hèrcules per dos gols a zero—. Tota la resta han estat empats, o s’han decidit per diferències de només un gol. Això parla de la competitivitat de l’equip, que s’ha mantingut viu en tots els partits, però també de la dificultat que té per marcar diferències i decidir partits sense patir.

El Nàstic, per contra, és el tercer millor atac i la pitjor defensa del grup. Dos estils totalment contraposats que de moment no estan aconseguint els respectius objectius. En el cas dels granes, la millora ha estat notòria des de l’arribada de Parralo. Això ha permès a l’equip mantenir-se invicte en les tres jornades disputades amb l’entrenador andalús a la banqueta. Tot i la imbatibilitat, una sola victòria en tres jornades i cinc en el qual va de temporada, són insuficients per un equip que vol aspirar a l’ascens directe.