Pablo Alfaro al rescat d’un Nàstic a la deriva

El saragossà és l’encarregat de revertir el pitjor moment del club en tot el segle vint-i-u, i el primer pas és a casa contra el Sabadell

Imatge de la victòria arlequinada contra l’Algesires de la darrera jornada. CE Sabadell

El Nàstic s'enfrontarà avui al Sabadell en un derbi carregat d’emocions. Tarragonins i sabadellencs han viscut temporades totalment oposades entre si i respecte a les expectatives que generaven a principi de curs. Els granes semblaven destinats a lluitar per les places de play-off, però després de moltes setmanes a la vora de l’abisme, ja són equip de descens. Els arlequinats, en canvi, han passat de lluitar per la permanència a ocupar una primera plaça que els fa somiar amb l’ascens. Són dues realitats totalment contraposades que fan d’aquest derbi un partit imprevisible.

Els tarragonins travessen el seu pitjor moment en gairebé quaranta anys. Aquests són els anys que els granes han format part de les tres primeres categories del futbol espanyol de forma ininterrompuda. Ara, després de vint-i-set jornades, allò que semblava gairebé impossible, comença a esdevenir realitat. Amb la victòria del Reial Múrcia d’aquest dimecres, el Nàstic ja és equip de descens. Situació que li ha costat el càrrec a un Cristóbal Parralo que marxa de la banqueta tarragonina després de disset partits amb una de les pitjors mitjanes de punts per partit —1,12 pp— dels darrers tècnics granes i un balanç de vuit derrotes, cinc victòries i quatre empats.

L’escollit per substituir-lo i intentar revertir la situació serà Pablo Alfaro, amb més nom que garanties. En disset anys a les banquetes, el tècnic saragossà ha passat per deu equips diferents, i ha estat incapaç de consolidar-se en cap d’ells. La dificultat per generar projectes mínimament estables és més aviat conseqüència del seu caràcter que del seu rendiment. De moment, la consigna és molt més clara i concisa que això: salvar l’equip en les onze jornades encara restants, i a l’estiu ja es veurà.

Caos esportiu i institucional totalment oposat a la il·lusió i l’entusiasme que es respiren a una de les dues capitals del Vallès Occidental. Els sabadellencs, que encaraven la temporada amb l’objectiu de mantenir la categoria, ara somien amb un ascens cada dia més a tocar. Amb cinquanta punts en vint-i-set jornades, els arlequinats són primers a cinc punts del segon. Aquest rendiment excels ha vingut de la mà d’un Ferran Costa que ha fet dels blanc-i-blaus la millor defensa i el tercer millor atac del grup.

Equip total, que lluny de donar-se per satisfet, ha decidit doblar l’aposta amb un mercat d’hivern molt ambiciós. Els fitxatges de Godoy i Moreno en el front d’atac han tingut un gran impacte en el rendiment de l’equip. Però el més determinant ha estat el d’Eneko Aguilar, que s’ha assentat al migcamp sabadellenc i ja suma dues assistències en sis jornades. Aquest plus qualitatiu ha donat a l’equip l’empenta per no baixar el pistó en el moment més important de la temporada.

L’objectiu és clar: lluitar per un ascens amb què no es comptava, però amb què ja se somia. La realitat és totalment oposada a la que es viu a Tarragona. El que durant mesos semblava una situació preocupant, ara ja és totalment insostenible. La caiguda de l’equip des del final de la passada campanya ha estat de dimensions bíbliques, i ha costat el càrrec a tres tècnics en menys d’un any. El quart, Pablo Alfaro, serà l’encarregat d’intentar capgirar una situació és gairebé impossible d’explicar.