Visita a Madrid en recerca dels últims vols amb direcció play-off

Els tarragonins intentaran allunyar-se de la zona baixa de la classificació contra el filial matalasser

Imatge de la victòria matalassera contra l’Eivissa de la darrera jornada. Atlético Madrileño

El Nàstic s’enfrontarà demà al Atlético Madrileño en un partit d’alçada. Els matalassers són els colíders de la competició, empatats amb un Sabadell que ha començat a baixar pistonada. Els tarragonins tindran el difícil repte de fer el que ningú ha estat capaç de fer aquesta temporada, portar-se els tres punts de Cerro del Espino. Els blanc-i-vermells encara no saben el que és perdre a casa, i els granes gairebé no saben el que es sumar lluny de Tarragona.

Partit que els tarragonins hauran d’afrontar sense la seva medul·lar titular. Óscar Sanz i Marc Montalvo són baixa per acumulació de targetes, i no estaran davant el filial matalasser. Una trava més en una temporada per a l’oblit dels granes. La ratxa és d’una victòria en els darrers vuit partits, i el descens ja només se situa en tres punts. Tot i que el Juventud Torremolinos, setzè classificat, té un partit pendent i de guanyar-lo quedaria empatat a punts amb els tarragonins.

Els matalassers, en canvi, viuen un moment molt dolç. Des del seu ascens a Primera Federació ara fa tres temporades, han crescut de forma gradual i progressiva. Novena, setena i segona posició respectivament —tot i que encara amb catorze jornades per disputar—. Progressió lògica que s’ha disparat en una temporada excepcional dels blanc-i-vermells. Són colíders del grup, amb quaranta-tres punts, i s’han destapat com un dels equips més divertits de la competició.

Els filials acostumen a caracteritzar-se per un joc ofensiu i vistós, que de vegades descuida la fase defensiva en favor d’un gran caudal ofensiu. Cànon amb el qual els matalassers encaixen a la perfecció. Són el millor atac de la competició amb trenta-cinc gols anotats. Ofensiva fonamentada en la figura d’Arnau Ortiz, màxim golejador de la competició. El gironí, tot i no disputar tots els partits, ja suma catorze gols i tres assistències aquesta temporada. Convertint-se així en una de les revelacions de la temporada.

Rendiment ofensiu a priori esperat, que ha anat acompanyat d’un rendiment defensiu impropi d’un equip tan jove i poc experimentat. Tot i que són el vuitè equip que menys gols n’ha encaixat —vint-i-dos—, només n’ha encaixat tres més que el segon —dinou—. Estabilitat defensiva que ha permès que els matalassers siguin l’equip que més partits ha guanyat aquesta temporada. Ja són dotze en vint-i-quatre jornades, només una menys de les aconseguides en les dues temporades anteriors.

Dinàmica a l’alça radicalment oposada a la dels granes. Els matalassers travessen el seu millor moment d’aquest segle. De fet, somien a tornar a la divisió de plata per primer cop des de la 99/00. Els granes, en canvi, es troben en la situació oposada. Després d’uns darrers anys marcats per finals d’ascens, els tarragonins lluiten per evitar una zona de descens cada cop més a tocar. Per tal de revertir el rumb d’una temporada per oblidar.