Despropòsit a Tarassona

L’estadi, amb les seves grades menudes, i la realització televisiva, amb la localització de la càmera, eren el preludi d’allò que els aficionats del Nàstic s’haurien d’empassar durant dues hores. I no cal parlar de la calor que els gairebé tres-cents desplaçats van passar. Amb aquestes condicions, els granes van mostrar una imatge molt llunyana del que mereixia la situació. Seria generós dir que el Nàstic va xutar a porta.

La primera part va servir perquè el soci comencés a entendre per què clubs com el Celta B o la Ponferradina havien perdut en el Municipal de Tarassona. Les reduïdes mesures del camp van condicionar el joc, el qual es basava en un intercanvi continu de possessions sense que cap jugador hi posés una mica de criteri. La primera part, de la qual només cal destacar una aturada de Varo després d’un remat d’Andreu Guiu, va acabar amb badalls a les graderies.

Mentre els granes, vestits de blanc, es mentalitzaven que havien d’aprofitar al màxim les ocasions de gol que tinguessin, el Tarassona s’anava apropant a la porteria del porter canongí. La solidesa defensiva que fins aleshores s’havia demostrat va patinar en l’únic gol del partit: Joan Oriol es mostra passiu en defensar la centrada i Nacho arriba tard. 1-0. Evidentment, no es va jugar més. Els locals es van passar més temps per la gespa del Municipal que no pas en peu, i l’àrbitre va passar per alt un penal sobre Pablo Fernández —un més. Tot plegat, però, no treu que el partit dels tarragonins fos, amb diferència, el pitjor de la temporada.

D’aquest partit es pot extreure una conclusió: els nastiquers… són molt nastiquers. Les quatre hores de viatge es van fer llargues, sobretot de tornada, amb la sensació d’haver perdut un diumenge d’abril veient onze homes —que no sabien ni on eren— jugar a futbol. Ara queda recarregar les piles pel partit d’aquesta setmana, en el qual es rebrà el Celta B al Nou Estadi en un partit clau per encarrilar el play-off, perquè l’ascens directe ja queda lluny…