Dos clubs de primera

Aquest diumenge es viurà un partit clau a Tarragona entre Nàstic i Depor, dos històrics que es van enfrontar per últim cop a Primera Divisió ara fa disset anys

Arbeloa i Portillo durant el duel al Nou Estadi. FOTO: Diario AS

La vint-i-setena jornada de lliga enfrontarà tarragonins i corunyesos en un duel directe pel lideratge de la competició. El partit serà clau per a tots dos equips, que tenen la intenció de fer-se amb l'ascens directe. I, tot i no estar en el seu millor moment, Nàstic i Depor són dos històrics del futbol espanyol que es van arribar a competir a Primera Divisió. Precisament aquest any en fa setze de l'últim cop que el Nou Estadi els va veure enfrontar-se a la categoria reina.

Context

El darrer partit que van disputar Nàstic i Depor a Tarragona pertanyent a la màxima divisió del futbol espanyol va ser a la temporada 2006/2007. Concretament a la desena jornada de lliga, en el que va ser un matx futbolísticament pobre, però molt vibrant. En aquell moment, ambdós equips vivien situacions complicades a la classificació i necessitaven sumar, i per això el 0-0 va deixar indiferent dos clubs que s'allunyaven cada cop més dels seus objectius.

En el cas dels tarragonins la situació era crítica, eren penúltims i només havien sumat cinc punts dels primers trenta possibles. Era, doncs, un inici de temporada defraudant per a un club que tornava a la Primera Divisió després de més de cinquanta-cinc anys. Aleshores, les crítiques van recaure sobre l’entrenador, Luis Ángel César, que dues jornades després acabaria sent destituït. Finalment, tot i el canvi d’entrenador, l’equip no va ser capaç de canviar la dinàmica i va descendir com a cuer.

Per la seva part, el Depor estava sumit en una gran crisi institucional i esportiva que va marcar un abans i un després al club. Els anys noranta i el principi dels dos mil van ser una època històrica per a un club que va aconseguir barallar de tu a tu amb el Reial Madrid i el Barça. Els deportivistes, entre 1994 i 2002 van guanyar una lliga, dues copes i tres Supercopes, una època gloriosa nacionalment que es materialitzaria en una etapa europea formidable, en jugar la màxima competició europea cinc anys seguits, tot arribant a dos quarts de final i a una semifinal.

Però, a partir de l'any 2006 tot va canviar radicalment. Els deutes i la marxa d'Irureta a la banqueta van propiciar el principi de la fi pel club corunyès. L'equip va baixar el seu rendiment de forma exponencial —com a la temporada en qüestió, en la qual l'equip va acabar en tretzena posició—, una pèrdua de nivell que acabaria condemnant l'equip a baixar a segona, quatre anys després. En definitiva, han estat un clima d'inestabilitat institucional, econòmica i esportiva que han portat l'equip a la tercera categoria del futbol espanyol.

Alineacions

El partit va ser protagonitzat per dues grans alineacions que reunien històrics de tots dos clubs, i fins i tot del món del futbol. Pel que fa a l’alineació del Depor, en aquell moment dirigit per Joaquín Caparrós, destaquen, sens dubte, dos grans noms: Arbeloa, campió del món amb Espanya i de la Champions amb el Madrid, i Joan Capdevila, campió d’Europa i del món amb Espanya, aconseguint també una copa i dues Supercopes amb l’equip gallec.

També cal destacar la figura de tres jugadors amb molta història blanc-i-blava com són Joan Verdú, que tot i només jugar tres temporades a la Corunya, és un històric del Betis i de l’Espanyol; Sergio González, que fins fa unes setmanes era l’entrenador del Cadis, i és un històric del club perico i del gallec, amb el qual va guanyar dues copes i una Supercopa en nou temporades; i Lopo, que, com González, va guanyar dues copes com a futbolista periquito, i una Intertoto com deportivista.

Pel que fa al Nàstic, tot i no tindre tants noms propis, sí que trobem jugadors molt importants en aquells anys. Abel Buades va estar quatre temporades al club i va ser clau per a l’ascens de l’equip grana. Anys més tard també va ser clau Manolo Martínez, que va jugar set temporades al club dividides en dues etapes.

Són rellevants alhora dues grans figures del club, també amb set temporades dins: Rubén Pérez i Antonio Pinilla, amb carreres molt llargues al club i amb un paper important en l’ascens del club a primera, que és l'èxit més gran dels tarragonins en el segle XXI. Pinilla també va aconseguir tres títols nacionals a la seva única temporada com a jugador blaugrana.

Partit

Quant al que és estrictament futbolístic, cal remarcar que, com el mateix resultat indica, va ser un partit amb poques ocasions. Tots dos equips vivien situacions delicades i van prioritzar no perdre abans que anar a guanyar el matx. Tot i això, el Nàstic, que jugava a casa, va fer uns primers vint minuts molt intensos, conscient de la necessitat de tornar a sumar tres punts si volia sortir del descens. Però ni la defensa ni Aouate, que va fer una gran temporada, es van deixar intimidar.

El Depor, que tot i que tampoc va crear grans ocasions, va resistir a l'arrancada inicial dels tarragonins i va respondre amb la primera del partit, en mans d’Arizmendi. Aquesta ocasió, junt amb la que va tindre Adrián ja a la segona part, van ser les més clares pels deportivistes. Poques ocasions, però a poc a poc els corunyesos van anar guanyant pes en el partit i sobretot fent impossible al Nàstic de veure la porteria.

En definitiva, el partit es va desenvolupar com es preveia, un Nàstic impetuós i amb fam de victòria, però futbolísticament poc eficient. I, enfront, un Depor que, tot i no ser l’equip d’èpoques passades, continuava sent competitiu i que dificultava molt la fructificació de l’ofensiva rival. Per aquests motius el partit que els enfrontava va acabar amb un pobre 0-0, gens a l’altura de totes dues institucions.