El cuer treu dos punts a un Nàstic necessitat de victòries (1-1)

Els grana no han pogut passar de l’empat davant de l’Amorebieta

Migue Leal ha estat el jugador més destacat en la seva primera titularitat com a grana. FOTO: Víctor Mallafré.

El Nàstic torna a quedar-se a les portes de la victòria. El joc pesat i defensiu de l’Amorebieta ha complicat —i molt— les coses al conjunt de Dani Vidal, que ja acumula dos empats consecutius a lliga. Els biscaïns, gràcies a un cop de cap de Selma, han tret suc de la primera oportunitat perillosa del partit. En canvi, els tarragonins han hagut de remar contra vent i marea per fer l’empat que ha acabat fent realitat Gorka Pérez.

L’onze de Dani Vidal ha estat completament condicionat per les baixes d’última hora. La grip ha entrat al vestidor grana i ha fet que Víctor Narro i Unai Dufur es quedessin fora de la convocatòria. Aquestes dues baixes, sumades a les sancions de Joan Oriol i Pol Domingo, han obligat l’entrenador tarragoní a reconfigurar la defensa amb les tres arribades del mercat d’hivern. Als laterals, David Juncà i Migue Leal han estat els escollits. A l’eix de la defensa, Borja Granero, que tot just fa quatre dies que està en dinàmica grana, ha acompanyat Antonio Leal. A la medul·lar, Montalvo i Sanz han tornat a sortir de titulars. A les bandes, Antoñín i Concha han estat connectats per Jardí a la mitja punta. I, finalment, Pablo Fernández encapçalava la punta d’atac.

El Nàstic ha començat atrevit. Des del primer minut s’ha pogut veure que els grana serien els encarregats de portar la iniciativa. La pressió era efectiva i posava en moltes dificultats el conjunt basc per treure la pilota del seu propi camp. Antoñín, com ja és habitual, ha començat com una de les referències en intensitat i pressió a la primera part.

El joc sense pilota era impecable, però als grana els costava molt produir amb l’esfèric als peus. Des del primer minut, Migue Leal ha estat un dels que ha destacat en tot moment. Molt ràpid en atac i atent en defensa, el lateral ha estat un maldecap pels jugadors bascos en tot moment.

Però els minuts de lucidesa en atac han acabat arribant pel conjunt grana. La primera clara oportunitat grana ha arribat a partir de les botes de Jaume Jardí. El reusenc, després de desfer-se d’un contrincant amb un moviment excels, s’ha atrevit de lluny amb una rematada creuada que, a causa de la poca potència, ha pogut atrapar el porter visitant sense gaires complicacions.

Les protestes dels aficionats locals eren constants. L’àrbitre, davant la majoria dels duels o accions dubtoses, no es decantava per xiular falta a favor del Nàstic. Amb el pas dels minuts, la monotonia ha tornat al joc grana i, tot i continuar tenint un domini total de la pilota, l’equip ha acabat perdent la verticalitat. Per la seva banda, l’Amorebieta no tenia cap intenció de sortir del seu propi camp.

A la represa, Dani Vidal ha decidit treure del terreny de joc Antonio Leal —que havia rebut la targeta groga—, per donar entrada a Gorostidi. Així, Óscar Sanz ha retrocedit a la posició de central, fent de parella defensiva de Granero. Migue Leal, un dels principals exponents a la primera part, ha pogut posar l’1-0 en els primers minuts de joc. Amb un xut ras i creuat des de fora l’àrea, el lateral de Vila-real ha fet un nou avís.

I a la primera aproximació del partit de l’Amorebieta ha arribat el gol. Muñoz, des de la banda dreta i després d’una gran carrera, ha posat una centrada que s’ha enverinat en tocar la cama de Marc Montalvo, que intentava defensar l’acció. Al cor de l’àrea, Selma s’ha pogut fer un espai per rematar entre els centrals grana, i amb un cop de cap ha avançat l’Amorebieta al marcador.

La reacció de la banqueta ha estat immediata. Amb un triple canvi, Vidal ha oxigenat l’equip amb l’entrada de Gorka —per un Granero que ha abandonat el terreny de joc per una sobrecàrrega muscular—, Álex López i Marc Fernández.

El gol ha posat el partit costa amunt pels locals, que, tot i tenir la línia defensiva molt avançada en tot moment, en atac sempre s’acabaven trobant amb una defensa basca molt segura. Les arribades amb perill del Nàstic eren pràcticament inexistents. I davant d’aquestes complicacions, la solució són els xuts llunyans. David Juncà, des de fora l’àrea, ha engaltat una pilota morta que per ben poc no posa l’empat. El xut, potent, ha acabat sortint fregant el pal esquerre de la porteria de Marin.

I, de sobte, el partit s’ha convertit en un joc de disbarats. Marc Fernández, des de la banda esquerra, ha fet un xut precís que ha acabat al pal. El rebot d’aquesta acció l’ha caçat un Pablo Fernández que, amb una volea forçada, ha enviat la pilota al travesser. Semblava que la pilota no volia entrar. Novament, el rebot ha caigut a les botes de Migue Leal, que des de l’exterior de l’àrea ha centrat l’esfèric cap a Antoñín, al punt de penal. Sense saber ben bé com, la pilota ha acabat en domini de Gorka Pérez, que, després d’un bon control, ha rematat amb la cama esquerra per fer efectiu l’empat. 

Amb el gol encaixat, l’Amorebieta, que ja havia començat a perdre temps durant el segon temps, ha adoptat aquesta tàctica els darrers minuts de partit. I els ha funcionat, perquè, tot i els sis minuts d’afegit, el Nàstic no ha pogut gaudir de gaire més oportunitats per emportar-se els tres punts.