El Nàstic ho aboca tot a l'ascens
- Pau Toledo
- hace 1 minuto
- 3 Min. de lectura
La destitució de Dani Vidal ha capitalitzat tota la setmana grana, que tot i els dubtes, tenen peu i mig al play-off quan falten dues jornades

Resulta complicat parlar del partit de diumenge després del terratrèmol que ha viscut Tarragona des del passat diumenge. L’inesperat canvi a la banqueta quan falten dues jornades ha dinamitat l’actualitat d’un Nàstic que ja té peu i mig al play-off. Luis César serà l’encarregat de substituir a Dani Vidal, que després de dues temporades i mitja al capdavant del primer equip i tota una vida al club ha estat destituït en el seu càrrec.
Els dubtes sobre certes decisions o plantejaments de l’entrenador tarragoní són perfectament comprensibles, és evident que les expectatives respecte a la temporada grana no s’han complert. L’equip ha fallat en els moments important, sobretot fora de casa on porta ja gairebé tres mesos i mig sense guanyar. Però resulta inversemblant prendre una decisió d’aquesta magnitud a les alçades de la temporada en les quals ens trobem, amb només dues jornades per disputar i un més que possible play-off per endavant.
No marxa un entrenador qualsevol, marxa un entrenador que després de molts anys de dubtes a la banqueta havia generat el consens i la il·lusió de temps llunyans. Un entrenador que havia generat una relació molt especial amb una afició i una plantilla que veia en el seu entrenador la representació de club del qual forma part. També marxa un estil futbolístic, una de les grans incògnites respecte d’un Luis César que torna a les banquetes després de quatre anys al retir. Veurem com l’entrenador és capaç d’adaptar les seves idees a una plantilla amb unes virtuts i unes debilitats molt clares.
La Gimnàstica Segoviana, en canvi, és el cas paradigmàtic del viscut durant aquesta setmana a Tarragona. Els castellanolleonesos estan disputant la seva primera temporada a l'actual Primera Federació, després de sis temporades entre Segona Federació i l’antiga Tercera Divisió. Precisament en aquest canvi de nomenclatura, i a causa de la mala temporada de l’equip que semblava que els portaria a la Tercera Federació, el club va decidir apostar per Ramsés Gil. Des de llavors la seqüència és d’una salvació, d’uns play-offs i d’un ascens directe en temporades consecutives.
Aquesta temporada, però, els segovians estan acusant el canvi de categoria i a hores d’ara sembla que excepte miracle, tornaran a la Segona Federació. A hores d’ara els de Ramsés Gil són divuitens, però encara tenen opcions d’aconseguir la permanència, que tenen a tres punts amb sis per disputar. Context que requereix d’una èpica amb la qual els castellanolleonesos estan familiaritzats, després d’aconseguir l’ascens directe en la darrera jornada, retallant tres punts a la Numància.
Però els segovians no només saben el que és estar en aquesta situació, sinó que com recentment ascendit, no té gairebé res a perdre. El club no ha tingut dubtes en cap moment pel que fa a la continuïtat d’un Ramses Gil que ha tornat a il·lusionar a tota una afició. És cert que l’equip no ha trobat la regularitat necessària per tenir l’objectiu certificar a hores d'ara, però també ha deixat entreveure que és capaç de guanyar contra qui sigui. Les ratxes han marcat la temporada dels segovians, tant positivament com negativament, i és al que s’haurà d’aferrar per apurar les seves últimes opcions.
Per tant, tots dos equips arriben al partit de dissabte amb la necessitat de guanyar, tot i que amb diferents graus d’urgència. Als segovians només els hi val guanyar per poder continuar somiant amb una permanència molt complicada, però no impossible. El Nàstic, en canvi, no arriba tan necessitat de punts —són tres els punts de marge respecte als seus perseguidors—, però sí de sensacions. Serà el primer partit en gairebé tres anys sense Dani Vidal a la banqueta, Luis César el substituirà en un final de temporada on el Nàstic ho abocarà tot a l’ascens.
Comments