El Nàstic cercarà trencar amb el negatiu balanç a casa contra el Deportivo
- Pau Caballé

- 5 mar 2024
- 3 Min. de lectura
Dues derrotes i un empat en les darreres tres visites dels gallecs al Nou Estadi
Des del 2018 que el Deportivo de la Corunya no visita el Nou Estadi. Els locals, per la seva banda, esperen amb ganes poder trencar amb la mala dinàmica a Tarragona davant el club gallec, i és que el balanç és molt favorable als blanc-i-blaus: dues victòries i un empat extretes del temple tarragoní.
Remuntada liderada per Quique en l'última visita
L’últim partit disputat entre els dos equips fou en la setena jornada de la temporada 2018/19. El Gimnàstic presentava una alineació formada per Isaac Becerra en porteria; seguit d’una línia de quatre defenses formada per Arzo i Cadamuro a l’eix i Abraham Minero i Roger Figueras com a laterals; quatre migcampistes, Tete Morente i Sebas Coris a les bandes amb Rocha i Fali com a interiors; i finalment una parella de davanters conformada per Ikechukwu Uche i Manu Barreiro. En aquell Deportivo hi militaven jugadors com l’ex-nastiquer Pablo Marí, Carles Gil o Pedro Mosquera.

Els tarragonins s’avançaren al minut vint-i-sis amb un autèntic golàs de Tete Morente. Un cacau des de fora l’àrea que, després de topar amb el travesser i el pal, acabaria colant-se a la xarxa de la porteria de gol muntanya. Set minuts després, una jugada combinada prop la porteria d’Isaac Becerra fou executada al rebot d’una aturada inicial del porter grana. Quique firmaria el primer dels seus dos gols al Nou Estadi. El segon el faria quan faltaven vint minuts per acabar el partit, rematant a plaer una centrada de Saúl García. El Deportivo no en va tenir prou, i Christian Santos va enfonsar els granes amb el tercer, una rematada de cap a la frontal de l’àrea petita després d’una altra bona centrada de Saúl García.
Dolorosa derrota amb gol de Xisco Campos
Per trobar el següent precedent entre corunyesos i tarragonins al Nou Estadi cal remuntar-se a la trentena jornada de la temporada 2011/12, quan els dos equips s’enfrontaven en un partit de Segona Divisió. Aquell any, el Nàstic va acabar descendint com a últim classificat i el Deportivo pujant a Primera Divisió com a primer. Els locals es van avançar amb una rematada de Xisco Campos al minut dotze de partit. El Deportivo, però, va reaccionar amb una rematada creuada de Bruno Gama a la mitja hora de joc. Un Gimnàstic que es va merèixer la victòria després de desaprofitar una sèrie d’ocasions imperdonables va veure com, en temps de descompte, el Deportivo desfeia l’empat del marcador amb un gol de Xisco Jiménez, que celebrà el gol traient-se la samarreta. L’eufòria visitant contrastava amb la impotència grana, que, liderada per un Rubén Pérez de capità, veia com se’ls escapava un matx que no mereixien haver perdut.

Un empat avorrit en l’enfrontament en la categoria daurada del futbol espanyol
En el partit de més exigència —donada la categoria on es va disputar, Primera Divisió— es va veure el resultat més neutre. Fou el matx corresponent a la desena jornada de lliga. Un enfrontament molt igualat, en el qual la falta d’efectivitat en les dues àrees per part d’ambdós equips va donar lloc al resultat final d’empat a zero. El Gimnàstic va disposar de diverses oportunitats dels peus de Portillo, Generelo i Mingo. Una gran actuació del porter visitant, l’israelí Aouat, va impedir a l’afició grana celebrar cap gol.

El Deportivo, per la seva part, també va disposar d’oportunitats per foradar la porteria de Rubén Pérez. Els gallecs, amb una plantilla plena de jugadors mítics del futbol espanyol com són Riki, Javier Arizmendi, Álvaro Arbeloa, el mundialista Joan Capdevila, Joan Verdú, Manuel Pablo o el que seria posteriorment nastiquer Lopo, van provocar un cert perill al qual va respondre amb solvència el porter saragossà grana.
Veient els mals resultats acumulats i les respectives posicions que ocupen ambdós equips actualment a Lliga, és l’escenari perfecte perquè el Nàstic trenqui amb aquesta ratxa. Un Nou Estadi ple de gom a gom ha de conduir als tarragonins a trobar el camí de la victòria davant els homes d’Imanol Idiakez.



Comentarios