El Nàstic torna a mirar cap amunt

L’equip tarragoní visita Salamanca amb la intenció de constatar les bones sensacions i tornar a sumar victòries de manera consecutiva

Després de set jornades sense guanyar, el Nàstic va aconseguir la primera victòria des del mes d’octubre. Va ser en un partit somiat contra el líder, amb una golejada a favor dels tarragonins (3-0), que es van retrobar amb el joc i l’efectivitat després de tantes jornades. D’aquí la importància de convertir el funcionament del partit en una tendència i no en un fet aïllat, i Salamanca és el context perfecte per fer-ho.

Dinàmiques

Si no fos per la victòria del Nàstic en les darreres jornades, tots dos equips haurien arribat demà amb dues dinàmiques molt semblants. Ambdós van començar la lliga amb molt bon peu. De fet, a la setena jornada, Nàstic i Unionistas ocupaven posicions de play-off (els segons) i d’ascens directe (els primers). Un inici, però, que es va veure sobtadament frenat per una pèrdua notable de l’efectivitat en tots dos conjunts. Precisament des d’aquesta jornada fins a la darrera, cap dels dos equips havia aconseguit cap victòria —set jornades després. El Nàstic va ser capaç de trencar la mala dinàmica amb un resultat exagerat contra el líder —per tres gols a zero—, el qual li va permetre no despenjar-se de la lluita per les places de play-off. Tal victòria pot marcar un punt d’inflexió pels granes, que necessiten començar a sumar de tres en tres consecutivament.

En canvi, l’equip salmantí encara no ha aconseguit sumar tres punts i ja acumula set jornades sense conèixer la victòria. Aquests resultats, però, gràcies al bon començament en què va sumar dotze dels vint-i-un punts possibles, encara no l’han condemnat. De fet, Unionistas marca la zona de descens tot i que encara conserva una distància de tres punts amb el Tarazona, el següent classificat. Per tant, tot i que la situació és més que recuperable, a Salamanca estan enceses totes les alarmes.

El rival

L’equip salmantí va obtenir un seguit de bons resultats a l’inici de temporada gràcies a unes bases molt concretes, a una gran efectivitat defensiva i a un gran aprofitament de les poques oportunitats ofensives de què disposaven. D’aquesta manera van ser capaços de sumar tres victòries i tres empats en els primers set partits de la temporada. En tots els partits guanyats —que van ser-ho per un gol a zero— van ser capaços de no concedir gaires oportunitats, una seguretat defensiva que anava acompanyada d’una gran efectivitat en l’àrea rival, ja que van ser capaços de veure porteria en cinc dels set partits —i en totes cinc ocasions van sumar punts. Però això va canviar radicalment a partir de la setena jornada, des de la qual només han marcat en dos dels darrers set partits.

En aquest canvi respecte al principi de la temporada, a la manca d’efectivitat ofensiva se li ha de sumar la gran fragilitat defensiva —sent, totes dues, uns desencerts que compliquen molt sumar punts i guanyar partits. I és que l’equip que havia encaixat només tres gols en set partits, va passar a encaixar-ne onze en el mateix nombre de matxs: un increment de gairebé el 300%.

Les males sensacions no acaben aquí, també s’han traduït en les alineacions, en les quals, excepte en la defensa, les rotacions són força habituals. Els canvis comencen ja a la porteria, en la qual Pablo Cacharrón, tot i començar molt bé la temporada, va perdre el seu lloc que, en les darreres jornades, ha recuperat a causa dels mals resultats. Aquestes mutacions demostren que, pel rendiment de l’equip, no hi ha pràcticament cap posició fixa en l’onze.

La defensa, a excepció de Javi Villar al mig centre, és l’única zona del camp on es troben jugadors que sumen més de mil minuts aquesta temporada, sinònim de regularitat. Ramiro Mayor i Erik Ruiz al centre de la defensa, i Carlos Giménez al lateral dret, són els únics inamovibles de l’alineació, i estan custodiats per Javi Villar, un fix a la medul·lar salmantina.

Per contra, en l’atac, els dubtes i les rotacions són constants; només Jorge Rastrojo, un habitual en els extrems, s’apropa a la marca de minuts dels seus companys. En aquest cas, les modificacions estan motivades per la falta de regularitat i rendiment amb què es troben la majoria dels davanters de l’equip salmantí. Cap jugador ha aconseguit passar de la xifra de quatre participacions de gol, una demostració dels problemes ofensius que està vivint l’equip.

Pla de partit

Per tant, igual que li ha estat passant al Nàstic en les darreres jornades, l’Unionistas és una gran incògnita respecte a les possibilitats i el rendiment. En només catorze jornades ha mostrat dues cares radicalment diferents, de les quals és difícil preveure quina és la predominant. Per això és important que el Nàstic aprofiti els dubtes evidents de l’equip salmantí per treure el seu millor joc.

Si l’equip de Dani Vidal torna a oferir una cara semblant a la de l’anterior jornada —capaç de proposar ofensivament, de culminar amb gran efectivitat, i de mostrar la seguretat defensiva tal com ha fet durant tota la temporada—, pot posar molt difícils les coses a un equip que no acaba de donar amb la tecla.