Prova de foc contra una Cultural en ratxa

El Nàstic rep avui el líder, que ja acumula nou partits consecutius sense conèixer la derrota

El Nou Estadi Costa Daurada acollirà la catorzena jornada de lliga, que enfrontarà tarragonins i lleonesos en el que promet ser un gran partit. Dos equips que viuen realitats oposades i arriben amb dinàmiques antagòniques, però que, a pesar de la diferència en la taula i en el moment en què es troben, aquest partit pot servir de punt d’inflexió a un Nàstic cada cop més necessitat de victòries.

Dinàmiques

Només cal veure la taula per captar els punts tan diferents en què es troben tots dos equips, tot i que fa només unes poques jornades això semblava totalment impensable. A la cinquena jornada, els tarragonins sumaven tretze punts dels quinze possibles i encapçalaven la classificació; en canvi, els lleonesos només n’havien sumat cinc i eren els catorzens classificats. Els tarragonins no coneixien la derrota en aquells moments i pareixia que es proposaven com un dels ferms candidats a batallar per l’ascens.

Però, des de llavors, el Nàstic només ha sumat set punts (una victòria, tres empats i tres derrotes) en vuit jornades. La realitat de la Cultural Leonesa s’hi oposa, ja que, imbatuda des de llavors, n’ha sumat vint-i-dos dels vint-i-quatre possibles (acumulant set victòries i un empat) en vuit jornades. Són uns resultats molt meritoris, considerant l’inici tan complicat en què l’equip semblava no treure els resultats esperats. A això s’hi suma la dificultat dels rivals que l’equip lleonès ha enfrontat: ha jugat contra tots els equips del top-7, a excepció del Celta Fortuna.

Però tot i la llarga ratxa que els lleonesos arrosseguen, hi ha una lleugera diferència entre el seu rendiment com a locals i com a visitants. A casa només ha perdut tres punts dels divuit possibles (cinc victòries i una derrota), mentre que fora han perdut nou dels vint-i-un possibles (tres victòries, tres empats i una derrota). No obstant la diferència en la puntuació, els tarragonins viuen una situació molt semblant. Encara resten imbatuts a casa, on han perdut només sis punts (tres victòries i tres empats); en canvi, fora s’han deixat més del doble, tretze (dues victòries, dos empats i tres derrotes).

El rival

Aquesta dinàmica que arrossega la Cultu, però, no és cap casualitat, sinó que és el resultat d’un seguit de mèrits i bones decisions que tant l’equip com la institució han pres. De fet, tot i el mal inici que podria haver fet trontollar l’estabilitat de l’equip, van aconseguir refer-se, i de quina manera!, passant de la catorzena a la primera posició en només vuit jornades, tot demostrant, així, que l’equip tenia la capacitat d’estar molt més a dalt en la classificació del que estava en les primeres jornades.

Tals canvis també són conseqüència, en gran part, del constant intent de millora de Raúl Llona. L’entrenador, tot i haver arribat aquesta temporada, no ha tingut cap problema a l’hora de modificar tot el que fos necessari per al funcionament de l’equip. De fet, si es compara l’equip de la primera amb la darrera jornada, gairebé ha retocat la meitat de l’onze inicial, amb cinc modificacions de noms i algunes variacions de posició, com el de Muguruza, que, tot i ser lateral, ara ocupa una posició d’atac.

Tanmateix, a les darreres cinc jornades, al marge d’alguns canvis d’home per home que no alteren l’estructura de l’equip, ja es pot observar una major continuïtat en els onzes. Miguel Bañuz, tot i el mal inici de l'equip, gràcies al seu bon rendiment sembla inamovible a la porteria. Amb la millora general de l’equip i sobretot de la defensa, els seus registres també han progressat molt: en els darrers cinc partits ha aconseguit tres porteries a zero i només ha encaixat dos gols.

Tals xifres es deuen també, en gran manera, al considerable avenç en l’estructura defensiva de l’equip, que per fi ha trobat una defensa i un sistema de garanties. Quique Fornos i Rodri Suárez s’han fet amb el centre de la defensa gràcies a la seguretat que aporten a l’equip. Tots dos són custodiats per Víctor García al lateral dret, i per l’alternança de Jaume Pol i Álvaro Martínez al sector esquerre. Precisament aquesta estabilitat i equilibri defensiu són la base de l’equip, que amb només sis gols encaixats en tretze jornades és el menys golejat de la categoria.

Però no només es guanyen partits encaixant pocs gols, sinó també fent-los. Llona ha trobat tal equilibri gràcies a un centre del camp capaç de defensar però també de tindre un paper molt important en la generació ofensiva. Una medul·lar en la qual Bicho i Kevin Presa són pràcticament inamovibles, amb l’acompanyament de Diego Barrí, que, en aquests darrers partits, ha perdut la posició en favor de Martín Solar. Tots quatre donen equilibri i molt de treball a l’equip, però sobretot Bicho i Martín Solar són claus en l’atac, amb quatre i tres gols generats respectivament.

Els registres golejadors acompanyen els jugadors d’atac, sobretot amb els noms de Rodrigo Escudero —que s’ha establert com el davanter centre titular— i Santi Samanes —clau des de l’extrem esquerre. La resta de posicions, gràcies a les diferents variants que té l'equip, van rotant de forma habitual segons el partit i l’estat de forma dels jugadors. Muguruza, Aarón Rey o Carlos Calderón són alguns dels jugadors que entren i surten de l'onze.

Per tant, la Cultural Leonesa, un equip que va començar insegur i incapaç de trobar la confiança i l’equilibri, a poc a poc i gràcies als canvis fets per Llona ha trobat la tecla: la construcció d’una defensa i un centre del camp que donen garanties i encaixen molt poc, sumat a una gran efectivitat en l’atac que permet —tot i no estar entre els cinc equips més golejadors de la competició— sumar de tres en tres amb gran regularitat.

Pla de partit

En definitiva, aquest dissabte al Nou Estadi Costa Daurada confluiran dos equips amb una proposta futbolística molt semblant. Tots dos vertebren el funcionament de l’equip a través d’una gran seguretat defensiva que els permet encaixar molt poc. I, tot i no tindre grans figures golejadores, gaudeixen de l’efectivitat suficient per a anar obtenint bons resultats. Però les propostes s’han de portar a la pràctica, i els lleonesos ho estan fent de manera molt més efectiva en les darreres jornades.

El Nàstic necessita sumar tres punts de forma urgent si encara vol aspirar a formar part de l’elit de la categoria i fer-se amb les places d’ascens directe o play-off. I quina millor forma de fer-ho que a casa, amb la seva afició que encara no ha vist perdre el seu equip i que pot jugar un paper fonamental en el ressorgiment de l’equip. Ara mateix, enfrontar-se als lleonesos és el pitjor escenari possible, ja que són l’equip més en forma de la categoria, però és, precisament, un bon context per marcar un abans i un després en la temporada.