top of page

El Sestao River treu a col·lació la pitjor versió grana (3-2)

El Nàstic perd en un mal partit grana en què ni un doblet d’Antoñín ni una reacció tardana els ha permès puntuar

El Sestao River, durant una de les celebracions del partit. FOTO: Sestao River
El Sestao River, durant una de les celebracions del partit. FOTO: Sestao River

El Sestao River s’ha imposat per 3-2 a un Nàstic que ha tornat a tocar de peus a terra. Els tarragonins afrontaven el partit contra el quadre verd-i-negre després de l’exhibició oferta la darrera jornada al Nou Estadi. Una versió grana que semblava confirmar la seva candidatura al subcampionat de la categoria, i perquè no a un ascens directe que després d’una temporada de molts dubtes, tornava a ser una realitat. Però l’equip de Dani Vidal, com ja ha fet diversos cops aquesta temporada, ha tornat a donar una imatge incoherent amb la d’un equip que vol lluitar per l’ascens.


Des dels primers instants del partit, el biaix entre la intensitat de tots dos equips ha estat més que notable. El Sestao River ha sortit a mossegar, conscient de la importància del partit per a tots dos equips. En canvi, el Nàstic, mig estabornit, no feia la sensació de tenir gens de pressa per decidir un partit que es complicaria ja als primers minuts. Fruit d’un mal rebuig de Joan Oriol, i una gran acció individual de Leandro Martinez que ha deixat a Gorka en evidència, els biscaïns s’avançaven en el marcador només cinc minuts després del xiulet inicial.


El gol ha refermat el plantejament dels locals, que es veien capaços de fer més mal a un Nàstic que no donava senyals de vida. Amb el pas dels minuts, però, el partit s’ha anat igualant a poc a poc, i els granes han començat a tenir la pilota. Possessió estèril que ha servit per rebaixar els ànims d’un Sestao molt intens que dominava en els duels individuals. Tot plegat, en un moments d’impàs en els que la qualitat grana ha sortit a relluir. Un gran control d’Antoñín, que ha descarregat sobre Roberto Torres, ha derivat en un xut desviat del pamplonès que ha caigut als peus del davanter malagueny. Amb un gran control i una rematada ajustada el grana ha posat l’empat en el marcador, marcant per tercera jornada consecutiva.


L’alegria grana ha durat poc més d’un minut. Els locals, amb un plantejament molt vertical, han tornat a insistir per la banda dreta, el que ha estat el punt més feble de la defensa grana. Precisament d’un nou mal refús, ha derivat un centre a mitjana altura sense massa perill, que fruit de la poca contundència de Dufur, Diego Aznar ha acabat transformant. Dos gols encaixats en vint minuts que han posat sobre la taula la feblesa grana en els duels aeris i en una defensa de l’àrea molt poc contundent.


Els granes havien de tornar a remuntar, però aquest cop no ha trobat premi. L’equip ha tornat a fer-se amb la possessió, però excepte jugades aïllades tant d’Antoñin com Migue Leal, no ha estat capaç de crear perill en la porteria verd-i-negre. Els biscaïns no feien sensació de feblesa, però tampoc generaven massa perill sobre la porteria de Dani Rebollo. D’aquesta manera acabava una primera part on la intensitat i la contundència verds-i-negres s’han imposat per sobre d’un Nàstic tou. 


El guió no ha fet més que continuar en un inici de segona part, que si no fos per dues grans aturades de Rebollo, hauria pogut decantar el partit en favor del quadre biscaí. Context de dubte en el quadre tarragoní, que Dani Vidal, ha aprofitat per reforçar la línia central, amb l’entrada Granero per un desencertat Dufur. Tot i el canvi, la tònica ha estat la mateixa, i després de dues ocasions consecutives que Rebollo ha aconseguit aturar, el tercer gol dels bascs ha pujat al marcador. En aquest cas ha arribat en un córner on la defensa grana ha tornat a mostrar-se molt poc efectiva i Gaizka Martinez ho ha aprofitat per posar el tercer al marcador amb un gran cop de cap. 


Tres gols han estat els necessaris perquè el Nàstic es despertés, després de 65 minuts molts fluixos dels de Dani Vidal. Els tarragonins han començat a demostrar del que són capaços, generant constant perill a la porteria d’Herrerin. Sobretot a través de les figures d’Antoñín i Migue Leal, que han estat els dos grans generadors ofensius de l’equip en el partit d’avui. Això, sumat a l’entrada de Montalvo, Jaume Jardí i Alex Jiménez, ha donat a l’equip l’impuls per creure en una possible remontada. 


Tot i el segon gol d’Antoñín en els minuts finals del temps reglamentari, però, la reacció grana ha estat insuficient. En part gràcies a un arbitratge molt casolà de Roberto Gonzalo, que instant abans havia anul·lat un gol grana per una falta més que dubtosa sobre Iago Herrerin. Tot i això, és evident que els tarragonins han protagonitzat uns 65 minuts per l’oblit, que han recordat als matxos davant del Zamora, Tarassona, Arenteiro i Ourense.


Comentarios


bottom of page