L'Alfonso Murube, la figura clau tapada del Ceuta

El club ceutí ha guanyat dotze dels dinou partits disputats a casa

La celebració d'un dels gols d'aquesta temporada a l'Estadi Alfonso Murube. FOTO: CeutaTV

D’entre els noms propis del Ceuta, probablement n’hi ha un de tapat, molt més perillós que qualsevol altre jugador de la categoria. Parlo d’Alfonso Murube, l’estadi dels blanc-i-negres. De la mateixa manera que el Gimnàstic ha fet valer la seva casa, en ser el millor local del grup u, també ho ha fet el Ceuta, en ser el segon del seu grup —empatat amb el Còrdova.

L’estadi està situat a la vora del mar, tant com pel nord com pel sud —bàsicament, com tota Ceuta. Fou inaugurat l’any 1933, i rebia el sobrenom de Docker, que es referia als barracons hospitalaris que estaven localitzats a les mateixes portes de les instal·lacions. Deu anys més tard, l’antic club de la ciutat Ceuta Sport va demanar a l’ajuntament el canvi de nom a l’actual Alfonso Murube, en honor a un antic jugador ceutí que va morir durant la Guerra Civil Espanyola. En aquest estadi de sis mil cinc-cents espectadors hi han disputats tots els equips que la ciutat ha disposat al llarg de la història, fins a l’actual Associació Esportiva Ceuta Futbol Club.

S’explica que l’estadi s’ha omplert de gom a gom en més d’una ocasió. Primerament, per la visita de la selecció espanyola sub-21 l’any 2002. En aquell equip hi militaven jugadors com Fernando Torres, Antonio Reyes, Asier Del Horno, Mikel Arteta o Xabi Alonso. Més tard, davant les visites del Barcelona en partits corresponents a la Copa del Rei, una el 2010 i l’altre la temporada passada, ambdues amb victòria blaugrana. Però el partit en què més gent coincideix que l’Alfonso Murube es va omplir fou durant els play-off a Segona Divisió l’any 2008, en què el club ceutí es va creuar en primera ronda amb el Pontevedra, i en la final contra el Girona.

El que més espanta de l’estadi són els registres que ha assolit el conjunt blanc durant aquesta present temporada. Dels cinquanta-set punts possibles, el Ceuta n’ha sumat quaranta-un, havent perdut només dos partits al Murube: el Castelló, ascendit a Segona Divisió, i l’Eivissa, quart classificat. Des del dotze de desembre, doncs, que no perd com a local.

El Gimnàstic, però, ha mostrat una capacitat fascinant per resoldre partits fora de Tarragona, i encara més contra equips de la part alta de la taula. Així ho palesen les victòries al Johan Cruyff, per un gol a dos; al Toralín, per zero gols a u; o l’agònica victòria a la ciutat esportiva del Celta B, per la mínima. Per tant, no serà un passeig de roses dels granes a l’Àfrica, però les dinàmiques hi són per a trencar-les…