L’oportunitat ideal per trencar la igualtat

El Nàstic rep aquest diumenge el cuer de la competició a casa en un partit que pot fer assaltar la segona plaça als grana

Imatges de l’empat a dos entre l'Amorebieta i el Tarassona de la darrera jornada. FOTO: @SDAmorebieta

Els de Dani Vidal van començar la segona volta de competició amb un gran empat a Zubieta. Tot i desaprofitar la possibilitat de retallar punts a un rival directe, l’empat va permetre als tarragonins guanyar l’average individual al planter txuri urdin. L’empat entre catalans i bascs, sumat a l’empat del Barakaldo i les victòries de la Ponfe i l’Arenteiro, va derivar en una situació de màxima igualtat. A segon —Ponferradina— i sisè —Nastic— classificat només els separa un punt, ja que després de vint jornades tots sumen les mateixes victòries —nou— i només un empat més o menys. 

Per tant, la competitivitat en la part alta de la classificació és màxima, a diferència de la Cultu, disparada en la primera plaça amb set punts de marge, després de sumar nou dels darrers dotze possibles. En aquest context, el Nàstic té aquest cap de setmana un d’aquells partits que tot equip disposat a lluitar per l'ascens ha de guanyar. Rep a casa l’Amorebieta, cuer de la competició, un equip que no guanya des de novembre de 2024 i que encara no sap el que és guanyar fora de casa.

La situació en la qual es troben els bascs és més que alarmant, i encara més tenint en compte d’on venien. Els biscaïns són, junt amb l’Andorra, el Villareal B i l’Alcorcón, un dels quatre equips descendits la darrera temporada a Segona Divisió. Però tot i l’etiqueta de favorits que es pressuposa als equips que provenen d’una categoria superior, cap d’ells està complint les expectatives, i l’Amorebieta n’és el millor exemple.

L’equip biscaí és el cuer de la competició, i l’únic que després de vint jornades ha sumat menys punts que partits disputats —setze de seixanta possibles. Els bascs han puntuat només en la meitat dels partits que han jugat, dels quals només tres han acabat en forma de victòria. És una inconsistència que en gran part s’origina en la incapacitat defensiva de l’equip, que és el més golejat dels quaranta equips que formen la Primera Federació —amb trenta-vuit gols encaixats, gairebé dos per partit. Els registres defensius són difícils de compensar amb un atac millor, però limitat. En xifres anotadores, és el quart pitjor de la categoria.

La imatge general de l’equip és dramàtica, però amaga un cert rerefons. Els biscaïns han mostrat dues cares completament oposades com a locals i com a visitants. A Urritxe els bascs han estat capaços de mostrar una bona imatge, encara lluny del que s’espera, però correcte. En deu partits disputats han guanyat els mateixos partits que han perdut —tres— i han sumat el 43% dels punts, puntuant en el 70% dels partits. Tot això és gràcies a una diferència de gols positius, que contrasta amb el -20 de l’equip lluny de casa, on han encaixat més de dos gols per partit —vint-i-cinc— i n'han marcat mig per partit —cinc. Un balanç insalvable que s’ha traduït en tres empats i set derrotes en deu desplaçaments.

Per tant, és patent que el Nàstic rep el pitjor equip de la categoria, però precisament aquest tipus de partits són els que no permeten ni un moment de relaxació. Els granes ja saben el que és guanyar als bascs aquesta temporada, però ho van fer patint i molt, i de fet no va ser fins a l’últim minut que Joan Oriol va acabar decantant el partit des dels onze metres. En definitiva, els de Dani Vidal tenen una gran oportunitat per fer un gran pas, amb el seu públic davant, i així trencar la igualtat màxima que impera a la zona alta de la classificació.