L’Hèrcules visita un Nàstic abonat a la «mitja anglesa»

Els primers resultats de l’etapa de Parral han donat aire a un equip que ha canviat el vertigen per la seguretat

Imatge de la victòria per dos gols a zero dels alacantins contra el filial bètic de la darrera jornada. Hèrcules FC

Cristóbal Parralo va arribar a la banqueta grana amb un propòsit clar: convertir la que llavors era la pitjor defensa del grup en un fortí. Tot i la petita mostra —de només dues jornades—, la millora de l’equip resulta evident. Les dues porteries a zero aconseguides pels tarragonins en dues jornades consecutives els han permès sumar quatre dels darrers sis punts. Ho han fet maximitzant la fórmula de la «mitja anglesa», amb una victòria per la mínima a casa i amb un empat a zero com a visitant.

Malgrat els resultats, però, l’equip continua tenint un gran marge de millora. El progrés en fase defensiva ha estat notable, sobretot gràcies al binomi Alba-Morgado, una seguretat a l’eix de la rereguarda que encara no s’ha traslladat als laterals, on els granes continuen patint molt a l’esquena, com es va poder veure en el darrer partit a Vila-real. Però on l’equip continua tenint molt marge de millora és en fase ofensiva. No tant en la creació del perill, que també, sinó en la capacitat de dominar i controlar el partit a través de la pilota. Aquests moments de domini s’han produït de forma esporàdica però encara sense cap continuïtat.

Són uns aspectes que els granes tractaran de polir de nou enfront un Hèrcules que viu una situació pràcticament homònima a la dels tarragonins. Tots dos equips travessaven moments delicats, i ambdós van apostar per fer canvis en les seves banquetes. De fet, l’escollit pels alacantins —Beto Company— semblava el favorit per substituir Luis César. El tècnic valencià era una de les opcions més atractives del mercat, després de l’ascens aconseguit amb l’Andorra la passada temporada.

L’entrenador de Benicarló ja va demostrar el darrer curs la seva capacitat per capgirar la dinàmica d'un equip a mitja temporada. A finals de gener va agafar un FC Andorra desè i, en disset jornades, el va catapultar fins a la quarta plaça. Va sumar trenta-dos punts de cinquanta-un punts possibles, la millor puntuació del grup en el tram final de temporada. Ara, tot i ser un context completament diferent, l’objectiu és el mateix: dotar l’Hèrcules de competitivitat i intentar lluitar per les places de play-off.

Els alacantins han sumat set dels darrers dotze punts, i això els ha permès sortir de la zona de descens i situar-se a només tres punts del cinquè classificat. El bon moment és fruit del gran rendiment dels valencians com a locals, que sumen setze de vint-i-un punts possibles —i són, doncs, millor local del grup. Per contra, els blanc-i-blaus són el pitjor visitant de la categoria, amb un sol punt dels divuit disputats.

Aquest és el principal repte de Beto Company, ser capaç de construir un equip sòlid i capaç de sumar fora de casa. La primera parada serà Tarragona, on els espera un Nàstic en plena construcció. La idea de Parralo és clara: solidesa com a base d’un equip que ha renunciat al vertigen en favor de la seguretat defensiva. De moment els resultats han arribat abans que el joc. Ara està per veure si l’equip és capaç de transformar els centelleigs en rutina.