Un final injust

Dani Vidal ha estat un dels principals factors pels quals el Nàstic ha aconseguit revifar la seva massa social

Dani Vidal, després de la victòria davant del Barça Atlètic. FOTO: Víctor Mallafré

És inexplicable. Amb el play-off a tocar, la directiva grana ha decidit destituir Dani Vidal. Ha decidit tancar un projecte i dos anys i mig de feina poques setmanes abans de jugar-se l’ascens de categoria. 

En venir del curs passat, que el Nàstic es va quedar a pocs segons de tornar a ser equip de futbol professional, les expectatives amb l’equip eren altíssimes. Al mercat de fitxatges d’estiu la plantilla va patir una gran descompensació. Tot i guanyar bons efectius en atac, a les posicions defensives l’equip va perdre les seves millors armes. Amb tot, es va deixar clar a l’inici de curs que l’objectiu no podia ser altre que l’ascens directe. La temporada no ha estat l’esperada i s’han perdut molts punts fora de casa, però Dani Vidal i el seu equip tècnic, a 11 de maig, tenien la posició al play-off virtualment assegurada. I, tot i així, han decidit fer-lo fora.

Queda clar que la confiança de la directiva en aquest equip tècnic estava sota mínims. Han estat diversos els ultimàtums que s’havien presentat a Dani Vidal durant els dos anys que ha estat al càrrec. I, de manera inexplicable, quan menys calia prendre aquesta decisió, des de dalt s’ha aprofitat la mínima oportunitat per fer efectiu el seu acomiadament.

Pot agradar més o menys el seu plantejament futbolístic, i es poden criticar més o menys les seves decisions tècniques, però és indiscutible que Dani Vidal ha estat un dels principals factors pels qual el Nàstic ha aconseguit revifar la seva massa social. L’afició, després d’uns anys difícils, havia trobat una figura que els representava a la perfecció. Un noi de la casa que, després de dirigir el juvenil i la Pobla i ser segon entrenador, havia aconseguit consagrar-se a la banqueta de la seva ciutat. El suport dels aficionats s’ha traduït en entrades espectaculars al Nou Estadi jornada rere jornada, unes entrades que rondaven els 7.000 i els 8.000 espectadors. 

La gent estava de part seva. De fet, només cal anar fins al partit davant del Reial Unió quan, després d’aconseguir acumular tres golejades consecutives a casa, un Gol Nord encapçalat per Orgull Grana corejava a ple pulmó el nom de Dani Vidal.

Però no només ha estat un referent per al públic tarragoní, també ho ha estat per als jugadors. Perquè si alguna cosa ha aconseguit aquest staff en aquests dos anys de feina, ha estat el fet de convertir plantilles de jugadors en bons grups humans. I davant dels ultimàtums de la directiva, els jugadors sempre han tingut una resposta clara als mitjans de comunicació: suport total a Vidal i el seu equip tècnic. 

És lícit que des de la directiva es prengui una decisió d’aquest tipus —i només faltaria! Però en la manera que s’ha dut a terme i després de tota la bona feina que ha fet Vidal pel Nàstic  —tant al planter com al primer equip—, el club no està tenint el tracte que l’entrenador es mereix. Dani Vidal no ha estat un entrenador qualsevol i no se’l pot fer fora a tres setmanes d’un play-off que s’ha guanyat a pols poder competir. És un final injust.

Ara només queda l’ascens. Ja no queda ni projecte, ni il·lusió, ni res.