A dos partits de la glòria

Nàstic visita Màlaga per disputar l’anada de la final de la promoció d’ascens a Segona Divisió

Aquest cap de setmana dos històrics del futbol espanyol, com són Nàstic i Màlaga, es juguen mitja promoció a Segona Divisió, a terres andaluses. La Rosaleda, presumiblement plena, serà l’escenari ideal per un partit que pot marcar i de quina manera l’eliminatòria. Els tarragonins, amb el precedent de Ceuta al cap, hauran de sortir al màxim per treure un bon resultat d’un estadi que no veu perdre al seu equip en lliga des del mes de gener.

Curiosament, tot i ser dos equips que aquest any han destacat per la seva faceta defensiva, tots dos arriben després d’unes semifinals boges. Els resultats han estat idèntics, empats a dos fora de casa i victòria per dos gols a un a la tornada a casa. Sorprèn en aquest sentit com dos equips molt necessitats de gol, sobretot els granes, han estat capaços de marcar-ne dos per partit. Precisament en aquest sentit és on resideix una de les grans incògnites de l'eliminatòria, qui prendrà la iniciativa?

Tant Nàstic com Màlaga es van enfrontar a dos equips, Ceuta i Celta B respectivament, més ofensius i propositius a les semifinals. Tot i que tarragonins i malaguenys no van renunciar a la pilota, i en diversos moments sobretot de l’anada van dominar a través de la possessió, tots dos van estar a l’expectativa. De fet, un altre aspecte determinant serà el domini de les transicions i la pilota parada, on tots dos equips es van fer molt forts durant les semifinals.

En aquest sentit, sí que cal diferenciar que granes i blanc-i-blaus, tot i tindre dues propostes futbolístiques semblants, no són exactament iguals. Tots dos equips es construeixen de darrere cap endavant, de fet amb vint-i-quatre i vint-i-cinc gols respectivament són els dos equips menys golejats de la categoria. Però la principal diferència entre tots dos equips radica en fase ofensiva, tant en la qualitat com en el plantejament.

El Màlaga, tot i no ser capaç de desenvolupar un gran futbol ofensiu, ha estat capaç de tindre una gran eficàcia gràcies a jugades i rendiments puntuals. El millor exemple d’això és Roberto Fernández, la gran figura ofensiva de l’equip amb quinze dianes. Xifres que l’han convertit en el tercer màxim golejador de Primera Federació i que també ha estat capaç de plasmar en els play-offs, on és un dels tres pitxitxis, empatat amb Rodri Ríos i Unai Hernández. Però per sort pel Nàstic, el jugador cordovès està apercebut de sanció i si veiés la targeta groga a l’anada, es perdria la tornada al Nou Estadi.

El Nàstic, en canvi, fruit de la manca de grans individualitats en atac, haurà de tindre una gran efectivitat tant en pilota parada com en segones jugades. Dos camins al gol que fins ara han donat molt bons resultats als tarragonins, i en els quals el Màlaga pot patir. Però també caldrà una versió molt millor de l’equip en fase defensiva, i sobretot en la protecció de l’àrea d’Alberto Varo. Una faceta del joc on els tarragonins van patir més de l’esperat contra el Ceuta, i en la que el Màlaga pot arribar a fer molt mal.

Finalment, un altre factor que pot ser clau és el factor Rosaleda, un escenari totalment atípic a la categoria. L’estadi malagueny ha tingut una mitjana de 20.000 espectadors durant tota la temporada, una dada completament fora de la norma. Una xifra que gairebé va augmentar en un 50% per la tornada de les semifinals del play-off, i que com a mínim es repetirà aquest cap de setmana. En aquest sentit, serà clau com el Nàstic és capaç de gestionar tant la faceta futbolística com emocional durant els noranta minuts, sobretot en un inici que pot ser transcendental.