A dues passes de l’anhelat ascens

El Nàstic afronta una nova final d’ascens, aquest any contra la Reial Societat B, amb l’objectiu de tornar al futbol professional després de tres finals en quatre anys

Imatge de la victòria dels donostiarres a l’anada de les semifinals del play-off. FOTO: Real Sociedad Fútbol.

Nàstic i Reial Societat B s’enfrontaran demà en l’anada de la final d’ascens a Segona Divisió. Tots dos encaraven la temporada amb aquest objectiu entre cella i cella, i ara estan a dues passes de poder consumar el tan anhelat ascens. Tarragonins i biscaïns, a diferència dels seus rivals a les semifinals, es coneixen perfectament, tant d’aquesta com d’anteriors temporades, i saben perfectament del que l’altre és capaç.

Abans, però, d’analitzar els enfrontaments directes entre tots dos, cal conèixer Quin ha estat el camí a la final de cada un d’ells. Els de Luis César venen de derrotar al Reial Múrcia en una eliminatòria on ha imperat la igualtat. Després d’acabar cinquens la temporada, el Nàstic es veia obligat a enfrontar-se al que a priori era el rival més complicat. Però tot i la diferència classificatòria, la igualtat entre tots dos va ser total, i només l’encert d’un Pablo Fernández en estat de gràcia —marcant els dos gols granes, un a l’anada i un a la tornada— va ser capaç de desfer l’empat.

Panorama semblant al que han viscut els txuriurdin. El bon tram final del filial donostiarra els va permetre firmar una tercera plaça, que ha resultat determinant pels interessos blanc-i-blaus. Tant Mérida com Reial Societat B van guanyar per la mínima fora de casa, en dos partits de mínims on cap dels dos equips va voler prendre cap risc de més. Això va provocar que tot s’acabés decidint en una agònica pròrroga on la resistència txuriurdin va fer valer la seva tercera plaça, que en cas d’empat a la fi dels 120 minuts, garantia la victòria donostiarra.

Precisament aquest bon afer defensiu dels bascs ha estat la senya d’identitat d’un equip atípic respecte al qual acostumen a ser els filials. Els txuriurdin han estat l’equip que menys gols ha encaixat de tot el grup 1 —33 gols—i el cinquè als que menys gols esperats en contra li han generat —1,34 xGc—. Uns registres que s’han accentuat en un darrer tram determinant per la temporada dels donostiarres. Els 6 gols encaixats en els darrers deu partits van permetre als bascs acabar la lliga amb cinc jornades consecutives sense perdre, i passar una ajustada semifinal.

Gran rendiment defensiu, que no ha anat necessàriament en detriment d’uns registres ofensius més que correctes. L’equip ha estat el 6è més golejador —51 gols— i el 8è més generador —1,46 xG—-, millorant també en aquest tram final. En els mateixos deu darrers partits ha anotat 11 gols, sobretot gràcies a un Mikel Goti en un gran estat de forma. Això sí, contra el Mèrida, els txuriurdin van tindre grans problemes per tal de generar perill a una defensa molt ben plantada com l’extremenya.

Al marge, però, de l’estat de forma dels bascs, un paper que serà fonamental serà la joventut pròpia d’un filial. L’equip té una mitjana de 20,7 anys, una xifra gairebé vuit anys més baixa que la del Nàstic, de 28,1 anys. En els enfrontaments directes d’aquesta temporada, saldats amb una victòria grana i un empat, l’experiència i la veterania dels tarragonins s’ha imposat. Però està per veure fins a quin punt la inconsciència dels biscaïns, entesa de forma positiva, pot ser clau a l’hora de no sentir una pressió que els granes ja coneixen.

Arribats a aquest punt de competició, és evident que tots els equips encara vius —cal destacar que tots quatre pertanyen al grup 1— són capaços de guanyar qualsevol. Nàstic i Reial Societat B són perfectament conscients d’això, després de suar fins a l’últim minut per tal de garantir la seva presència a la final. Els granes ja saben què és guanyar els txuriurdin aquesta temporada, però ara ho hauran de demostrar el dia 14 a dos quarts de nou de la nit. Nàstic i Reial Societat B ja són a només dues passes del tan anhelat ascens, i ara es veurà quin dels dos desitja amb més ganes, i sobretot amb més futbol, el bitllet de tornada al futbol professional.