Arriba la calma després de la tempesta

Els tarragonins tornen a casa per enfrontar-se a l’Osasuna Promesas després de dos partits bojos a terres gallegues

Imatges de la darrera victòria dels pamplonesos per 3-2 contra la Gimnàstica Segoviana. FOTO: Gimnástica Segoviana CF.

El Nàstic ha posat fi a una “gira” gallega que s’augurava complicada i no ha decebut. Després de dos partits descompassats amb quatre gols cadascun, els granes tornen a Tarragona amb les mans pràcticament buides i l’orgull malferit. Tot i la gran imatge demostrada en alguns moments a Lugo, els de Dani Vidal van perdre un avantatge de dos gols per acabar empatant. Un final de partit que va generar males sensacions, protagonistes una setmana després a O Carballiño, on els tarragonins van patir una derrota de les que fan molt de mal.

Els granes van tindre un d’aquells partits per oblidar, en els quals l’autocrítica és l'única possibilitat, com va deixar clar un Dani Vidal visiblement cabrejat instants posteriors al partit. Aquest diumenge, contra l’Osasuna Promesas, i amb el suport del seu públic, els tarragonins tenen l’oportunitat de rescabalar-se i demostrar que la derrota a l’Estadio de Espiñedo no va ser més que un miratge.

Enfront tindran el filial vermelló, que fruit de la seva joventut té una temporada de grans contrastos. Els pamplonesos són l’únic equip de la categoria que encara no sap el que és empatar un partit. En vuit jornades disputades, tots els partits s’han decidit per un dels dos equips en la mateixa mesura, amb un total de quatre victòries i quatre derrotes. Un contrast que també s’ha traduït en un balanç com a local i com a visitant més que curiós.

La irregularitat general dels navarresos s’ha traduït en unes dades difícils d’explicar. A hores d’ara l’equip pamplonès és el segon equip que més punts ha sumat a casa —nou de quinze possibles—, empatat amb l’Arenteiro i Barakaldo, i només per darrere de la Cultural Leonesa. Tanmateix, és l’únic dels tretze millors locals que no té una diferència de gols positiva, ja que és el que més gols ha encaixat davant el seu públic —vuit en cinc partits—, i a la vegada el segon que més n’ha marcat —també vuit en cinc partits.

Aquestes dades són fruit de la joventut i la inexperiència d’un equip abonat a ratxes i impulsos. Els vermellons han estat capaços de guanyar grans partits com el 3-2 davant la Gimnàstica Segoviana o el 3-1 davant el Celta Fortuna. Però també han protagonitzat actuacions irreconeixibles com les derrotes per 0-3 enfront de la Ponferradina i per 3-1 en la visita a Zubieta. És una dinàmica molt diferent de la d’un Nàstic que fins a la dura derrota d’aquest cap de setmana no sabia el que era perdre o guanyar per més d’un gol de diferència.

Els de Dani Vidal tracten d'oferir una proposta més controladora i amb menys altes i baixes a través de l’experiència i el domini de la categoria. Això ha propiciat que a hores d’ara els granes siguin invictes a casa, amb una mitjana de dos punts sumats per partit com a locals. De fet, han sumat el doble de punts a terres tarragonines —vuit en quatre jornades— que lluny del Nou Estadi —només quatre en quatre jornades.

Una bona situació a casa, sumada a la gran dificultat dels navarresos per sumar punts lluny de Pamplona, ha de generar optimisme després del dur cop patit a O Carballiño. Els vermellons són el sisè pitjor visitant, amb només tres punts fora de casa, tot i que cal matisar que només han jugat tres partits en condició de visitant.

El que està clar és que la situació d’uns i altres com a locals i visitants, i la presència d’un públic delerós de futbol, han de permetre al Nàstic tornar a aixecar el cap i demostrar que el que es va viure a Estadio de Espiñedo no va ser més que un miratge. Els de Dani Vidal necessiten classificatòriament i moralment provar que aquella “tempesta” va ser una batacada aïllada i que continuen en la pugna per un ascens que torna a emocionar una ciutat ansiosa de futbol professional.