El Nàstic i la teoria de la «manta curta»

Els tarragonins són l’equip més encaixat de la categoria i volen capgirar la mala dinàmica amb una victòria avui davant del Marbella 

Imatge de la derrota per la mínima dels andalusos davant l’Alcorcón en la darrera jornada. Marbella FC

El gran repte grana continua sent una fiabilitat defensiva que de moment sembla no arribar. Una jornada més queda demostrada la poca consistència de la rereguarda tarragonina, la qual està condemnant l’equip. Els errors individuals i col·lectius difícils de comprendre fan impossible sumar de tres en tres. Després d’onze jornades, el Nàstic acumula més derrotes que victòries i ocupa una dotzena plaça, molt lluny de les places d’ascens.

La dinàmica és del tot preocupant; els tarragonins només han sumat quatre dels darrers dotze punts possibles, un registre que només empitjora l’Atlètico Sanluqueño, dinovè, amb zero punts en aquest tram. Nou gols encaixats en cinc jornades han provocat que l’equip només hagi pogut guanyar un dels darrers cinc. En total són disset els gols que els granes han encaixat aquesta temporada, el pitjor registre de la categoria.

L’atac, però, funciona com un dels millors de la categoria. Els granes són el tercer equip que més gols ha convertit –quinze en onze partits—, i d’aquí la sensació d’estar acusant la teoria de la «manta curta». Els tarragonins transmeten la sensació de no ser capaços de dominar totes dues fases del joc, i de moment el potencial ofensiu no està compensant la fragilitat defensiva. Aquest és el gran repte de Parralo, tot i que ara hi ha més dubtes que solucions. Tornar als orígens i apostar per la defensa a costa d’empitjorar l’atac, anar encara més a l’atac assumint els riscos defensius que això implica, o un punt mitjà, semblen les tres opcions pel trencaclosques grana.

És una decisió fonamental per a la temporada grana, que com si no suposés ja prou pressió, l’entrenador andalús haurà de prendre-la sense temps si no vol allunyar-se encara més de les places d’ascens. El primer pas serà contra el Marbella, que visitarà demà el Nou Estadi. Els malaguenys són divuitens i encadenen quatre partits seguits sense conèixer la victòria. Tot i ser un correcte equip defensiu, els marbellins estan pagant una notable falta d’encert ofensiu.

Només vuit gols en onze jornades fan gairebé impossible ser un equip fiable. Així i tot, els andalusos es mantenen a només dos punts del seu objectiu, que és la salvació. Aquest any, però, el repte és fer-ho sense patir com el curs passat. Curiosament, l’equip també està acusant la teoria de la «manta curta», però de forma inversa a la temporada anterior. Han passat de ser un dels millors atacs i una de les millors defenses, a ser dels pitjors atacs, però de les millors defenses, tot i que en tots dos casos els defectes s’han imposat a les virtuts.

Aquesta situació ha implicat un canvi a la banqueta, pràcticament idèntic al que ha succeït a Tarragona. Tots dos equips viuen situacions preocupants, i les decisions al respecte no s’han fet esperar. Ara, però, ambdós tècnics han de començar a donar respostes al camp, on després d’onze jornades no s’ha pogut veure la millor versió de cap dels dos. La teoria de la «manta curta» explica a la perfecció la mancança d’equilibri que està condemnant dos equips amb eines però, per ara, sense solucions.