Comença el compte enrere

El Nàstic encara el tram fin al de la temporada amb l'objectiu d'assegurar-se la plaça en el play-off d'ascens. La primera prova és diumenge contra Unionistas

Els tarragonins, tot i no passar el seu millor moment pel que fa a resultats, continuen vius en la lluita per l’ascens directe. L’equip ha sumat en quatre dels darrers cinc partits, tot i poder donar encara una versió molt millor de si mateix. Una millora que serà necessària si vol assolir el ritme que porten tres dels quatre grans favorits a aconseguir el títol, i és que Deportivo, Barça B i Celta B porten cinc partits sense conèixer la derrota i semblen decidits a donar guerra fins a l'última jornada.

Dinàmiques

Aquest diumenge, el Nàstic té contra Unionistas la primera prova per tal de fer-se amb l’anhelat ascens, un camí que no serà fàcil, i no només per la dinàmica que arrosseguen els tarragonins en els darrers partits. Junt amb el Barça B, té segurament un dels calendaris més complicats en les jornades que resten, en les quals s’enfrontarà a quatre dels sis primers classificats. És una situació calcada a la dels culers, amb els quals es trobaran en la penúltima jornada.

Per part dels salmantins, la dinàmica és força semblant a la de l’equip tarragoní, ja que han sumat només un punt menys que el Nàstic en les darreres cinc jornades. Han protagonitzat grans partits aquesta temporada, com per exemple les dues victòries per dos gols a zero contra culers i tarragonins. Tot i això, no han estat capaços de trobar la regularitat necessària com per a aspirar a formar part de la zona noble de la classificació.

En aquest sentit, sembla que l’equip salmantí està molt a prop d’aconseguir l’objectiu de la salvació, gràcies als vuit punts que els separen de les posicions de descens, una situació que se suma a l’objectiu gairebé impossible d’accedir a play-offs, ja que són a dotze punts de la darrera plaça de promoció. Per aquest motiu, sembla que l’equip no patirà molt de cara al final de temporada, però sense grans aspiracions.

El rival

Quant al funcionament futbolístic de l’Unionistas, el conjunt salmantí és un equip clarament defensiu. De fet, en són el cinquè millor, amb només vint-i-tres gols en vint-i-vuit jornades, unes dades que parlen molt bé del rendiment defensiu d’un equip que basa el seu joc en un bloc baix capaç de minimitzar al màxim les virtuts ofensives del rival. Tal sistema ha donat moltes garanties a l’equip, que ha competit per la majoria dels partits que ha disputat aquesta temporada.

Però, és clar, si l’equip ocupa l'onzena plaça a la classificació sent el cinquè millor en defensa, és degut a la falta d’encert ofensiu. Totes les garanties que l’equip ha ofert enrere no ha estat capaç d'executar-les a l’àrea rival. Només ha aconseguit anotar vint-i-dos gols aquesta temporada, el que el converteix en el cinquè pitjor equip de la categoria. Són uns registres ofensius que no li han permès sumar amb certa regularitat i poder consolidar-se en la part alta de la classificació. Tots dos registres deriven a la realitat d’un equip que és el que menys gols ha presenciat en tota la categoria.

En aquest sentit, sorprenen molt les dades que ha deixat l’equip en les darreres quatre jornades. Els salmantins han encaixat cinc gols, més d’un gol per partit, un registre molt superior a la mitjana de la temporada. En atac, les dades continuen sent preocupants, amb només dos gols anotats en els quatre partits, el que es tradueix en un gol cada dos partits. Per tant, és un moment dur per l’Unionistas, que necessita refer-se abans d'enfrontar-se als tres primers classificats en les quatre jornades vinents.

No obstant això, el rendiment de l’equip no seria possible d’entendre sense les seves figures. En porteria, Pablo Cacharrón ha estat el porter habitual, aconseguint deu porteries a zero en vint-i-un partits disputats. La porteria està custodiada també per un gran eix defensiu format per Erik Ruiz i Ramiro Mayor al cercle central i Carlos Giménez inamovible al lateral dret. Al lateral esquerre, tant Jon Rojo com Ekaitz Jiménez s’han repartit els minuts al llarg de la temporada.

En canvi, de mig camp cap a dalt costa molt més trobar jugadors amb aquesta regularitat. A la medul·lar salmantina, només Javi Villar, del planter merengue, ha sumat més de dos mil minuts. Però en atac la situació encara és més accentuada, ja que cap jugador ha arribat a aquesta xifra, i només Mario Losada s’hi apropa, tot i tindre només quatre participacions de gol, unes xifres que no millora gaire cap integrant de l’ofensiva —només Slavy i Alfred Planas arriben a les cinc.

Pla de partit

Finalment, per a un possible pla de partit cal tindre en compte dos elements fonamentals, la situació actual de tots dos equips i l’antecedent en el duel directe. Pel que fa al moment actual de tots dos equips, cal esperar un partit en què el Nàstic intentés portar la iniciativa. Els tarragonins es troben cada cop més còmodes amb la pilota als peus, i jugant a casa segurament es veuran obligats a portar el ritme del partit, un guió amb el qual l’equip salmantí, molt ben plantat defensivament, no es trobaria gens en desacord.

És precisament tot el contrari el que va ocórrer el darrer cop que tots dos equips es van enfrontar, en aquest cas a Salamanca. Els tarragonins van fer el que segurament és un dels pitjors partits de la temporada, tot permetent que ja en els deu primers minuts l’Unionistas s'avancés al marcador, un resultat que els salmantins van ser capaços de, fins i tot, augmentar amb un segon gol. En definitiva, va ser un partit per oblidar que ha de servir d’avís per un Nàstic: si vol aconseguir l’anhelat ascens, no pot tornar a ensopegar.