Comença el play-off entre somnis i malsons

El Nou Estadi es retroba amb les eliminatòries onzes mesos després del tràgic desenllaç de la temporada passada, i ho fa contra un Reial Múrcia en ratxa

Imatge de la victòria dels murcians contra l’Algesires, la qual certificava la segona plaça. FOTO: Reial Societat B.

El Nàstic i el Reial Múrcia s’enfronten demà a l’anada de les semifinals del play-off d’ascens a Segona Divisió, una situació amb què els tarragonins estan familiaritzats, cosa que els porta a l’optimisme, però també a records molt durs com són els del Màlaga i el Vila-real. Els de Luis César ja saben què és passar semifinals —ho han fet en les dues darreres participacions—; en canvi, no saben què és guanyar una final d’ascens a Segona Divisió des del naixement de l'actual Primera Federació.

Aquesta pressió s’afegeix a una situació ja força al límit. La directiva ho ha deixat molt clar, tant en forma de declaracions com en prendre decisions molt agressives com la destitució de Dani Vidal. Només hi ha una opció: l’ascens. Consideren que la plantilla té prou nivell per guanyar qualsevol i ara és l’hora de demostrar-ho. És un desig molt ambiciós, que ha de passar per dominar les anades, les quals, en cas d’haver-n’hi, seran al Nou Estadi. Els de Luis César s’hauran de fer molt forts a casa si volen compensar la dinàmica lluny de Tarragona, on no guanyen des del febrer.

El biaix entre el rendiment local i visitant és totalment oposat als dels murcians. Aquesta eliminatòria enfrontarà el millor local del Grup 1, el Nàstic, contra el millor visitant del Grup 2, el Reial Múrcia. Per tant, serà fonamental veure qui és capaç d’imposar-se en l’anada, que pot ser decisiva per a dos equips molt còmodes en els respectius contextos. Però la diferència entre els partits a casa i fora no és l’únic aspecte en què tots dos equips xoquen.

Els murcians han destacat aquesta temporada per tenir una de les defenses més segures de la competició. Són l’equip que menys gols ha encaixat dels dos grups, amb només 31 gols en 38 jornades —perquè ens fem a la idea, el Nàstic n’ha encaixat 12 més. El Nàstic, en canvi, que ha patit en defensa, ha estat excels en atac, i amb 59 gols és el millor atac de la categoria pel que fa a producció ofensiva.

Aquest rendiment s’ha accentuat les darreres setmanes, en les quals la dinàmica dels murcians ha estat excel·lent. Dels darrers cinc partits de competició no n’han perdut cap, amb un balanç de tres victòries i dos empats. Tanmateix, els bons resultats no han arribat acompanyats d'un gran joc. I el mal joc ha provocat un ambient del tot estrany, que ha arribat a traduir-se en xiulades a l’equip per part d’una afició insatisfeta.

Les males sensacions i l’oportunitat perduda de l’ascens directe han generat una tensió a la grada que de moment no s’ha contagiat a la festa, però que pot acabar jugant un paper important, sobretot tenint en compte la poca experiència i la distància del club en un play-off —no el disputava des de l’any 2018. La plantilla té gent amb experiència i qualitat, però no necessàriament en aquests instants. Després de set anys el club es retrobarà amb un context nou —mai ha disputat la fase d’ascens a Segona via Primera Federació—, un context més que familiar pel Nàstic. Amb aquest escenari sí que està familiaritzat Fran Fernández, l’entrenador andalús que va ascendir a Segona Divisió via play-off amb l’Alcorcón fa només dues temporades.

En definitiva, aquest dissabte conflueixen al Nou Estadi dos equips molt diferents. Els tarragonins són el millor local de la categoria, i reben demà el millor visitant, el Reial Múrcia, una diferència de rendiment encara més accentuada per una contraposició d’estils totals. Tarragonins i murcians, millor atac i millor defensa, respectivament, tractaran d’imposar les seves fortaleses en un context tan complicat com són els play-offs. El Nàstic ja sap què és competir en aquestes circumstàncies, a diferència dels murcians. Però l'experiència, de moment, no ha estat sinònim d’èxit. Veurem si aquesta temporada si ho acaba sent.