Desplaçament al Nou Sardenya per refer-se del cop

El Nàstic visita els barcelonins després de la dura darrera derrota, que va significar un gran pas enrere en el creixement de l’equip

Imatges de l’empat a tres entre Vila-real B i Europa de la darrera jornada. FOTO: CE Europa.

Semblava que els de Luis César havien començat la temporada amb bon peu després de sumar quatre dels primers sis punts possibles. No pels resultats, que també, sinó per les sensacions de creixement que va deixar entreveure l’equip. L’evolució en concepte i execució es va veure saturada en una última jornada per l’oblit. L’equip es va veure totalment superat en tot moment, i va donar fins i tot certa sensació d'impotència contra un rival clarament inferior. 

Mal resultat i males sensacions de les quals els tarragonins s’han de desfer de forma immediata. La competició continua, i ho fa en un dels dos «derbis» catalans de la temporada. Els de Luis César visiten el Nou Sardenya en un partit fonamental per no despenjar-se de la zona noble de la classificació. Els tarragonins són dotzens, això sí, a només tres punts del líder i a un de l’Europa, quart amb cinc punts.

La situació no ha d’alarmar l’equip grana, que tot i no haver començat de la manera esperada, encara té molt marge per capgirar-la. La sobrereacció a l’inici de temporada també la vol evitar el conjunt barceloní. Els escapolats es mantenen invictes després de tres jornades, en les quals han sumat cinc punts que els permeten romandre a les places de play-off. I continuen, així, amb l'idil·li que l’equip arrossega des de la temporada passada. Els barcelonins sumen dotze partits consecutius sense perdre en competició oficial des del mes de març. 

Aquesta dinàmica, tot i els dubtes evidents pel fet de ser un recentment ascendit, és capaç de traslladar l’equip a una categoria superior. I no només això, sinó que si no fos pel miracle del filial groguet de l'última jornada, que va remuntar tres gols en menys de mitja hora, els escapolats podrien anar líders. Precisament aquesta darrera jornada resulta perfectament paradigmàtica a l’hora d’explicar les possibilitats i els defectes dels del barri de Gràcia.

Durant seixanta minuts el domini dels barcelonins va ser absolut, no tan sols en el joc sinó també en el marcador, i va aconseguir així una renda de tres gols. Bon futbol i gran efectivitat que semblaven decantar el partit pels d’Aday Benítez. Però una jugada aïllada en forma de pilota aturada va capgirar el partit. Una gran rematada a la sortida d’un córner va significar l’1 a 3 a falta de poc més de vint minuts pel final, moment en el qual els escapolats van col·lapsar i tota la seguretat oferta en els anteriors seixanta-cinc minuts es va transformar en una sensació d'incertesa constant.

Les accions de perill a l’àrea de Juan Flere es van anar succeint tot fent que el gran partit del porter argentí quedés en no res. El segon va arribar només tres minuts més tard que el primer, i quan ja semblava tot donat i beneït, Jean Valou va posar la igualada amb un míssil des de la frontal en el temps d’afegit. Són dues cares totalment oposades d’un equip capaç de guanyar a qualsevol, però encara víctima de la inexperiència.

Aquest ha de ser justament el valor afegit que aporti un Nàstic plagat d’experiència en la tercera categoria del futbol professional. Experiència, però, que no va fer acte de presència durant la dura derrota de la darrera jornada. Males sensacions sumades al factor visitant, el gran malson tarragoní aquest any. Els granes només han guanyat en un dels onze desplaçaments lluny de Tarragona, on no surten vencedors des del febrer. Per tant, els de Luis César afronten un partit complicat, en un moment delicat i en el pitjor escenari possible.