top of page

El Celta Fortuna: una oportunitat per presentar candidatura al liderat

Els tarragonins reben aquest dimecres el filial celeste, en el partit ajornat per la Dana, després de sortir molt reforçats de la gran victòria al Johan Cruyff

Imatges de la victòria dels gallecs la darrera jornada, per dos gols a tres a Tarassona. FOTO: @RcCelta
Imatges de la victòria dels gallecs la darrera jornada, per dos gols a tres a Tarassona. FOTO: @RcCelta

Nàstic i Celta Fortuna s’enfronten demà dimecres, 27 de novembre, al Nou Estadi Costa Daurada. El matx es disputarà més de vint dies després del previst, per l’ajornament a conseqüència de la Dana. Els grana arriben amb un objectiu clar: mantenir la imbatibilitat a casa. Dels sis partits disputats a Tarragona, encara no coneixen la derrota. Els de Dani Vidal acumulen tres victòries i tres empats, un fet que els situa com els segons locals amb millor mitjana de punts per partit —dos per matx—.


Però el rendiment com a local mai ha estat en dubte. De fet, el Nàstic ja va ser el millor local la temporada passada, fins i tot per sobre del Depor. Els granes només van perdre dos partits en tota la temporada i enguany, tracten d’igualar o apropar-se a aquestes xifres per continuar somiant amb l’ascens. La bona notícia és que l’equip comença a traduir les bones sensacions com a local, fora del Nou Estadi. Ja són dues victòries consecutives fora de casa en quinze dies, una més que en els primers dos mesos de competició.


La victòria a Bilbao ja va engegar molt aire a l’equip, però va ser a Sant Joan Despí on es va corroborar la millora dels tarragonins. Les sensacions van ser molt bones de principi a fi, en un partit en què no van donar cap opció a un filial blaugrana desdibuixat i sense idees. Tot plegat, sumat a una evident millora defensiva. La que va ser la clara senya d’identitat de l’equip la temporada passada ja comença a apropar-se a la seva millor versió.


Per la seva banda, el Celta Fortuna viu també viu una dinàmica força similar. Després d'un inici complicat, comença a aixecar el cap i escalar posicions. De fet, tots dos equips, juntament amb l’Ourense, són els equips més en forma en els darrers cinc partits —amb una mitjana de punts d'1,8, els gallecs, i 2 els tarragonins —. Arriben, doncs, en un moment molt bo pel que fa a resultats i sensacions.


El planter celeste, tot i la millora, continua patint en fase defensiva, com ja li passava al curs passat. Ha accentuat, però, el seu rendiment ofensiu, fruit de l’èxit de l’anterior campanya. L’equip ha estat el segon més golejador en aquest darrer tram de cinc partits —amb nou gols, gairebé dos per partit. Una mitjana considerablement superior que la de les vuit primeres jornades i en gran part millorada per l’explosió de Jordi Escobar. El davanter, nouvingut aquest estiu procedent del Logronyès, porta quatre gols en les darreres quatre jornades, una eficàcia que ha permès a l’equip sortir vencedor de partits que a principi de temporada no era capaç de guanyar.


La millora de la plantilla, però, no ha arribat de forma estable com a visitant. Tot i la victòria de la darrera jornada en un partit boig a Tarassona, els gallecs només han sumat a dos dels seus sis desplaçaments lluny del Camp Municipal de Barreiro. En gran part, per la poca seguretat defensiva que l’equip transmet a estadi aliè, a un ritme de gairebé dos gols encaixats per partit —onze gols en sis partits—.


En definitiva, Nàstic i Celta Fortuna són l’exemple de dos equips a l’alça, que tot i començar amb dubtes —sobretot els gallecs— comencen a estabilitzar-se. Curiosament, tots dos ho han fet de la mà de les que van ser les seves senyes d’identitat la temporada passada. Els tarragonins han trobat la seguretat defensiva necessària no només per guanyar partits, sinó per no perdre'ls. En canvi, els gallecs ho han fet amb una efectivitat ofensiva que els permet sumar en partits bojos on regna l’intercanvi de cops. Un contrast d’estils que col·lidiran aquest dimecres davant una afició grana que, com va demostrar el darrer diumenge al Johan Cruyff, ha recuperat la il·lusió. 


Comentarios


bottom of page