El Celta Fortuna visita el Nou Estadi en plena lluita pel play-off

Els tarragonins reben el filial celeste, amb qui ja empaten a la classificació, en un duel directe en què caldrà aixecar el cap després de la dura a derrota a Tarassona

L’equip grana, que havia aconseguit dues molt bones victòries en dues jornades successives, va tornar a deixar-se punts. D’aquesta manera, tornen a aparèixer els dubtes al voltant del joc i la solvència de l’equip, una preocupació accentuada per les dues victòries consecutives de dos rivals directes: el Celta Fortuna, ja amb els mateixos punts, i la Ponferradina, a un punt dels tarragonins. A més a més, la Cultu, que marca les places de play-off, amb cinc partits sense perdre ja és a cinc punts del Nàstic.

Dinàmiques

Pel que fa a les dinàmiques de tots dos equips, cada cop resulta més complicat d’analitzar el moment en què es troben: ara mateix, a excepció d’uns pocs equips situats en terra de ningú, tots veuen opcions d’assolir diversos objectius. Això ha provocat que tot s’ajusti més i que pràcticament qualsevol equip pugui donar problemes a qualsevol altre. Aquest és precisament el motiu pel qual, a excepció del Depor, tots els equips de la part alta s’estan deixant punts en les darreres jornades.

El millor exemple d’això és el Celta Fortuna. L’equip vigués ha mostrat cares totalment oposades en partits puntuals o fins i tot consecutius. En els últims tres partits disputats a casa, el resultat ha estat exactament el mateix, 4-1 a favor del filial celeste. Això  és una demostració d’exuberància i futbol ofensiu que ha passat per sobre a tots tres rivals, fet que contrasta amb els dos darrers desplaçaments fora de terres gallegues, en els quals l’equip ha sumat una derrota i un empat, sense ser capaç de veure porteria rival en dos partits.

El Nàstic tampoc n'és una excepció, tot i que la diferència de resultats ha estat molt menys grossa. L’equip tarragoní ha sumat un empat i una victòria en els dos últims enfrontaments contra rivals directes —contra el Depor i la Ponferradina, respectivament. En canvi, els granes s’han deixat molts punts contra rivals, a priori, inferiors, empatant contra el Cornellà i perdent contra l’Unionistas i el Tarazona. Per aquest motiu costa tant de calibrar el moment en què es troba l’equip.

El rival

La temporada del Celta Fortuna, tenint en compte la joventut de l’equip i els canvis estructurals de l’equip —fruit de la situació que viu el primer equip—, costa molt d'encaixar. El que està clar és que el filial vigués ja s’ha instaurat com un dels millors equips de la categoria, després de dos anys espectaculars. La temporada anterior, tot i acabar cruelment amb l’eliminació de l’equip en les semifinals d’ascens contra un Eldense que acabaria pujant de categoria, va ser formidable.

I, en gran part, va servir per assentar les bases que ha confirmat l’equip aquest any. Tot i la joventut i la inexperiència de la major part de la plantilla, el Celta Fortuna ha encapçalat la classificació durant moltes jornades, uns resultats que contrasten amb l’objectiu inicial de l’equip, que no era un altre que aconseguir la permanència. Tanmateix, la realitat ha superat les expectatives, i els gallecs veuen possibilitats de tornar a aspirar a disputar el play-off en una temporada molt convulsa.

En aquest sentit, el filial ha estat molt condicionat per la greu situació que ha viscut el primer equip. A hores d’ara, l’equip celeste només se situa tres punts per sobre la zona de descens i, si no hi ha cap sorpresa, patirà fins al final. Això ha anat provocant una gran inestabilitat que va acabar amb la destitució de Rafa Benítez i el pas de Claudio Giráldez, el que llavors era entrenador del filial, a entrenar el primer equip. D’aquesta manera, Fredi Alvárez, entrenador del Celta C, va fer-se càrrec de l’equip.

FOTO - Claudio Giráldez, antic entrenador del Celta Fortuna i nou entrenador del primer equip. FOTO: RcCelta

Abans d’analitzar els canvis que ha pogut generar aquesta decisió, però, cal conèixer quin ha estat el funcionament de l’equip durant tota la temporada. Sens dubte, el Celta Fortuna ha estat un dels equips més divertits i més propositius de la categoria. Els viguesos han basat el seu joc en una proposta completament ofensiva en la qual la joventut i el desvergonyiment han estat fonamentals. L’equip és el més golejador de la categoria, amb cinquanta-vuit gols en trenta-dos partits —gairebé el doble de gols que el Nàstic, per exemple.

Aquests registres encara sorprenen més tenint en compte que cap integrant de l’equip forma part de la taula dels cinc màxims golejadors de la categoria. De fet, aquesta és una de les grandeses de l’equip, que compta amb tantes armes i tants recursos ofensius. Els noms propis en aquest sentit són els de Pablo Duran en punta i Alfon a la banda esquerra —amb catorze i quinze participacions de gol, respectivament—, tot i que també cal destacar la irrupció de Fer López, que tot i no ser titular indiscutible, i tenir fitxa del Celta C, està sent un gran revulsiu i ja acumula sis gols.

No obstant això, sens dubte, i com el mateix Claudio Giràldez ha remarcat al llarg de tota la temporada, el gran deute de l’equip ha estat la contundència a les àrees. A la porteria hi ha hagut dubtes durant tota la temporada, ja que cap porter ha estat capaç d'aconseguir la titularitat i oferir la seguretat necessària a l’equip. En defensa també ha costat que l’equip acabés de funcionar. De fet, dels tres centrals titulars —Manu Fernández, Yoel Lago i Javi Rodríguez—, cap d’ells ocupava aquesta demarcació a principi de temporada. Aquesta situació sembla que, en els darrers partits, està començant a millorar, donat que l’equip només ha encaixat quatre gols en les darreres set jornades.

Ara, però, l’equip té un altre “problema”, en relació amb el primer equip i la visió de club que té Claudio Giráldez. És un problema entre cometes perquè sorgeix del bon rendiment que l’estrella del filial celeste, Hugo Alvárez, ha demostrat durant tota la temporada. Això ha provocat que ja sigui indiscutible en el primer equip i que el Fortuna no disposi d’ell. Damián Rodríguez, una altra peça clau, també és present a la majoria de les convocatòries, i difícilment es podrà comptar amb ell. Són dues situacions concretes, doncs, que demostren la importància que Giráldez continua donant al filial.

Pla de partit

Pel que fa a un possible pla de partit, és tota una incògnita per la diferència de rendiment que l’equip de Fredi Alvárez ha ofert en els partits a casa i els que ha disputat lluny de Vigo. L’equip, com a local, ha arrasat amb tres 4-1 consecutius, demostrant el potencial ofensiu que l’equip ha exhibit durant tota la temporada. En canvi, en els dos darrers desplaçaments fora de terres gallegues, els celestes no han estat capaços de veure porteria.

Aquesta és, precisament, una de les grans virtuts del Nàstic, i encara més a casa, per això és el millor equip defensiu de la categoria pel que fa a gols encaixats. Els tarragonins només han encaixat nou gols en setze jornades disputades al Nou Estadi Costa Daurada, que el col·loquen com el segon local que menys ha encaixat. I és segurament en aquest punt en què residirà la clau d’un partit totalment imprevisible que enfrontarà la millor defensa i el millor atac de la categoria.