El més important del menys important

Tot i estar en un context social en què el futbol queda en un segon pla, el Nàstic buscarà tornar a guanyar a fora de casa davant el Bilbao Athletic

Imatges de la derrota dels bascs per la mínima a Lugo. FOTO: Athletic Club

Encara és vigent el debat sobre la necessitat d’aturar o no l’esport davant la gravetat dels esdeveniments que es viuen per tot el país, en especial al País Valencià. De fet, partits com el del Nàstic del darrer cap de setmana s’han suspès a causa de la situació d’alerta que es va viure a Tarragona. Però al marge de les zones afectades on encara és inviable la pràctica esportiva, i tot i el clar posicionament de jugadors i entrenadors en contra de continuar jugant, sembla que tot seguirà com si res hagués passat.

La Primera Federació no n’és una excepció en aquest cas i, per tant, el Nàstic tampoc. Els tarragonins es veuran les cares contra el Bilbao Atlètic si no s’acaba determinant el contrari. El partit es disputarà aquest dissabte a les quatre de la tarda a Lezama, i enfrontarà dos equips amb objectius molt diferents. Els catalans continuaran intentant trobar la regularitat que els permeti lluitar per les primeres places, i els bascs tractaran de patir el menys possible per tal d’aconseguir la permanència.

El filial blanc-i-vermell va dominar la Segona Federació temporada passada; no obstant això, de moment no ha estat capaç de plasmar aquest domini a la categoria superior. A hores d’ara els bascs són dissetens a la taula, amb onze de trenta-tres punts possibles. Una dinàmica que, a excepció de la victòria per la mínima contra l’Andorra a la primera jornada, pateix ja des de principi de temporada. Els blanc-i-vermells només van sumar quatre punts en les primeres sis jornades.

Un inici dramàtic que semblava que l’equip començava a resoldre durant el mes d’octubre. Tot i fer-ho de manera poc brillant, va començar a trobar certa regularitat, encadenant tres partits consecutius sumant. Dues victòries i un empat, contra l’Amorebieta, el Sestao River i la Ponferradina, respectivament, van permetre a l’equip sortir de les posicions de descens.

El canvi de rumb ara per ara sembla un miratge, ja que l’equip ha tornat a caure en la dinàmica inicial. Després dels tres bons resultats aconseguits, el conjunt ha tornat a ser incapaç de trobar-se i sumar en cap de les dues darreres jornades. Tot i perdre per zero gols a dos contra l’Ourense i per la mínima a Lugo, l’equip ha donat una bona imatge competitiva, com la resta de la temporada. Però un cop més la falta d’encert ofensiu l’ha condemnat, sense anotar cap gol en cap dels dos partits, una efectivitat que fa impossible sumar victòries.

En aquest sentit, és curiós comparar les dades que els lleons van firmar la temporada passada amb les d’aquesta. Els bilbaïns van ser l’equip menys golejat de la categoria —disset gols— i el segon més golejador —seixanta-vuit. En canvi, aquesta temporada són els sisens pitjors pel que fa a gols anotats —deu— i els setens en gols rebuts —tretze. La baixada en el rendiment és molt notòria d’una categoria a l’altra i d’una temporada a l’altra. 

En definitiva, els blanc-i-vermells han patit una caiguda de rendiment notable respecte a la temporada passada, a la qual cal sumar la pujada de nivell de la categoria. Això no vol dir que hagi deixat de ser competitiu, i per aquest motiu el Nàstic, que arriba descansat, ha de tindre moltes coses en compte. El partit arriba en un moment molt convuls, preocupant, on el futbol sembla pràcticament insignificant, però a la vegada condemnat a continuar tot i el que està passant.