El Nàstic, preparat per fer caure una SD Tarazona en ratxa

El Nàstic visita el municipi aragonès amb la intenció de sumar la tercera victòria consecutiva i continuar viu en la lluita per l’ascens directe

L’equip tarragoní es veurà demà les cares amb la SD Tarazona, en la trenta-dosena jornada de lliga. Els tarragonins sembla que recuperen el vol després de diverses jornades plenes de dubtes, i ja sumen dues victòries consecutives en els darrers dos partits. L’equip continua tercer, però va aprofitar la punxada del filial culer per retallar-li dos punts i continuar somiant amb les primeres places. En aquest sentit, i veient el ritme d’un Depor que sembla disposat a fer-se amb la primera posició, els granes no poden fallar si volen conservar les seves opcions.

Dinàmiques

Tots dos equips, tot i la diferencia en llurs aspiracions, travessen un molt bon moment pel que fa als resultats. La SD Tarazona, que no ha tingut una temporada fàcil, va arribar a acumular nou partits sense guanyar, una dinàmica que va trencar fa només tres jornades. De fet, des de llavors l’equip ha guanyat els tres partits que ha disputat, acumulant tres victòries consecutives per primer cop aquesta temporada. Això li ha permès, després de moltes jornades, tornar a sortir de la zona de descens.

Però el que més sorprèn no són només els bons resultats i la regularitat que ha demostrat l’equip —que també sorprenen, és clar—, sinó els rivals contra els quals ho ha aconseguit. Les tres últimes jornades ha rebut dos dels cinc millors equips de la categoria a casa, la Ponferradina i el Celta B. Cap dels dos va ser capaç de fer gol a l’equip aragonès, i tots dos van acabar perdent a l’Estadi Municipal de Tarazona. A això s’hi ha de sumar el desplaçament de la darrera jornada a Lugo, on, també per la mínima, va fer-se amb tres punts molt valuosos en la lluita per a la salvació.

Pel que fa al Nàstic, cal remarcar també el bon moment que viu actualment, sobretot en relació amb la seva solvència. L’equip va estar tres jornades sense guanyar, i semblava que els dubtes sorgien en el pitjor moment. Però les dues victòries obtingudes en les darreres dues jornades han donat a l’equip una empenta que pot acabar sent clau en l’esdevenir de la temporada. A falta de grans sensacions i bon joc, els granes estan sent competitius i sumant en un moment clau de la temporada.

Joan Oriol i David Concha en l'enfrontament contra la SD Tarazona al Nou Estadi a la setzena jornada. FOTO: SD Tarazona

El rival

En la temporada de la SD Tarazona, i en la seva situació a la classificació, hi ha dos aspectes clau: l’eficàcia ofensiva i la seguretat defensiva. Però, és clar, l’equip és tretzè i ha estat tota la temporada rondant la zona de descens, de la qual ha sortit i entrat diversos cops. Per aquest motiu, un fa referència al que ha permès a l’equip anar aixecant el cap a poc a poc i l’altra explica la gran dificultat que ha tingut per poder sumar de tres en tres.

Segons BeSoccer, el percentatge de possibilitats que tenen els aragonesos de salvar-se és d’un 81%, unes xifres que, en gran part, són conseqüència de la gran virtut que l’equip ha demostrat en les darreres tres jornades. Ni el Celta Fortuna, ni la Ponferradina, ni el Lugo han estat capaços de marcar un gol en dos-cents setanta minuts —combinats entre tots tres partits—, una dada que demostra la gran fortalesa de l’equip, que només ha encaixat vint-i-set gols en trenta-una jornades, sent aquest el sisè millor registre defensiu de la categoria.

Però la seguretat defensiva que ha demostrat l’equip numèricament no és casualitat, i és encara més plausible futbolísticament. Tot i les variacions de sistemes, ja fos amb defensa de quatre —amb un 4-4-2 amb línies molt juntes— o defensa de tres —custodiada igualment per un doble pivot—, l’equip sempre ha estat molt rocós. Els grans noms són Marc Trilles, Isaac Amoah i Manuel Pedraño en la línia de tres centrals, i Borja San Emeterio al lateral.

En atac, en canvi, l’equip pateix molt, i acumula uns registres cada cop més preocupants. A hores d'ara és el segon que menys gols ha anotat, només per davant de la SD Logroñés, la penúltima classificada. Les xifres són de vint-i-un gols en trenta-una jornades, un ritme d’anotació molt baix que no permet als aragonesos sumar de tres en tres amb regularitat. Això ha provocat el gran ball de noms en la davantera, en la qual només Andreu Guiu, amb cinc participacions de gol com extrem dret, i David Cubillas, amb sis participacions en punta d’atac, s’han consolidat a l’onze.

Pla de partit

Per a imaginar un possible pla de partit, cal considerar la importància que a partir d’ara tenen els partits per a tots dos. Tarragonins i aragonesos persegueixen objectius molt diferents, però ambdós arriben al moment clau amb una molt bona dinàmica i amb moltes opcions de firmar una molta bona temporada. Això es veurà plasmat en un partit que serà molt intens i competitiu, i en el qual, segurament, cap dels dos voldrà prendre gaires riscos. I, precisament aquesta por de perdre punts, pot marcar l’esdevenir de l’enfrontament.

Al marge de l’aspecte emocional, pel que fa als conceptes futbolístics sembla més fàcil dibuixar un possible escenari. La SD Tarazona, que ha afrontat reptes molt semblants als de demà en les passades jornades, ha demostrat que es construeix d’enrere cap endavant. El bloc baix és innegociable, i deixa a possibles contraatacs o jugades aïllades les seves oportunitats en atac, un guió amb el qual el Nàstic no se sent necessàriament incòmode, i al que està acostumat quan visita o rep equips de nivell inferior.