El Nàstic resisteix gràcies a una igualtat màxima

L’homogeneïtat de la categoria ha permès que els tarragonins continuïn vius en la lluita per l’ascens directe, tot i el complicat inici de temporada

David Astals durant la victòria sabadellenca davant de l'Alcorcón. FOTO: CE Sabadell

Els de Luis César no han començat la temporada de la millor manera. Ni les sensacions ni els resultats són els esperats per una directiva i una afició necessitats d’ascens. Són tretze punts en vuit jornades, un ritme de puntuació molt baix només compensat per la gran igualtat de la categoria. Són dos punts els que separen als tarragonins del líder, l’Europa amb quinze, tot i ocupar la cinquena plaça, tancant les places de play-off.

Homogeneïtat totalment atípica en la categoria. Des de la creació de la Primera Federació, en la qual els tarragonins han disputat les cinc temporades, mai s’havia liderat amb menys punts en vuit jornades. Per fer-se una idea, l’any passat els tarragonins amb un punt menys a hores d'ara, ocupaven quatre places menys i estaven a deu punts del líder. Situació classificatòria que manté vius als granes i sobretot a Luis César. 

La clara demostració d’aquesta igualtat és el Sabadell. El pròxim rival grana, tot i ser un dels recentment ascendits, continua invicte després de vuit jornades i ocupa la quarta plaça, amb un punt més que els granes. Un rendiment excels dels arlequinats construït a partir de la millor defensa de la categoria. El gran sistema defensiu està custodiat per un enorme Diego Fouli, desitjat pel Nàstic el passat estiu i fonamental a la porteria sabadellenca. Els catalans només han encaixat tres gols, menys d’un cada dos partits, que els ha permès puntuar en tots els partits tot i ser un equip amb poc gol.

Tot i que els blanc-i-blaus venen de marcar tres dianes en el seu darrer enfrontament, encara està per demostrar la seva fiabilitat ofensiva. L’efectivitat dels arlequinats va ser màxima, marcant el 100% dels xuts que van anar a porteria rival. En les primeres set jornades, en canvi, només tres equips havien convertit menys que els sabadellencs. L’equip planteja partits amb resultats molt curts i de moment li està donant rèdit. Tot i no haver marcat en quatre de vuit partits, les sis porteries a zero han permès als del Valles Occidental ser l’únic equip invicte després de vuit jornades.

Un plantejament o execució radicalment oposada a la dels granes. Els tarragonins són una màquina golejadora i així ho estan demostrant, amb tretze dianes en vuit jornades —millor registre empatat amb Europa i Atlético Madrileño. Aquesta efectivitat ofensiva, de moment, està anant en detriment d’una seguretat defensiva inexistent. Són onze gols encaixats, el segon pitjor registre de la categoria. Després de vuit jornades, però, continua semblant més un problema d’errors individuals que una qüestió de mal funcionament col·lectiu.

El Nàstic afronta aquest cap de setmana el difícil repte de batre a un equip que encara no coneix la derrota. Per si això no fos suficient, els tarragonins visiten la Nova Creu Alta, camp en el qual encara cap equip tan sols ha estat capaç de fer un gol. Els de Luis César arriben a l’enfrontament amb la necessitat de reforçar un rendiment defensiu condemnat per errors incomprensibles. També tenen, però, l’oportunitat d’apropar-se al lideratge més curt dels darrers cinc anys.