El Nàstic s’abona a l’èpica per aferrar-se a un ascens impossible

La dura derrota per 1-3 a l’anada contra els txuriurdin obliga els granes a guanyar per diferència de tres gols si volen ser de Segona Divisió

Imatge de la polèmica celebració dels donostiarres després de guanyar per 1-3 al Nou Estadi. FOTO: Real Sociedad Fútbol.

L’anada de la final de play-off d’ascens va acabar de la pitjor manera possible. El resultat d’1-3 a favor del conjunt basc va ser un cop molt dur per a un Nàstic que tot i no fer un mal partit, va pagar la falta de contundència. El matx va ser igualat pel que fa al joc, però l’efectivitat de tots dos equips en les àrees va acabar decantant-lo. El resultat és un càstig excessiu pels granes, que hauran de guanyar per diferència de tres gols si volen ser equip de Segona Divisió.

Precisament tres gols van ser els que van rebre en una anada marcada pels errors defensius. Els txuriurdin van necessitar només tres tirs a porteria per sortir de Tarragona amb un avantatge de dos gols. Totes tres dianes van ser fruit de jugades aïllades, en les quals la falta de contundència va ser determinant. Joan Oriol va parlar davant els micròfons d’Esport3 en acabar el partit, i es va mostrar molt dur al respecte: «En una final de play-off has de ser molt més serio i no pots concedir aquests errors defensius perquè et condemnen i et poden costar una final».

Aquesta falta de contundència defensiva ha marcat la temporada, una debilitat de la qual va semblar ser més conscient el rival que el mateix Nàstic. Els txuriurdin van aprofitar la fluixa pressió grana per sortir amb la pilota controlada i superar les dues primeres línies de pressió. A partir de llavors la consigna era clara: atacar l’esquena d’una defensa incapaç d’abastar els espais a camp obert. D’aquesta manera van arribar els tres gols blanc-i-blaus, dos en atacar directament l’esquena de Dufur —que amb un autogol i una gran errada va ser el més assenyalat— i un de tercer en aprofitar la banda dreta de la defensa grana —on Migue va signar un bon partir en atac però fluix en defensa.

Els errors, tot i ser individuals, en gran part van ser fruit d’un plantejament difícil d’entendre per part de Luis César. El millor local i l’equip més golejador de la categoria va intentar dibuixar un escenari de mínims. No va ser fins al 0-2 que els granes van començar a reaccionar i a intentar dominar la pilota que fins llavors havia estat controlada pels txuriurdin. De totes maneres, la reacció va ser més fruit de ganes que de futbol, cosa que va derivar en constants imprecisions i cert nerviosisme.

Per si això no fos suficient, els tarragonins es van topar amb un gran Egoitz Arana, que amb set aturades va contenir les poques ocasions granes. Tot i no fer grandíssimes detencions, va donar la tranquil·litat suficient a una Reial Societat B que va patir, sobretot en els darrers minuts. El seu domini del joc aeri va permetre neutralitzar la que ha estat la principal arma dels de Luis César aquests play-offs: la pilota aturada i els centres laterals.

Així i tot, Pablo va tornar a marcar en l'única concessió dels biscaïns, i ja són tres gols en tres partits de play-off. Són uns grans registres individuals, però preocupen en termes col·lectius, ja que només el davanter asturià ha vist porteria aquest play-off. Això contrasta amb un equip basc que, a falta d’una gran referència, gaudeix de moltes variants, cosa que ha provocat que tot i anotar quatre gols, cap golejador hagi fet més d’una diana.

En definitiva, han de canviar moltes coses perquè el Nàstic sigui capaç de marcar tres gols o més —que és la mateixa xifra que en els darrers tres partits junts—. Però encara més coses han de canviar perquè no n’encaixi cap —quan n’ha encaixat quatre en tres partits. És una diferència de més de tres gols com a visitant a lliga que els granes no aconseguien des de gener del 2022. Els dubtes futbolístics als quals cal sumar l’estat emocional amb què arriba un equip que fa només una setmana va rebre un cop difícil d’encaixar. El Nàstic s’haurà d’abonar a l’èpica per aferrar-se a un ascens que, ara per ara, sembla impossible, just un any després del que va succeir contra el Màlaga aquell fatídic 22 de juny.