El Reial Unió, primer pas de la recta final per assolir el play-off

Els granes, amb les eliminatòries entre cella i cella, s’encaren demà, a casa, contra un Reial Unió necessitat de punts

Imatge de la derrota dels bascs, que van caure a casa per 1-3 davant el Barça Atlètic. FOTO: Barça Atlètic.

Les poques opcions que tenien els granes de lluitar per l’ascens directe es van esfumar aquest darrer cap de setmana. La derrota a Lleó va acabar de dissipar els pocs dubtes que hi havia entorn un lideratge que, quan queden cinc jornades de joc, sembla que no canviarà de mans. Ara, toca enfocar-se a certificar una plaça de play-off que, amb cinc jornades per disputar, no està en cap cas garantida. Tot i que els tarragonins són tercers, estan a només un punt de la cinquena plaça i amb tres de marge per sobre del sisè classificat, que delimita les places d’ascens.

L’objectiu és clar, però el camí no ho és tant. L’equip continua sent incapaç de sumar lluny de Tarragona, i sembla que la novetat s’ha convertit en costum. Ja són sis les jornades que els granes porten sense guanyar fora de casa, una situació que dificulta seguir el ritme dels millors equips de la categoria. Per tant, els de Dani Vidal s’han d’encomanar al fortí en què s’ha convertit el Nou Estadi, mentre continuen intentant retrobar una bona versió visitant.

La fragilitat com a visitant la comparteix amb el rival que el visitarà en la 34a jornada de lliga. El Reial Unió també ha patit molt lluny d'Irun, fins al punt que ha sumat més del doble de punts a casa que fora —28 i 12, respectivament. Això ha comportat que l’equip estigui en una situació més delicada de l’esperada a principi de temporada. Els bascs han sumat només 40 punts en 33 partits, el que els té en setzena posició. Per tant, ocupen places de descens, tot i que tenen la permanència a només un punt de diferència.

Tal situació classificatòria és conseqüència de les desconnexions defensives que tant mal han fet als d’Irun durant tota la temporada. Sobretot fora de casa, on l’equip ha demostrat una fragilitat i una manca d’eficàcia a les àrees que l’han impedit competir en molts partits. És el tercer pitjor visitant de la categoria, amb només 12 de 48 punts possibles, una puntuació fruit de ser el tercer equip que més gols ha rebut —30— i el segon que menys n’ha convertit —11. Aquestes xifres contrasten amb un rendiment com a local bastant oposat: a Irun han fet més del doble de gols i n’han rebut pràcticament la meitat respecte del que han aconseguit fora de casa.

El correcte rendiment a l’Stadium Gal no l’ha pogut compensar la polaritat general de l’equip. Els bascs van ser els penúltims a consumar la seva primera derrota, només per darrere de la Cultu. En canvi, des de llavors —des de la jornada sis de competició— és l’equip que més partits ha perdut. El balanç és de 15 derrotes en 27 jornades, cosa que el converteix en el segon equip que més partits ha perdut.

En canvi, en analitzar els rivals contra els quals ha sumat i contra els que no, resulta curiós que del top 6 no ha sumat només contra la Reial Societat. A la resta d’equips els ha rascat punts, precisament contra el Nàstic va guanyar per la mínima. Per això resulta molt complicat estudiar el calendari que tenen per davant. Però tots els rivals contra els quals s’enfrontarà d’aquí al final de la temporada s’estaran jugant o entrar a play-off o la permanència.

En definitiva, els tarragonins s’enfronten a un equip que pateix fora de casa, però que és conscient que cada un dels cinc partits que queden per disputar seran claus per aconseguir la permanència. El Nàstic ha de fer gala de la versió demostrada a casa, i fer valer el favoritisme respecte a un rival a priori inferior. Si els de Dani Vidal volen estar als play-offs i intentar lluitar per l’ascens, no poden fallar. A partir d’ara no hi ha marge d’error, ja que tot i haver fet gran part de la feina, encara està tot per decidir.