El Tarassona, una prova per demostrar comunió i continuïtat

El Nàstic viatja a Aragó amb la missió de tornar a guanyar i esvair dubtes

Imatge de la darrera jornada en la qual els blanc-i-negres van assaltar l’Ángel Carro. FOTO: @SDTarazona

Els tarragonins només tenien una opció, guanyar, i tot i fer-ho amb llums i ombres, van aconseguir l’objectiu. Una gran primera part gairebé queda en res a causa d’un error defensiu perfectament evitable que va fer partir més del que s’esperava. Però l’equip va donar la cara i va saber partir en un exercici de fe i resistència amb una especial dedicatòria a Dani Vidal. Jugadors i aficionats eren conscients de la importància del partit i les conseqüències que podia comportar, i així ho van demostrar. Les celebracions van deixar clar el compromís del grup amb el tècnic tarragoní, que després de setmanes de molta tensió tornar a respirar tranquil.

La victòria grana no només ha servit per aixecar els ànims d’un equip necessitat de resultats, sinó que també ha estret —i de quina manera!— la zona alta de la classificació. Dels vuit primers classificats, només el Nàstic i el Bilbao Athletic van guanyar els seus respectius partits. Els tarragonins tornen a guanyar després de tres jornades consecutives de perdre punts i estan, de nou, a tres punts de la segona plaça. Per tant, tot i les males sensacions i els dubtes, la realitat és que l’equip continua a tocar de l’objectiu; això sí, haurà de ser via play-off. Per a aconseguir-ho hauran de convertir l’excepció en la norma i tornar a sumar de tres en tres amb regularitat.

El primer pas serà aquest diumenge a Tarassona, contra un equip que travessa un moment molt semblant al dels tarragonins. Tots dos s’han trobat en dinàmiques pràcticament paral·leles les darreres cinc jornades, un tram en el qual han acumulat dues derrotes, un empat i dues victòries. Ambdós han sumat un total de set punts en aquest interval, una xifra ni preocupant ni positiva, que els ha deixat exactament en la mateixa posició. Això sí, no els ha permès avançar o aproximar-se a l’objectiu.

Aprofundint més en la temporada del Tarassona, resulta curiós de veure com la setzena defensa de la competició i l’onzena en atac és capaç d’ocupar l’onzena plaça. Els saragossans plantegen escenaris de mínims, i de moment estan obtenint resultats positius, sobretot en comparació amb la situació que vivia a les mateixes alçades la temporada passada. L’equip ha empitjorat lleugerament en defensa, a canvi d’una notable millora en atac que li ha permès sumar vuit punts més que la darrera temporada. Per això ocupa una plaça més aviat còmoda, no com el curs anterior, en què va ocupar les places de descens, tot i no tenir res garantit en aquests moments.

Són una temporada i uns plantejaments que varien força segons si l’equip saragossà és local o visitant. A casa, la premissa és evitar perdre a tot preu, tot portant a l’extrem plantejaments de mínims que converteixen l’Estadi Municipal de Tarassona en el camp que menys gols ha vist aquesta temporada. Però, fora de casa, el pla és radicalment oposat: els aragonesos són el cinquè equip que més gols de mitjana té en els seus partits com a visitant.

Tenint en compte el desenvolupament de la temporada grana, l’escenari pot arribar a ser beneficiós per a un Nàstic que ha patit molt contra equips amb grans plantejaments ofensius. Els tarragonins, tot i la victòria del darrer cap de setmana, i malgrat els empats i les derrotes dels rivals directes, encara es troben assedegats de regularitat i continuïtat. El triomf aconseguit al Nou Estadi ha de ser un punt d’inflexió que doni estabilitat a un equip amb el potencial de lluitar per l’ascens.