L’adeu prematur a la Copa deixa l’ascens com a únic objectiu

Els de Luis César s’acomiaden del torneig tot just començar, de manera que totes les mirades se centren en un ascens gairebé ineludible

Imatge de la celebració d’un dels dos gols en la victòria dels matalassers de la darrera jornada. Atlético Madrileño

Els tarragonins encaraven aquest dijous la primera ronda de la Copa del Rei. La primera presa de contacte amb la competició ràpidament va derivar d’una oportunitat a un malson. L’equip, lluny de trobar sensacions positives i continuar creixent en la temporada, va tornar a pagar les debilitats d’un conjunt tou enrere i sense idees en atac estàtic. Si bé és cert que ho va fer amb moltes rotacions, la sensació de ploure sobre mullat accentua una situació que tot i els resultats no deixa de ser preocupant. Una vegada confirmada l’eliminació de la Copa, l’ascens torna a ser l'única opció.

Des del primer dia de temporada la premissa era més que evident, l’equip havia de lluitar per un ascens que de forma esquiva ha perseguit durant més de cinc anys. Un objectiu ambiciós i complicat a parts iguals, que marcava un full de ruta clar però summament exigent. Després de nou jornades de competició costa valorar un inici que malgrat les males sensacions i els mals resultats manté viu un Nàstic que encara no ha acabat d’arrancar.

Catorze punts en deu partits: és el segon pitjor inici dels granes des de la creació de la Primera Federació. Els de Luis César són sisens, havent perdut un terç dels partits que han disputat. Tot i això, continuen més que vius en la lluita per l’ascens directe. El pròxim rival grana, l’Atlètico Madrileño, és precisament el que lidera la competició —amb disset punts, només tres més que els granes— sobretot gràcies a una ratxa de quatre victòries en els darrers cinc partits.

El filial matalasser travessa un gran moment que, tret de l’exceptual el partit contra l’Hércules, està arrasant amb tots els seus rivals. Dels darrers sis partits que ha disputat, n’ha guanyat cinc, tots per una diferència de dos gols. El balanç en aquesta ratxa és de dotze gols a favor i cinc en contra, cosa que reflecteix a la perfecció les virtuts i els defectes d’un equip en estat de gràcia. Els madrilenys són bastant coherents amb el rendiment habitual dels filials, i destaquen per un gran potencial ofensiu —el millor de la categoria— que permet compensar una defensa de mitja taula —la vuitena millor.

El Nàstic, però, ha demostrat en les darreres dues temporades i el que va d’aquesta que domina el duel directe contra filials. El balanç des del setembre de 2023 és de tretze victòries, cinc empats i només tres derrotes en els vint-i-un duels directes entre els tarragonins i qualsevol filial. Són uns registres molt positius que parlen de la capacitat que tenen els granes de vèncer equips amb menys experiència i sobretot amb plantejaments més valents. Tant en aquesta com en les darreres dues temporades, el Nàstic s’ha mostrat molt més còmode en plans de partits reactius, on pot cedir el domini de la pilota a canvi de castigar contínuament l’esquena d’equips eminentment ofensius.

Aquesta és la reactivitat que els tarragonins necessiten explotar si volen tenir opcions contra un equip que arriba en bona forma. L'experiència ha de pesar en un partit que pot ser fonamental en la lluita per l’ascens directe. Els granes, malgrat el dubtós inici, tenen en la seva mà l’oportunitat d’assaltar el lideratge o, com a mínim, d’assentar-se a la zona alta de la competició. L’adeu prematur a la Copa deixa l’ascens com únic objectiu, però per aconseguir-ho els de Luis César necessiten oferir una versió que a hores d’ara encara no s’ha vist.