L’Eivissa visita un Nàstic a la vora de l’abisme

Els tarragonins no recuperen l’alè i sumen quatre derrotes consecutives, a diferència dels eivissencs, que comencen a veure la llum després de guanyar en les dues darreres jornades

Imatge de la victòria per dos gols a zero dels eivissencs contra el Reial Múrcia en la darrera jornada. UD Ibiza

El Nàstic continua sumit en una dinàmica insòlita des de la fundació de la Primera Federació. Els tarragonins per primer cop en les darreres cinc temporades han perdut més de tres partits consecutius en lliga. La ratxa de quatre derrotes seguides ha fet caure els granes fins a la quinzena posició, a només dos punts de la zona de descens. De fet, els vint-i-cinc punts d’aquesta temporada són el registre més baix després de vint jornades, només empatat amb el de la 2021/22.

Aquesta situació de moment no ha fet trontollar la confiança de la directiva i la plantilla respecte d’un cos tècnic que se la juga demà a tot o res. Tot i les paraules d’Óscar Sanz a la roda de premsa amb les quals donava suport a l’andalús, resulta evident que en cas de consumar-se una cinquena derrota consecutiva, l’acomiadament del tècnic seria imminent.I és que, en cas de perdre, els granes podrien caure per primer cop des de l’existència de la Primera Federació a la zona vermella de la taula.

El primer pas per començar a revertir aquesta difícil conjuntura és guanyar demà a l’Eivissa. Igual que els tarragonins, els balears tampoc viuen una de les seves millors temporades, sinó més aviat al contrari. Només un punt separa tots dos equips, en aquest cas en favor dels insulars, que ocupen la dotzena plaça. És una situació lleugerament millor propiciada per dues victòries en les darreres dues jornades, cosa que ha donat una petita treva a un equip ple de dubtes.

El mal inici va costar el càrrec a Paco Jémez, recentment incorporat al cost tècnic del West Ham, a les ordres de Nuno Espíritu Santo. El seu lloc el va ocupar Miguel Álvarez, que després de vuit anys d’ocupar la banqueta del filial groguet va decidir buscar un nou projecte. De moment, però, el canvi de proposta i la millora futbolística no ha comportat els resultats esperats. Gràcies a l’andalús, els insulars han recuperat la solidesa perduda —passant d’una mitjana d'1,37 gols encaixats per partit a només 0,66. Aquesta millora defensiva de moment no ha anat en detriment d’un atac que no destaca, però que tampoc preocupa.

Tanmateix, malgrat la millora, el tècnic només ha sumat tres victòries en els seus tretze partits al capdavant del conjunt eivissenc. Quinze punts en dotze jornades li han permès sobreviure, però no han estat suficients per apropar els balears al seu principal objectiu, els play-offs. Tal propòsit, fa només dues jornades, semblava molt llunyà. Ara, després de dues victòries consecutives per tres i dos gols de diferència, ja no ho sembla tant.

Les situacions tant del Nàstic com de l’Eivissa no deixen de ser una clara demostració de la igualtat d’una categoria que no espera ningú. Dos dels grans favorits a lluitar per l’ascens a principi de temporada lluiten ara per allunyar-se d’una zona de descens que amenaça de ben a prop. Tots dos necessiten guanyar, però no per apropar-se als seus objectius —que també—, sinó per començar a veure la llum després de diverses jornades a la vora de l’abisme.